La finalitat principal del projecte és millorar la implicació de l’alumnat i el seu seguiment mitjançant el disseny d’activitats formatives de caire professionalitzador, precisant els resultats d'aprenentatge i els mètodes d'avaluació i feedback per aconseguir-los.

Aquesta finalitat prové de dues exigències actuals a l’educació superior. D’una banda, de l’adopció d’un enfocament competencial en la formació universitària adreçat a formar professionals capaços d’aprendre al llarg de la vida. D'altra banda, els processos actuals d’innovació en educació superior, en el marc del disseny dels nous plans d’estudis, han posat èmfasi en la necessitat d’aconseguir una millor alineació entre els objectius formatius i els mètodes d’avaluació i feedback que s'implementen. Els baixos nivells de coneixement de l’alumnat assenyalats en diferents avaluacions internacionals, la constatació de gran part del professorat i de l’alumnat sobre pràctiques que es focalitzen encara en aprenentatges memorístics, o el disseny dels nous plans d’estudi, entre d’altres qüestions, fan que un dels reptes claus en l’educació superior sigui promoure una major implicació de l’alumnat en les activitats d’aprenentatge.

La implicació ve determinada pel sentit i el valor personal que pot atribuir l’alumnat als continguts i a les activitats d’aprenentatge a la universitat, ja que els permet situar-se com a futurs professionals, i els facilita que puguin actuar de manera adequada en diferents contextos d’activitat més enllà dels formals (Fredricks, et al. 2019). Des d’una perspectiva de la personalització dels aprenentatges (Coll, 2018; Ignatova et al., 2024; Zhang et al, 2020), s’ha assenyalat que l’atribució de sentit es produeix quan es poden relacionar els continguts i activitats d’aprenentatge amb els interessos i motius de l’alumnat vinculats al seu projecte personal i la seva futura professió com a mestres. Entre les actuacions amb major potencialitat per incrementar el sentit i la participació de l'alumnat, i per formar-los com a futurs docents, s’ha assenyalat la rellevància de plantejar activitats formatives reals i autèntiques properes als entorns professionals (Darling-Hammond et al., 2020). Així mateix, l'avaluació i el feedback formatiu, que constitueixen una part substancial dels processos d’ensenyament i aprenentatge, han de permetre acreditar i certificar els aprenentatges de l’alumnat -funció social- i alhora identificar i implementar canvis per ajudar a l’alumnat a desenvolupar les competències -funció pedagògica- (Ion et al., 2013; Sanmarti, 2019). Per complir les funcions social i pedagògica, l’avaluació ha de tenir una sèrie de característiques: ha de ser continuada; estar inserida en els processos d’ensenyament i aprenentatge; ha de ser reguladora, per ajustar l’ajuda educativa i implicar l’alumnat en la gestió de l’aprenentatge; mediada per diferents instruments; i també autèntica, mitjançant activitats i situacions rellevants de la pràctica educativa; i recolzar-se en feedbacks dialogats que comptin amb la participació activa de l’alumnat (Mauri et al., 2016; Maleka et al., 2022; Winstone, et al. 2019). Per tant, repensar les activitats i situacions en les quals participa l’alumnat, atenent als resultats esperats d’aprenentatge i perfilar una avaluació i feedback de caire formatiu i participatiu es considera una prioritat per ajudar a que l’alumnat trobi sentit i s’impliqui activament en els aprenentatges per esdevenir professionals docents competents.