Metodologies actives per l’aprenentatge

El taller d’artista presencial i virtual

Tal com apunta el seu títol, el projecte El taller d’artista presencial i virtual planteja la ideació, disseny i realització de tallers d’artista de caràcter obert i a realitzar en un espai físic i en un entorn virtual alhora. De moment, plantegem de dur a terme dues edicions d'aquest projecte, cadascuna d’elles adscrites a les edicions pròximes del Barcelona Dibuixa [Museu Picasso de Barcelona i Institut de Cultura de Barcelona], les del 2021 i el 2022.

Aula inversa de diagnòstic i indicacions de l’exodòncia quirúrgica de les terceres molars incloses ( 3Ms)

La patologia que acompanya a l’erupció de les terceres molars o caixals del seny és molt freqüent entre la població independentment de l’edat, amb una prevalença elevada. Una de les decisions que l’Odontòleg ha de prendre sovint és la de la indicació de la seva extracció quirúrgica.

Nom llarg: 
ESTRATÈGIES D’INNOVACIO DOCENT PER A L’ENSENYAMENT TRANSVERSAL DE L’ANTIGUITAT
Presentació: 

El treball amb les fonts primàries és essencial en una gran diversitat d’assignatures de diferents matèries i per això és molt important repensar l’abordatge dels textos en la didàctica del Món Clàssic. En molts casos, calen aproximacions interdisciplinaris en el seu anàlisi, ja que aporten informacions vàlides per la llengua, la literatura, la història, la filosofia o la civilització grecoromana. Els objectus del grup són: 

1. Seleccionar i analitzar fonts primàries les fonts primàries, literàries i no literàries que poden se integrades en la docència de matèries relacionades amb el Món Clàssic.

2. Crear estratègies basades en les fonts primàries per a la docència de continguts transversals sobre Antiguitat Clàssica.

3. Dotar l’alumnat dels graus específics (Filologia Clàssica, Història, Arqueologia) i no específics (Filologies modernes, Humanitats) d’eines per a ampliar /aprofundir coneixements relatius a l’Antiguitat Clàssica través de les fonts primàries.

4. Investigar els recursos que poden ser utilitzats de forma bidireccional docent-discent: les metodologies i l’adquisició de competències a través d’ aquests recursos. 

Codi UB: 
GINDO-UB/182
Coordinació: 
Guzman Almagro, Alejandra
Membres del grup: 
Xavier Espluga
Lluis Pons Pujol
Núria Torres Benezet
Juan Miguel Muñoz Corbalan
David Pino
Albert Sabaté
Silvia Braito
Víctor González Galera
Jordi Raventós
Bernat Torres Morales - Universitat Internacional de Catalunya
Catalina Montserrat - Universitat de les Illes Balears
Diana Gorostidi Pi - Universitat Rovira i Virgili – Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Borja Díaz Ariño - Universidad de Zaragoza
Josep Antoni Clua, Universitat de Lleida
Nom llarg: 
Educació Científica, Tecnològica i per a la Sostenibilitat.
Presentació: 

El grup d’Educació Científica, Tecnològica i per a la Sostenibilitat (EduCits) sorgeix d’un grup de professors i professores de l’àmbit de la Didàctica de les Ciències Experimentals que participen en la coordinació i la docència de la formació inicial de mestres d'educació infantil i primària i de Professorat de Secundària.  L’EduCits pretén millorar la docència en Educació Superior de la formació de professorat des de la recerca i la innovació pioneres en educació en general i en concret en l'àmbit de l’ensenyament i aprenentatge de les ciències, i per altra que els futurs mestres coneguin metodologies innovadores que s’estan desenvolupant en centres educatius de l’àmbit català. Una millora de la docència universitària que des de la nostra trajectòria dins l’àrea implica posicionar-se en els reptes actuals de la societat del segle XXI, en concret en l’educació dels futurs mestres en aspectes relacionats amb la sostenibilitat i com incorporar-lo en l’ensenyament i aprenentatge de les Ciències Experimentals.  

És per aquest motiu que a partir d’aquests antecedents el grup EduCits pretén:

  • Impulsar noves formes d’entendre l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències experimentals en la formació inicial de mestres i professorat considerant la recerca i la innovació emergent en educació per a avançar cap a les demandes actuals i futures de la societat. 
  • Incorporar en la formació inicial de Mestres del Grau de Primària, Infantil, Doble titulació i Formació de Professorat de secundària  metodologies  innovadores d’ensenyament  i aprenentatge  de les ciències experimentals que s’estan implementant en els centres educatius de Catalunya.
  • Introduir l’educació per a la sostenibilitat en els programes de formació inicial de mestres i de professorat de secundaria mitjançant l’ambientalització de les assignatures d’educació científica.
Codi UB: 
GINDOC-UB/179
Coordinació: 
Gregorio Jiménez Valverde
Membres del grup: 
Calafell Subira, Genina
Colomer Busquets, Miquel
Duran Gilabert, Hortènsia
Esparza Pagès, Mireia
Garcia Boqué, Carmen
Pereira Rosa, Cinthia
Soriguera Gellida, Íngrit
Vilà Vinyet, Jordi
Martín Hernandez, Eduard
Heras Paniagua, Carlos
Fabre Mitjans, Noelle
Marchán Carvajal, Iván
Guimerà Ballesta, Gerard
Villarrasa Martínez, Alberto
Marfil Sánchez, Marta
Viciana Caballero, Salvador
Nom llarg: 
Debats sobre la història: aprenentatge interuniversitari i avaluació continuada en entorns digitals
Presentació: 

