Aplicar i avaluar metodologies d’aprenentatge cooperatiu en combinació amb docència en aula inversa, per augmentar la participació activa dins i fora de l’aula dels estudiants de grups nombrosos i millorar-ne els aprenentatges.

Objectius específics:

Incrementar la participació activa a l’aula de tots els estudiants que formen part d’un grup nombrós com el de l’assignatura d’Anàlisi d’Aliments II, mitjançant dinàmiques d’aprenentatge cooperatiu basades en la interdependència positiva i co-responsabilitat.

Contribuir a crear un clima de l’aula més favorable per a l’aprenentatge de tots els alumnes i facilitar la inclusió i la interacció de tot l’alumnat.

Proporcionar eines de retroacció immediata aplicables a grups nombrosos, basades en autoavaluació i aprenentatge entre iguals, que facilitin l’assoliment dels aprenentatges.

Fomentar l’aprenentatge autònom i la implicació dels estudiants fora de l’aula mitjançant eines de docència en aula inversa.

Argumentar l’adequació dels objectius a la finalitat del projecte: 

La finalitat de la proposta és facilitar el procés d’aprenentatge dels estudiants de l’assignatura d’Anàlisi d’Aliments II, un grup nombrós (60-85 estudiants) per al qual la docència i el seguiment personalitzats son de difícil aplicació. Donada la dificultat de millorar els aprenentatges mitjançant les eines docents convencionals en un grup nombrós, la present proposta es planteja com a objectiu general aplicar i avaluar metodologies d’aprenentatge cooperatiu en combinació amb docència en aula inversa i autoavaluació. D’aquesta manera, es pretén facilitar el procés d’aprenentatge de tots els estudiants de l’assignatura i millorar-ne el rendiment acadèmic, i en particular d’una part de l’alumnat amb dificultats per assolir de manera continuada i constant els aprenentatges.

Les tècniques d'aprenentatge cooperatiu són eines que fomenten l'ajuda mútua en els grups d’estudiants i la participació activa de tots els membres. Està demostrat que l’aprenentatge cooperatiu té grans avantatges respecte al que s’aconsegueix a través d’activitats individualistes o competitives (Johnson i Johnson, 1997; Slavin, 2008): per una banda, afavoreix la inclusió i la participació de tot l’alumnat i per altra banda contribueix a crear a l’aula un clima favorable a l’aprenentatge. Això es deu a què es potencia l’aprenentatge de tots els alumnes, no només dels més capacitats sinó també dels que tenen més dificultats, promovent-ne la participació activa i incrementant el seu protagonisme en el procés d’aprenentatge (Pujolàs Maset, 2008). En l’aprenentatge cooperatiu, la interacció es caracteritza per una interdependència positiva entre els objectius amb responsabilitat individual. La dinàmica consisteix en la divisió de la tasca en parts independents que porten a generar el producte final. La interdependència positiva existeix quan l’alumne percep el vincle amb al grup, entenent que els companys podran assolir l’èxit només si ell també ho fa, i viceversa. Aquesta co-responsabilitat ha de ser el motor que impulsi cada estudiant a implicar-se en l’activitat i a esforçar-se per tal que tots els membres del grup assoleixin l’objectiu. Un avantatge de l’aprenentatge cooperatiu és que implica l’ús de les habilitats interpersonals i de petit grup i de la interacció estimulant (cara a cara) entre els membres del grup (Johnson i Johnson, 1997). Així, doncs, pot suplir una atenció individualitzada per part del professorat ja que, a diferencia d’aquesta, la seva implementació és compatible amb la docència en grups nombrosos d’estudiants.

Tot i que la participació activa dels estudiants a l’aula és clau per l’assoliment dels objectius d’aprenentatge, no s’ha d’oblidar que les dues terceres parts dels crèdits de l’assignatura consisteixen en activitats d’aprenentatge no presencial, és a dir, que es duen a terme fora de l’aula. Per una banda, una adequada participació i dedicació dels estudiants a aquestes activitats dirigides o d’aprenentatge autònom tenen un pes important en l’assoliment dels seus aprenentatges. D’altra banda, en el procés dinàmic d'ensenyament-aprenentatge, els diferents tipus d’activitats han de ser coherents i els nivells de la seqüència formativa han de interactuar entre ells (Imbernon i Medina, 2008). Per aquest motiu, no és suficient promoure la participació dins de l’aula, sinó que s’ha de fomentar també que tots els estudiants participin activament fora de l’aula, facilitant el seu aprenentatge no presencial a través de tasques relacionades amb les activitats presencials. És amb aquest objectiu que es planteja una interacció entre activitats d’aula inversa i les dinàmiques d’aprenentatge cooperatiu descrites anteriorment. L’aula inversa permet que l’estudiant realitzi la seva tasca fora de l'aula, amb el temps i els recursos que necessita. La realització d’aquest treball autònom no presencial tindrà la mateixa motivació que el presencial, donada per la interdependència positiva que marca la realització de l’activitat cooperativa. Els avantatges de combinar l’aula inversa i l’aprenentatge cooperatiu seran, per una banda, poder dedicar més temps a l’activitat cooperativa presencial, i, per altra banda, poder fomentar i orientar l’aprenentatge autònom dels estudiants, es a dir, augmentant la seva participació també fora de l’aula.

Un altre element fonamental en l'aprenentatge és la retroacció: saber què saps i què no saps permet centrar l'aprenentatge (Chickering i Gamson, 1987). La freqüència, la qualitat i el temps de resposta en oferir la retroacció apareixen com a condicionants en la consecució de l'aprenentatge (Black i Wiliam, 1998). Tot i així, el disseny d'activitats avaluables ha de tenir en compte la mida dels grups, perquè la seva avaluació sigui sostenible i perquè garanteixi un feedback de qualitat i amb temps de resposta ràpids. Un avantatge de l’aprenentatge cooperatiu, en particular en el cas de dinàmiques de tipus “trencaclosques” que incloguin fases de contrast de la informació i resolució de dubtes entre iguals, és que les interaccions de petit grup proporcionen retroacció immediata. Els aprenentatges assolits en l’aula inversa també es poden verificar, abans de l’activitat presencial, mitjançant la resolució de qüestionaris en Moodle dissenyats perquè donin retroacció immediata.