En català, en sentit figurat, estar amb l’aigua al coll (o fins al coll) vol dir trobar-se en una situació límit, difícil de superar (especialment en referència a qüestions econòmiques), a punt de sucumbir.
El Diccionari de Sinònims de frases fetes de M. T. Espinal ho explica així:
«estar amb l’aigua (fins) al coll SV, trobar-se en una situació desesperada / trobar-se en un gran destret, estar a punt de sucumbir a dificultats econòmiques». I el compte de Twitter Romànic Català (@RomanicCatala), en una piulada sobre el #RefranyerRomànic, ho il·lustra amb aquesta imatge:
Doncs bé, resulta que a Barcelona i a bona part dels nuclis de població costaners d’arreu del món, es pot dir que estem amb l’aigua al coll, però, aquesta vegada en sentit figurat i també en sentit literal.
Voleu saber per què? Veniu aquest dijous 19 d’octubre a la ruta que farem per la Barceloneta amb Marc Cerdà, professor de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB. Passejarem pel passeig marítim, per la platja i pel barri i veurem fins on arribarà l’aigua del mar d’aquí a uns anys (fins al coll… o més amunt!). Us ho perdreu?
Francesc Massana Cabré
Tècnic de l’Àrea de Dinamització