El grup vol estudiar i implementar formes d'avaluació continuada per al grau d'història i el màster d’Història i identitats del Mediterrani Occidental (segles XV-XIX), desenvolupades a partir de l’àrea d’Història Moderna amb la col·laboració de docents d'altres àrees i d’altres universitats.

Els principals objectius són:

  • proposar un model d'avaluació continuada, centrada en la millora de les competències comunicatives i argumentatives, i en la promoció d'un aprenentatge més conscient;
  • impulsar l’avaluació entre iguals, amb l’ús de fòrums, xat i debats per a l’intercanvi d’opinions i l’aprenentatge cooperatiu;
  • explorar nous formats per a la comunicació de la història (podcasts, vídeos, xarxes socials…);
  • promoure un ús crític dels recursos informàtics i de les informacions presents al web;
  • impulsar un debat sobre els sistemes educatius i les modalitats d’aprenentatge, compartint el campus virtual de les assignatures amb altres grups d’estudiants coetanis d’altres universitats i països;
  • afavorir la transferència de continguts entre els equips d’investigació i l’estudiantat;
  • enfortir la cooperació dels equips docents;
  • proposar una reflexió entre docents, oberta al professorat d’altres universitats, sobre l’eficàcia dels models d’avaluació, amb particular atenció per a les assignatures obligatòries del grau;
  • organitzar activitats formatives de lliure elecció per afavorir la trobada i la col·laboració entre estudiants de grau i màster, estudiants de graus diversos (Història i Història de l’Art) o d’universitats diverses.
Codi UB: 
GINDO-UB/178
Coordinació: 
Mauro, Ida
Membres del grup: 
Diego Sola Garcia
Verònica Gallego Manzanares
​Daniel Aznar Martínez
Alfredo Chamorro Esteban
Salvatore Marino
Gemma Torres Delgado
Daniel Roig
Joan Lluís Palos
Àngel Casals
Jaume Dantí
Xavier Gil
Miquel Ángel Martínez
Valentí Gual
Jordi Buyreu
Javier Tébar
Cielo Zaidenwerg
Marina Torres Arce - Universidad de Cantabria
Susana Truchuelo - Universidad de Cantabria
Gibran Baustista y Lugo - Universidad Nacional Autónoma de México
Gabriel Guarino - University of Ulster
Giampaolo Salice (Università di Cagliari)

Team-based Learning a Farmacologia

El procés de convergència a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) i la docència basada en les competències requereixen el disseny d'activitats d'aprenentatge que permetin adquirir, construir els coneixements d'una manera funcional. És a dir, l'alumne ha de poder fer servir, mobilitzar els seus coneixements quan sigui necessari, per exemple a la pràctica de la seva futura professió.

Promoción de la competencia investigadora en estudiantes de magisterio: edumemorias en las aulas universitarias

Esta actuación busca profundizar en las competencias de investigación y su papel social en el campo educativo mediante la vinculación de los trabajos de fin de estudio a un proyecto de investigación vigente. Está dirigida a estudiantes de cuarto curso de los grados de educación infantil y primaria y a los estudiantes de TFM del máster de educación secundaria.

Els TFG de la Facultat de Biologia 10 anys després de Bolonya. Adequant l’avaluació a la situació actual: La diversitat de TFG requereix diversitat rúbriques.

La experiència adquirida després de 10 anys de la implantació del model de Pràcticums i TFG a la Facultat de Biologia ha permès identificar diferents tipologies de projectes.  Així, un 30% dels Treballs Fi de Grau  es classifiquen com a projectes aplicats i escapen de l’àmbit de la recerca bàsica. La majoria d’aquests projectes es realitzen en entitats externes com empreses, fundacions sense ànim de lucre, ajuntaments, Generalitat, etc però també una part es realitzen en el marc de projectes  de recerca aplicada o de transferència dels grups de recerca UB.

Reconeixement dels sabers de les persones al Grau de Treball social a través de l’art

En el marc de la disciplina i la professió del Treball social el reconeixement de les  persones i dels seus sabers resulta una qüestió determinant si volem construir el procés d'intervenció i produir la transformació de les situacions de desigualtat social de manera conjunta i compartida amb elles. Aquesta perspectiva demanda que el mateix reconeixement es plantegi també en el marc de la formació dels futurs professionals del Treball social.  

Pàgines