llengua tonal de contorn

Llengua en què el to és dinàmic o bidireccional i, doncs, oscil·la entre greu i agut —ascendent, descendent o descendent, ascendent—, com en el cas d’algunes llengües de l’extrem orient: el xinès mandarí, el xinès cantonès, el tailandès, el vietnamita, etc.  Cf. to.