L'aprenentatge de l'Electrònica Física requereix la realització per part de l'estudiantat d'un gran nombre de problemes. El motiu és que, a diferencia d’altres disciplines de la física, l’electrònica requereix aplicar una gran quantitat d’aproximacions a les que els estudiants no estan acostumats. A través de múltiples exemples d’aplicació (els problemes), els estudiants interioritzen aquesta nova forma de procedir fins que són capaços d’aplicar-la a noves situacions. Per aquest motiu, l’assignatura ja disposa d’un ampli conjunt de problemes proposats. No obstant això, les hores de classe disponibles només fan possible treballar a fons sobre un petit conjunt de problemes. Aquesta proposta d’innovació docent té per objectiu donar accés als estudiants a un conjunt més ampli de problemes, no només resolts, sinó que treballats i analitzats en profunditat, de forma que complementin l’aprenentatge a l’aula.

Proposem utilitzar el treball autònom en grup i l’avaluació entre iguals per generar un gran volum de material d’estudi, anàlisi i discussió; que serveixi als estudiants com a material de referencia d’igual qualitat que el proporcionat pel professor a l’aula.

La idea és presentar als estudiants un problemari ampliat que contingui únicament els enunciats i les solucions numèriques finals (sense cap més desenvolupament, la solució numèrica ha de permetre verificar que la resolució va possiblement en la bona direcció). Es proposarà als estudiant que formin grups (2-3 persones) per resoldre, de forma autònoma però col·laborativa 1 problema del llistat. A través del Campus Virtual, cada grup entregarà l’exercici resolt, p.ex. en format de transparències similars a les emprades pel professor, de forma que siguin directament visibles per tota la classe. Seguidament, s’habilitarà un fòrum de discussió pública on un altre grup participant podrà qüestionar i discutir la solució, introduint esmenes i valorant quantitativament la resolució proposada. El professor tutoritzarà als estudiants actuant com a moderador de la discussió, intervenint només en cas necessari per resoldre punts obscurs o erronis. Al final del semestre, donat el caràcter integral dels problemes i aprofitant que s’acosta l’època d’estudi intensiu per preparar els exàmens finals, cada grup haurà de pujar al Campus, de nou de forma pública, una solució revisada del seu problema. A més a més, el grup que ha resolt el problema es responsabilitzarà de respondre dubtes relatius a aquest durant el període d’estudi, adquirint l’experiència d’aprenentatge addicional d’”explicar” en vers de “comprendre”.

D’aquesta manera, tenint en compte la mida habitual de les classes (unes 70 persones), els estudiants podran disposar d’una vintena de problemes addicionals per classe resolts, discutits i aprofundits. A nivell de càrrega de treball, només suposa, per a cada grup, l’elaboració en detall d’un problema, la revisió d’un altre i el seguiment dels dubtes del primer; mentre que el benefici és accedir a un major material d’estudi amb la certesa de que és correcte.

Es preveu realitzar l’activitat durant les darreres setmanes del curs, i sobre els problemes dels darrers temes, ja que 1) els estudiants ja disposen d’una base suficient per treballar de forma autònoma i 2) són problemes que integren coneixements transversals de diferents temes.

L’activitat es desplegarà al llarg de dos cursos complerts. Aprofitant que al semestre de tardor només s’oferta un grup mentre que al de primavera se n’oferten tres i de diferents ensenyaments, es disposarà de 4 semestres amb característiques idònies per realitzar un desplegament en fases:
1) pilot, 2) implantació, i 3) extensió.

Inicialment, es pretén que sigui una activitat de caire voluntari, que serveixi per modular la qualificació final en base tant a l’avaluació rebuda pels iguals com la emesa. A mesura que l’activitat es consolidi i esdevingui un instrument d’aprenentatge fiable, es valorarà incloure-la al pla docent com un element d’avaluació més rellevant.