Investigadors del SERP troben un dels punts que van ser clau per travessar els Pirineus durant la darrera glaciació
El jaciment arqueològic de Montlleó, situat al terme municipal de Prats i Sansor (Cerdanya), és més antic del que es creia. Del 17 al 27 de juliol, un equip d’arqueòlegs del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona, sota la direcció dels investigadors Marta Sánchez de la Torre, Cynthia Belén González i Xavier Mangado Llach, va excavar en aquest jaciment a l’aire lliure del paleolític superior i va descobrir l’antiguitat del nivell basal del jaciment: és de fa uns 23.000 anys i es correspon amb el moment climàtic més fred de la darrera glaciació (LGM).
L’equip del SERP, integrat per 11 estudiants i graduats en Arqueologia de la UB, va recuperar nombroses eines lítiques característiques de període solutrià —una fase escassament identificada a Catalunya—, juntament amb més d’una trentena de restes malacològiques de petxines i cargols marins emprats en l’abillament personal. Aquesta troballa evidencia que el jaciment de Montlleó, situat en un turó sobre la plana, era un punt clau en la travessa dels Pirineus durant la darrera glaciació, ja que les eines de pedra exhumades, així com la malacologia, mostren contactes entre la costa i l’interior, així com entre ambdues vessants de la cadena muntanyosa.
Montlleó va ser ocupat per una tribu de caçadors-recol·lectors nòmades, que hi van desenvolupar diverses activitats, com ara esquarterar animals de caça o elaborar eines de pedra, d’os o de banya. A diferència del jaciment del Castellot de Bolvir, a Montlleó no s’hi va fer cap construcció, ja que en aquella època de la prehistòria només s’hi aixecaven cabanes desmuntables. Tot i això, analitzant les restes, es poden diferenciar els espais segons la seva funció.
Els treballs els ha finançat el Projecte quadriennal en matèria d’arqueologia del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i rep el suport de l’Ajuntament de Prats i Sansor.
