oclusiu

So que s’articula mitjançant una obstrucció total del pas de l’aire produïda pel contacte entre dos articuladors, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració o sense de les cordes vocals. En els oclusius intervocàlics es distingeixen tres períodes o fases: una fase de tancament —en anglès, catch—, una fase d’oclusió —en anglès, hold o occlusion— i una fase de desclosa —en anglès, release o burst. A més, la desclosa del bloqueig es pot fer de forma perceptible —amb explosió— o imperceptible —sense explosió. També es coneixen amb el nom de sons «plosius». Cf. fricatiu i constricció.