Crònica de l’excursió a Collserola

Aquest dissabte, dia 18 d’abril, vam fer l’excursió a Collserola com a sortida cultural d’acollida lingüística.

Vam quedar a les 10.30 h a la plaça de Catalunya i allà ja ens vam ajuntar una bona colla! Per trobar-nos tots, vam alçar un cartell que deia “Excursió a Collserola”, però tot i així ja es veia d’una hora lluny que érem nosaltres, els “grans excursionistes científics” de la Universitat de Barcelona!

Un cop vam reunir-nos tot el grup, unes 20 persones d’orígens i llengües molt diverses, vam agafar els ferrocarrils per anar al Baixador de Vallvidrera: allà faríem la primera presentació i la primera activitat de la sortida.

Quan vam arribar, vam fer una rotllana al punt de trobada, just al costat dels ferrocarrils, i vam presentar-nos breument mentre descobríem que érem de llocs molt diferents, com de Xile, de Rússia, de Polònia, d’Alemanya o del Quebec. També que estudiàvem graus i postgraus molt diversos, des de psicologia, antropologia, història o filologia fins a biologia o ciències ambientals.

Un cop presentats, l’Elisenda, la nostra guia, ens va fer les primeres explicacions sobre el Parc Natural de Collserola. Seguidament, els dinamitzadors vam explicar en què consistiria l’activitat que duríem a terme durant tota la sortida i que faria que fos una mica estranya o, com a mínim, diferent del que ens havíem imaginat!

Després vam començar a caminar pel parc i a descobrir aquest magnífic indret barceloní. La primera parada va ser al Punt d’Informació, on vam tenir l’oportunitat de veure un vídeo sobre Collserola i d’esmorzar una mica mentre comentàvem, de manera anecdòtica, la gran diversitat dialectal del català.

Durant l’excursió vam anar descobrint les característiques d’aquest parc natural, tant de la seva flora com de la seva fauna, així com les curiositats lingüístiques que engloba la natura. Per exemple, vam descobrir que a Alemanya tant el roure com l’alzina reben el mateix nom, Eiche, i que ells consideren que els pins no tenen fulles sinó agulles, és a dir, Nadeln.

De cop i volta, durant la sortida i entre llentiscles i plantes enfiladisses, va semblar que tothom havia embogit. Una de les dinamitzadores cridava “Gent de la Universitat de Barcelona, sou molt bona gent!”, un altre dels nostres excursionistes repetia sense sentit “A tort i a dret!”, una altra deia “Ui, que plourà!”, un s’havia capficat que volia la motxilla de l’Elisenda mentre una altra noia reflexionava contínuament sobre com li hauria agradat aprendre grec…

A l’hora de dinar, al costat de la Torre de Collserola i amb vistes a Barcelona i al parc, un dels assistents va començar a demanar que li intercanviessin el seu entrepà per tres pedres! Un fart de riure durant tota la sortida! I aquestes només eren algunes de les nostres missions secretes!

Abans d’acabar la nostra excursió en aquell dia tan assolellat, encara vam tenir temps per debatre sobre la conservació dels parcs naturals.

Finalment, gairebé a les quatre de la tarda, vam agafar el funicular de Vallvidrera i allà, de casualitat, ens vam trobar un dels components del grup Blaumut!

Va ser una sortida molt divertida i tots, encara que una mica cansats, vam tornar amb un gran somriure als llavis!