Receptes senzilles
abans de res
Abans de posar-te a pensar què escrius i precipitar-te a fer-ho… posa l’escala a la paret que toca! Comença per instal·lar-te el diccionari personalitzat que els Serveis Lingüístics de la UB han elaborat. És extens, útil i eficaç, tant en l’àmbit general com en els discursos més especialitzats. Després, activa el verificador i escriu tant com vulguis. Estàs fent el primer pas per donar més qualitat al teu treball!
Frases com «aquesta addició de molecules al cristall és més freqüent si aumenta la concentració d’iode en la solució» ja no se’t colaran!
dependents
Ho són les persones que ens atenen als comerços, però també la cinasa de la ciclina i alguns diabètics de la insulina. Ex.: variable dependent, reacció química dependent de la temperatura, dosidependent, insulinodependent.
els decimals
En la tradició tipogràfica catalana, el símbol utilitzat per separar els decimals és la coma. En els llenguatges especialitzats, però, es pot fer amb punt o amb coma. És important mantenir la coherència en tot el treball i, per tant, cal tenir-ho en compte si s’insereixen imatges o resultats que en porten.
elements químics
A diferència de les formes desenvolupades corresponents, que es consignen amb minúscula, els símbols dels elements químics s’han d’escriure amb majúscula inicial i en rodona: Ca, Fe, Pb, N, O, per exemple.
els símbols de les unitats
Els símbols de les unitats s’escriuen en minúscula, excepte si provenen d’un nom propi de persona: kg, però A (ampere), K (kelvin), etc. N’és una excepció el símbol de litre, que pot ser L i l.
S’escriuen en rodona, no duen marca de plural ni van acompanyats de punt. Ex.: 44 s, 30 nm, 3700 rpm. Si apareix un punt al costat del símbol de la unitat és perquè tanca l’oració. Ex.: El diccionari defineix caloria com la unitat d’energia equivalent a 4,184 J. Sempre hi ha d’haver un espai entre la xifra i el símbol de la unitat.
graus sota zero
Quan els símbols + i – precedeixen un nombre, s’escriuen sense espai. Ex.: –9 ˚C, +24.
incoherències subtils
Cal cuidar alguns aspectes perquè no hi hagi incoherències que ens passin per alt dins del text i, per descomptat, dins d’una mateixa frase. Per exemple, vigilar que els decimals estiguin escrits de la mateixa manera (coma o punt), que les unitats les representem amb el símbol en els mateixos contextos, etc. I si hem pres alguna iniciativa, mantenir-la amb coherència fins al final: traduir o no algun terme anglès, traduir o no els noms d’organismes, les citacions en altres llengües, etc.
S’hi afegeixen 30 cm3 de HCl concentrat i la solució resultant s’escalfa en un bany d’aigua a 75 °C durant vint minuts. Els vint minuts es poden equiparar als 30 cm3 i als 75 °C en el sentit que la xifra va seguida del símbol de la unitat. Per tant, els escriurem de la mateixa manera: S’hi afegeixen 30 cm3 de HCl concentrat i la solució resultant s’escalfa en un bany d’aigua a 75 °C durant 20 min.
inseparables
Si volem mantenir junts dos segments (paraules, símbols, etc.) que podrien quedar separats a final de línia, els podem unir amb espais inseparables. És molt útil en el cas de xifres seguides de símbols:
Es prepara una dissolució de paraformaldehid (0,42 g) en metanol (10 ml) en un matràs de 50 ml
proveït d’una barra magnètica.
per evitar un final de línia així:
Es prepara una dissolució de paraformaldehid (0,42 g) en metanol (10 ml) en un matràs de 50
ml proveït d’una barra magnètica.
L’espai inseparable s’insereix prement alhora: Ctrl + Maj + barra espaiadora
l’apòstrof i els símbols (d’H2O o de H2O?)
L’article singular (el i la) i la preposició de no s’apostrofen davant dels símbols. Ex.: 10 mL de H2O, la Ag i el O.
És preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d’especialitat en què el primer element és un símbol el nom del qual comença per una vocal. Ex.: l’α-retinol [l’alfa-retinol], d’L-dopamina 25 [d’eladopamina].
l’RNA (un apòstrof que sorprèn)
Davant de sigles que es lletregen (l’erra ena a), els articles el i la i la preposició de s’apostrofen si el nom de la primera lletra comença per vocal o si la primera lletra és una vocal (excepte i o u àtones, per al cas de l’article femení). Ex.: l’LLC (cromatografia líquid-líquid), les dades d’RMN, l’ATP, la síntesi d’mRNA (però, en canvi, el tRNA).
litres i litres…
El símbol del litre es pot escriure en minúscula o en majúscula. La Conferència General de Pesos i Mesures ha adoptat L com a símbol alternatiu per evitar el risc de confusió entre la lletra l i el número 1.
menys és més
L’ús de les majúscules depèn de la posició que el mot ocupa en el text o bé de la seva naturalesa. Com que més aviat se n’abusa, i perquè les majúscules no perdin la seva funció, convé ajustar-se a les convencions sobre les majúscules.
Vaig acabar la tesi doctoral el gener del 2014.
La Carme és professora del Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica.
M’han transmès la seva passió per la química orgànica.
nanosegons i megawatts
Els prefixos del sistema internacional (SI) que indiquen múltiples i submúltiples decimals de les unitats s’escriuen en rodona i sense deixar cap espai entre el prefix i el símbol de la unitat. Ex.: nanosegon (ns), megawatt (MW), kilowatt (kW).
negligibles
Hi ha coses que no es deixen menysprear, però sí negligir. Així, doncs, quan parlem de dades, de quantitats, etc., que no s’han de tenir en compte, que cal ometre, el verb adequat és negligir i l’adjectiu, per tant, negligible.
En solucions neutres, l’oxidació és negligible en absència de calor, llum i ions metàl·lics.
No cal gaire volum de solució líquida homogènia per reduir l’error de mostreig a un valor negligible.
no li restem importància
Per representar el símbol de la resta o el símbol negatiu s’utilitza el guió mitjà (–). El guionet (-) i el guió llarg (—) tenen altres usos.
parlem de sigles
Les sigles, que en general estan formades a partir de la lletra inicial de cada un dels mots que la constitueixen, s’escriuen sense cap punt ni cap espai després de cada lletra i en majúscula, excepte les sigles que s’han lexicalitzat: DQI (Departament de Química Inorgànica), CFC (clorofluorocarbur), però làser (light amplification by stimulated emission of radiation) o sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida), per exemple.
En àmbits especialitzats, es recomana utilitzar les formes angleses de les sigles d’ús més generalitzat per mantenir-ne la uniformitat internacional. Ex.: l’àcid desoxiribonucleic o DNA (deoxyribonucleic acid), la cromatografia de gasos o GC (gas chromatography).
què fem després de dos punts?
La paraula que segueix els dos punts ha de començar en minúscula, excepte si li pertoca la majúscula per altres motius (és un nom propi, una sigla, etc.).
Kf: constant de formació del complex.
Geopolímers: síntesi i caracterització de propietats ha estat un dels pòsters guanyadors d’aquest any.
Descriurem les tècniques següents: microscòpia, difracció d’electrons, espectroscòpia i microanàlisi.
Cromatògraf de líquids: Thermo Scientific Accela 600 Pump.
que no se’ns enganxin…
Cal deixar un espai (si és inseparable, millor) entre els diferents operands. Ex.:
x – y = z
(a + b) × c = d
34 + 52 = 86
λ ≃ 10 nm
No es deixa espai en el cas de la barra inclinada d’un nombre fraccionari o d’un quocient amb numerador i denominador simples: T = t/N.
sobre nomenclatura
Les lletres d i l que distingeixen els dos enantiòmers d’un compost s’escriuen en versaletes. Ex.: àcid dideshidro-l-ascòrbic, àcid 2,3-anhidro-d-gulònic.
valències
La valència o nombre d’oxidació dels elements químics s’indica a la dreta de l’element amb xifres romanes majúscules (entre parèntesis o bé com a superíndex), sense deixar cap espai entre l’element i el nombre de valència.
SbIII, Sb(III), antimoniIII, antimoni(III).