La cursa no acabarà mai

Dilluns dia 30 d’octubre es van lliurar els premis del Concurs de microrelats de la FNEC. I, com ja deveu saber, els guanyadors en la categoria de «nous catalanoparlants» van ser dos estudiants que han après el català amb els cursos i activitats del Pla d’acollida lingüística de la UB i són membres actius del CATclub: el David i la Veronika. El primer, amb una al·legoria del procés d’aprenentatge d’una llengua, cosa que ens toca a tots de ben prop; la segona, amb un relat d’una anècdota que, un bon dia, la va traslladar de Barcelona a la seva ciutat natal.

Una frase del text d’en David: «La cursa (…) no acabarà mai»… Que bona! Perquè la cursa d’aprendre una llengua, efectivament, no acaba mai. Ni tan sols de la llengua que parlem des de petits.

I la Veronika ens explica així el seu record: «Vaig girar el cap i vaig veure una cosa increïble: neu! A Barcelona! Era tan màgic que vaig caure en la nostàlgia de la meva vida a Rússia». Viure (i veure) és recordar. Bonic.

Escriure… De vegades sembla que sigui una cosa només per a somiatruites desvagats amb ganes d’expandir-se emocionalment, però escriure és molt més que això; escriure és (auto)coneixement, empatia, meditació, aprenentatge, comprensió, anàlisi, acció… Perquè l’exercici d’escriure ens ajuda a conèixer-nos i a conèixer, a arribar als altres, a meditar sobre les nostres vivències i els nostres actes, a aprendre’n, a entendre’ls, a analitzar-los i a actuar en conseqüència. I això és bo per a tothom. Potser si dediquéssim (més) temps a escriure, seríem (una mica) millors.

I va ser de debò bonic veure tot això en els textos que us vaig llegir: Michelle, Ángela, David i Veronika. I com que, a més, llegir és com escriure, també en vaig aprendre. Així que gràcies!

Ah, el dia del comiat de les activitats del CATclub d’aquest primer semestre, el 14 de desembre, llegirem els textos guanyadors. Fins aviat!