Fórmules magistrals

Abans de posar-te a pensar què escrius i precipitar-te a fer-ho… posa l’escala a la paret que toca! Comença per instal·lar-te el diccionari personalitzat que els Serveis Lingüístics de la UB han elaborat. És extens, útil i eficaç, tant en l’àmbit general com en els discursos més especialitzats. Després, activa el verificador i escriu tant com vulguis. Estàs fent el primer pas per donar més qualitat al teu treball!

Frases com «és una substància capaç d’aumentar la freqüència cardiaca i agreujar aquest tipus d’arítmia» ja no se’t colaran!

Ho són les persones que ens atenen als comerços, però també la cinasa de la ciclina i alguns diabètics de la insulina. Ex.: citotoxicitat cel·lular dependent d’anticossos, cinasa dependent de ciclina, dosidependent, insulinodependent.

Els noms de fàrmacs, medicaments, productes químics i altres substàncies s’escriuen en minúscula (diazepam, fenacetina, tamoxifèn, una aspirina, etc.), llevat que siguin noms comercials o registrats (Antifebrina®, Aspirina®, per exemple) o noms propis.

En la tradició tipogràfica catalana, el símbol utilitzat per separar els decimals és la coma. En els llenguatges especialitzats, però, es pot fer amb punt o amb coma, si bé la norma ISO 31-0:1992 recomana l’ús de la coma. És important mantenir la coherència en tot el treball i fer atenció, per tant, si s’insereixen imatges o resultats que en porten.

Els símbols de les unitats s’escriuen en minúscula, excepte si provenen d’un nom propi de persona: kg, s però N (newton), etc. N’és una excepció el símbol de litre, que pot ser L i l.

S’escriuen en rodona, no duen marca de plural ni van acompanyats de punt. Ex.: 1 mg, 30 min, 120 μm. Si apareix un punt al costat del símbol de la unitat és perquè tanca l’oració. Ex.: El diccionari defineix caloria com la unitat d’energia equivalent a 4,184 J. Sempre hi ha d’haver un espai entre la xifra i el símbol de la unitat.

Quan els símbols + i – precedeixen un nombre, s’escriuen sense espai. Ex.: –80 °C, +24.

Cal cuidar alguns aspectes perquè no hi hagi incoherències que ens passin per alt dins del text i, per descomptat, dins d’una mateixa frase. Per exemple, vigilar que els decimals estiguin escrits de la mateixa manera (coma o punt), que les unitats les representem amb el símbol en els mateixos contextos, etc. I si hem pres alguna iniciativa, mantenir-la amb coherència fins al final: traduir o no algun terme anglès, traduir o no els noms d’organismes, les citacions en altres llengües, etc.

S’hi afegeixen 30 cm³ de HCl concentrat i la solució resultant s’escalfa en un bany d’aigua a 75 °C durant vint minuts. Els vint minuts es poden equiparar als 30 cm³ i als 75 °C en el sentit que la xifra va seguida del símbol de la unitat. Per tant, els escriurem de la mateixa manera: S’hi afegeixen 30 cm³ de HCl concentrat i la solució resultant s’escalfa en un bany d’aigua a 75 °C durant 20 min.

Si volem mantenir junts dos segments (paraules, símbols, etc.) que podrien quedar separats a final de línia, els podem unir amb espais inseparables. És molt útil en el cas de xifres seguides de símbols:

Es prepara una dissolució de paraformaldehid (0,42 g) en metanol (10 ml) en un matràs de 50 ml
proveït d’una barra magnètica.

per evitar un final de línia així:

Es prepara una dissolució de paraformaldehid (0,42 g) en metanol (10 ml) en un matràs de 50
ml proveït d’una barra magnètica.

Aquest refrany ens serveix per parlar dels noms científics. El del marduix és Origanum majorana. Com s’escriuen les denominacions científiques?

L’article singular (el i la) i la preposició de no s’apostrofen davant dels símbols. Ex.: el O, la α-amilasa, 10 mL de H₂O, una barreja de HNO₃ i H₂SO₄ concentrats.

