Margarita Díaz-Andreu obté una Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca per investigar les característiques acústiques de l’art rupestre.

La investigadora ICREA Margarita Díaz-Andreu, membre del grup de recerca GRAP y directora de archeoacustica,  dirigirà a la UB el projecte de recerca ARTSOUNDSCAPES per al qual ha obtingut una Advanced Grant, el prestigiós ajut que concedeix el Consell Europeu de Recerca (ERC) a investigadors sèniors.

La recerca emprarà mètodes de diferents disciplines per investigar el paper del so i l’experiència auditiva en la creació de les pintures rupestres i els paisatges sagrats de la prehistòria.

ARTSOUNDSCAPES, un dels divuit projectes que ha seleccionat l’ERC a tot l’Estat, tindrà un finançament de 2,2 milions d’euros i una durada de cinc anys. «Malgrat que l’experiència auditiva és un component integral de la condició humana i un element clau en el ritual, l’arqueologia no ha sabut estudiar-la sistemàticament. Els paisatges d’art rupestre no en són una excepció i, encara que ja se n’han fet alguns estudis, en gran mesura es caracteritzen per la manca de rigor científic i per la subjectivitat», explica Díaz Andreu. La investigadora apunta que el so té potencial «per estimular emocions poderoses i, per tant, és una manera habitual de contribuir a fer especials determinats indrets». «Les fonts etnogràfiques i etnohistòriques ens expliquen que molts d’aquests indrets amb característiques acústiques extraordinàries sovint són dotats amb un significat sagrat, i els escullen, per exemple, com a lloc per realitzar-hi pintures rupestres».

El projecte ARTSOUNDSCAPES serà pioner a combinar diversos enfocaments interdisciplinaris: l’experiència arqueològica en art rupestre i la seva localització en el paisatge, la física acústica, la psicoacústica, l’antropologia i l’estudi de fonts etnohistòriques i d’altres ciències. L’objectiu final és apropar-se a una comprensió fenomenològica dels paisatges sonors sagrats creats per les darreres societats de caçadors recol·lectors i les primeres d’agricultors.

Amb metodologies de l’enginyeria acústica i amb una perspectiva objectiva i quantitativa, el projecte avaluarà les propietats acústiques dels paisatges d’art rupestre en àrees seleccionades de tot el món: la Mediterrània occidental-central (Europa), Sibèria (Àsia) i la Baixa Califòrnia (Amèrica del Nord).

Una segona metodologia que s’emprarà és la psicoacústica. En aquest sentit es tindrà en compte de quina manera les característiques sonores especials d’alguns llocs duen a experiències que poden arribar a associar-se amb estats d’alteració de la ment o estats místics. Es tracta de comprovar en l’activitat cerebral els efectes neuronals de determinades sonoritats.

Per últim, el projecte ARTSOUNDSCAPES també farà ús de les fonts etnogràfiques i etnohistòriques per buscar informació sobre les actituds de societats de caçadors recol·lectors i de primers agricultors respecte a paisatges sonors sagrats. Finalment, també s’explorarà el treball realitzat per geògrafs, teòlegs i sociòlegs.

El projecte, que inclourà la col·laboració amb universitats de diferents països, tindrà la participació del director del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (BrainLab) de la UB, Carles Escera, i l’ajut d’Angelo Farina, del Departament d’Enginyeria i Arquitectura de la Universitat de Parma (Itàlia). A més, finançarà la recerca de diversos investigadors doctorals i postdoctorals.

En aquesta convocatòria d’Advanced Grants també han estat seleccionats dos projectes d’instituts participats per la UB, un de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) sobre la relació entre els greixos de la dieta i les metàstasis, i un de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) sobre l’exposició a la contaminació en l’etapa prenatal i el desenvolupament del cervell dels nadons.

L’objectiu de les Advanced Grants és impulsar la recerca europea i fer-la més competitiva a escala mundial. Aquests ajuts de l’ERC donen suport a investigadors d’excel·lència que treballen en projectes de recerca en camps emergents en l’anomenada recerca de frontera, que siguin capaços de fer avançar els límits del coneixement.