nasal

So que s’articula mitjançant una obstrucció total del pas de l’aire produïda pel contacte entre dos articuladors, amb el vel del paladar separat de la paret faríngia —de manera que l’aire surt pel nas— i amb vibració de les cordes vocals. L’aire pot sortir per la cavitat nasal exclusivament –com el cas de [m] a mà– o parcialment –com en el cas del vocal nasal [ɛ)] al mot francès rien ‘res’ [ˈʁjɛ)]. En català no hi ha vocals nasals, però sí que n’hi ha de nasalitzats: cama [ˈkãmǝ̃]. Cf. cavitat nasal, nasalització i oral.