LA CIUTAT CESSETANA DEL VILAR DE VALLS, ARRASSADA DURANT LA SEGONA GUERRA PÚNICA PER UN EXÈRCIT EQUIPAT AMB D’ARTILLERIA DE TORSIÓ

Les excavacions realitzades el passat mes de maig a la ciutat cessetana del Vilar (Valls, Alt Camp) han identificat projectils de balista, artilleria de torsió que permetia llançar grans pedres esfèriques a més de 400 m.

Es tracta d’una ciutat d’unes 6 ha, de les quals s’ha identificat un barri situat al nord, de 1200 m2, amb un sistema defensiu format per una muralla de 8 m d’amplada, i un fossat de 14 m d’amplada i 4 m de fondària, reforçat per un mur d’escarpa. Enguany s’han excavat dos magatzems adossats a la muralla, destruïts per un intens incendi. Entre l’enderroc s’han localitzat fins a 8 projectils de pedra de diferents calibres, però tots amb un costat pla, una característica dels projectils de balista púnics, com els documentats a Cartago, Tossal de Manises o Sagunt. Cal recordar que fins a la conquesta de la ciutat púnica de Qart Hadast (Cartagena) el 209 aC, només els exèrcits cartaginesos disposaven d’aquest tipus d’armament a la península Ibèrica.

L’enderroc, format per grans fragments de teulada, tovots de les parets, i bigues de fusta, tot cremat, cobria un gran conjunt de més de 26 àmfores ibèriques, però també algunes de greco-itàliques, i púniques d’Ebusus o del cercle de l’Estret de Gibraltar. Es tracta d’un conjunt tancat, probablement en el 218 aC, de gran interès científic.

Durant una sèrie de prospeccions realitzades entre 2013 i 2015 a l’entorn de la ciutat, es van recuperar un gran nombre de monedes hispanocartagineses, de Massàlia i d’Empúries, a més de bales de fona de plom, cosa que suggereix la presència d’un campament militar de les tropes d’Anníbal Barca, establert a la zona entre l’estiu i la tardor del 218 aC. Per tant, la suma d’indicis suggereix que la ciutat va ser atacada i destruïda pels cartaginesos en aquestes dates.

La investigació es desenvolupa pel Grup de Recerca sobre l'Arqueologia de la Complexitat i els Processos d'Evolució social (GRAPCE) de la UB, en concret de l'equip PRÒMAC, que estudia la Protohistòria, el Mediterrani Antic i les Colonitzacions. Els treballs es realitzen en el marc del projecte del Centre d’Estudis Cessetans “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la Protohistòria i l'època romana republicana”, subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat; del projecte “Caracterización social y funcional de los asentamientos urbanos de la Iberia septentrional” del Ministerio de Ciencia e Innovación (PID2019-106224GB-I00), i també gràcies a un conveni de col·laboració entre l’ajuntament de Valls i la Universitat de Barcelona.