Inici  >  Distorsió de la imatge corporal

Distorsió de la imatge corporal


Distorsió de la imatge corporal durant l’exposició virtual al increment de pes
Alumne: Beatrice Paso Baar-Baarenfels
Director: José Gutiérrez Maldonado
Tècnic Informàtic: Marcelo Villarreal Fasanelli
Col·laboradors: Bruno Porras Garcia
Treball Final de Grau
Curs acadèmic: 2016/2017
Objectiu
El present estudi té com a objectiu principal determinar els factors que preveuen un canvi en la sobreestimació de la imatge corporal mitjançant l'ús de la il·lusió de propietat d'un avatar en realitat virtual. L'experiment consisteix a exposar una mostra no clínica de 50 subjectes a un augment progressiu de la massa corporal del seu avatar virtual mentre es realitza l'estimulació de visuo-tàctil.
Mètode
La sobre estimació de la imatge corporal se mesura amb l'escala d'avaluació de la imatge corporal (BIAS-BD) i se registren altres factors com el sexe, edat i IMC. S’utilitzen també les sub escales del inventari de trastorns alimentaris (EDI-2), la DT (“Drive for Thinness”) i la BD (“Body Insatisfaction”). També s’utilitza el “Physical Appearance State and Trait Anxiety Scale” (PASTASW) per a l'avaluació de la il·lusió de la propietat, l'ansietat en relació amb el propi cos i la por guanyant pes i el Embodiment Questionnaire (EQ).
Resultats
Els factors més rellevants que han mostrat una correlació proporcional significativa amb la sobreestimació del cos són: PASTAS -Estat i -Tret relacionats amb les cuixes i les puntuacions totals, de PASTAS –tret l'element relacionat amb el sobrepès i el BIAS-BD amb la sobre estimació corporal y la insatisfacció corporal. El factor que ha mostrat un efecte significatiu sobre el canvi en el cos sobreestimació és la ansietat corporal experimentada en la primera fase d'immersió a l'avatar (de grandària corporal igual a la del subjecte). Les variables que s'han inclòs en el model de predicció són: sobreestimació corporal obtinguda per BIAS-BD i el ítem del de PASTAS-Tret relacionat amb l'excés de pes, ambdues variables obtingudes a la línia de base, és a dir, preintervención; a més de la variable ansietat corporal experimentada en la primera fase d'immersió en l'avatar. Els resultats d'aquest estudi demostren que és possible establir un model capaç de predir els canvis induïts per la realitat virtual en la distorsió corporal, tot i que cal una investigació addicional amb una mostra més gran, així com una major quantitat de variables per establir una model pràctic.
______________________________
Membre de Dos Campus d'Excel·lència Internacional HR Excellence in Research

© Universitat de Barcelona