Davant de sigles que es lletregen (l’erra ena a), els articles el i la i la preposició de s’apostrofen si el nom de la primera lletra comença per vocal o si la primera lletra és una vocal (excepte i o u àtones, per al cas de l’article femení). Ex.: l’LLC (cromatografia líquid-líquid), les dades d’RMN, l’ATP, la síntesi d’mRNA (però, en canvi, el tRNA).

El símbol del litre es pot escriure en minúscula o en majúscula. La Conferència General de Pesos i Mesures ha adoptat L com a símbol alternatiu per evitar el risc de confusió entre la lletra l i el número 1.

L’ús de les majúscules depèn de la posició que el mot ocupa en el text o bé de la seva naturalesa. Per evitar-ne l’abús i perquè les majúscules no perdin la seva funció, convé ajustar-se a les convencions.

Per què escrivim, per exemple, reacció de Knoevenagel, cargol bover (Helix pomatia) i SNC (sistema nerviós central)? Vegeu-ho a teories i fórmules, noms científics i desenvolupament de sigles del Llibre d’estil de la UB.

Hi ha coses que no es deixen menysprear, però sí negligir. Així, doncs, quan parlem de dades, de quantitats, etc., que no s’han de tenir en compte, que cal ometre, el verb adequat és negligir i l’adjectiu, per tant, negligible.

En absència d’enzim, l’oxidació de la glucosa és negligible..
Els adults necessitem unes 2000 quilocalories al dia, xifra que no és negligible.

Per representar el símbol de la resta o el símbol negatiu s’utilitza el guió mitjà (–). Ex.: C₅H₇O₃–. El guionet (-) i el guió llarg (—) tenen altres usos.

El paràgraf s’ha de distingir visualment d’una manera clara, però també ha de tenir una coherència interna, cosa que s’aconsegueix amb un bon ús dels connectors i de la puntuació.

És important mantenir el mateix tipus de paràgraf al llarg de tot el text (també a les notes, les citacions, etc.) i sobretot tenir cura de la llargada de frases i paràgrafs.

Es recomana utilitzar el paràgraf modern o alemany, que és el que ens ha servit per redactar aquesta explicació.

Les sigles, que en general estan formades a partir de la lletra inicial de cada un dels mots que la constitueixen, s’escriuen sense cap punt ni cap espai després de cada lletra i en majúscula: DCI (denominació comuna internacional), AINE (antiinflamatoris no esteroïdals), RAFC (Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya), excepte les que s’han lexicalitzat: làser (light amplification by stimulated emission of radiation) i sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida), per exemple.

En àmbits especialitzats, es recomana utilitzar les formes angleses de les sigles d’ús més generalitzat per mantenir-ne la uniformitat internacional. Ex.: àcid desoxiribonucleic o DNA (deoxyribonucleic acid), la cromatografia de gasos o GC (gas chromatography).

La paraula que segueix els dos punts ha de començar en minúscula, excepte si li pertoca la majúscula per altres motius (és un nom propi, una sigla, etc.).

Els principals efectes farmacològics són: reducció de l’agressivitat i del to muscular i efecte anticonvulsiu.

Inicialment es van provar tres substàncies de referència: la cafeïna, la teofil·lina i la teobromina.

Cromatògraf de líquids: Thermo Scientific Accela 600 Pump.

Cal deixar un espai (si és inseparable, millor) entre els diferents operands. Ex.:

x – y = z
(a + b) × c = d
34 + 52 = 86
λ ≃ 10 nm
1,0 ± 0,1

No es deixa espai, en canvi, en el cas de la barra inclinada d’un nombre fraccionari o d’un quocient amb numerador i denominador simples. Ex.: T = t/N.

o- (orto), m- (meta) i p- (para) s’escriuen en cursiva. Ex.: p-toluïdina (p-metilanilina).

Les lletres d i l que distingeixen els dos enantiòmers d’un compost s’escriuen en versaletes. Ex.: àcid dideshidro-l-ascòrbic, àcid 2,3-anhidro-d-gulònic, determinació de d-galactosa.