fricatiu

So articulat mitjançant una constricció notable produïda per la proximitat entre dos articuladors, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració o sense de les cordes vocals. Els fricatius poden dividir-se, segons la secció del canal constrictiu, en acanalats, de canal  còncau  i  estret  —[s], [ʃ], [ɕ]—, i aplanats, de canal pla i ample —[θ]. Cf. espirantització i aproximant.