Formació acadèmica

-Obtenció del títol universitari oficial de Llicenciat en Història a la Universitat de Barcelona, el 26-07-2002.

-Obtenció del Certificat universitari oficial d’Aptitud Pedagògica a la Universitat e Barcelona el 2002.

-Obtenció del Diploma d’Estudis Avançats dins el programa de doctorat: Ciències de l’Antiguitat, el 28-09-2006, que garanteix la seva Suficiència Investigadora.

-Obtenció del grau de Doctor en Història per la Universitat de Barcelona el 09-02-2016 amb la menció d’excel·lent CUM LAUDE, amb la defensa de la Tesi: Gènesi i evolució del poblament ibèric a les zones del Matarranya i la Terra Alta: el jaciment de Sant Antoni de Calaceit.

Docència

- Professor Associat d’Arqueologia (des de 2015) impartint l’assignatura Estudi i classificació de materials mobles al Món Antic del Grau d’Arqueologia.

- Professor Associat de Prehistòria (des de 2017) impartint les assignatures de Prehistòria i Prehistòria de la Península Ibèrica del Grau d’Història.

Línies de Recerca

La seva recerca se centra fonamentalment en l'estudi de l’evolució sòcio-política de la cultura ibèrica septentrional, amb especial incidència en l’estudi de la ceràmica d’època ibèrica —tecnologia de producció, tipologia i comerç—. Tot i que també investiga sobre la civilització númida, especialment el món funerari al nord d’Àfrica (Tunísia). Fruit dels treballs arqueològics al nord d’Àfrica ha desenvolupat una vessant etnoarqueològica per a l’estudi de la fabricació de la ceràmica tradicional a l’alt Tell tunisià i a l’Atles marroquí. Aquests estudis li han permès desenvolupar treballs d'arqueologia experimental per al coneixement de la producció terrissera a la Protohistòria peninsular.

Membre investigador del Grup de Recerca Consolidat GRACPE: Grup de Recerca en Arqueologia Clàssica Protohistòrica i Egípcia de la Universitat de Barcelona

Projectes (actualment vigents)

Participa com a investigador en projectes de R + D + I internacionals i nacionals, desenvolupats tant en l'àmbit públic com en el privat:

-El primer mil·lenni aC als territoris del curs inferior de l'Ebre: una perspectiva evolutiva sobre la formació, el desenvolupament i la dissolució de la cultura ibèrica. Universitat de Barcelona.

-El canvi sociocultural a la cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l'època romano-republicana. Universitat de Barcelona.

-Estratègies d'ocupació del territori i la seva evolució a la comarca del Solsonès durant la Protohistòria i l'Antiguitat. Centre d’Estudis Lacetans.

-Formes d'ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (primer mil·lenni aC). Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

-La interpretació econòmica, social i cultural entre el territori empordanès i la zona emporitana: el complex arqueològic de Mas Castellar-Pontós (Alt Empordà). Món Iber ROCS sl “Recerca i Difusió de la Cultura Ibèrica”.

-Societat, economia i evolució del poblament ibèric a les valls dels rius Corb, Ondara i Sió (Urgell, Pla d'Urgell, Segarra, Conca de Barberà). Centre d’Estudis Lacetans.

-Ideología, demografía y organización social. Estudio diacrónico de la necròpolis megalítica del entorno de Althiburos entre la Protohistoria y el Bajo Imperio. Universitat de Barcelona.

-Ciudad Fortificada de Giribaile, estudios de poliercetica. El caso de la fortificación de compartimentos de tipo barrera. Universitat de Jaén.

L'activitat científica derivada d'aquests projectes versa en l'estudi de les implicacions econòmiques, socials i culturals en diferents territoris de la Mediterrània Occidental (Península Ibèrica i nord d'Àfrica), la seva interacció amb els fenòmens colonials i el procés de complexitat sociopolítica sorgida en el transcurs del primer mil·lenni AC.

Aquesta investigació queda palesa, a més, a través de nombroses direccions o coordinacions de diferents excavacions arqueològiques. Destacant especialment les que es troben dins de l'àmbit de la cultura ibèrica com les de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà), Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès), Hortes de Cal Pons-Corral Nou (Pontons, Alt Penedès), els Estinclells (Verdú, l’Urgell), Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta) i el Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), entre atres.

Publicacions

-Jornet, R., Alonso, N., Miguel, E., Cantero, F. (in press): “La cerámica etnográfica de El Médéina (El Kef, Túnez). II Congreso Internacional de Estudios Cerámicos: mas allà de la analogia. Granada.

-Jornet, R., Miguel, E. (in press): “Experimental Archaeology Camp of Protohistory (Verdú, Urgell, Catalonia. Results of the 2012-2013 Project: the iberian hand-made pottery, new approach and experimental possibilities from the analysis of ethnographic sequence and archaeometric techniques.” 4º Congreso Internacional de Arqueologia Experimental. MEH, Burgos, 2014.

-Jornet Niella, R., (2017): El jaciment de Sant Antoni de Calaceit i el poblament ibèric de les comarques del Matarranya i la Terra Alta. Monografies del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona 15, MAC, Barcelona, 298 p.

-Asensio, D. ; Pons, E.; Jornet, R.; Morer, J. (2017): “Aportación de la cerámica griega fina y sus contextos cerámicos a la caracterización de la secuencia de asentamientos superpuestos entre el siglo VI y el siglo IV a. C. en el Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà, Girona)”. Homenatge a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cinquanta anys després (1967-2017), Iberia Graeca, 61 - 77.

-López, D.; Asensio, D.; Jornet, R.; Morer, J. (2015): Jaciment ibèric de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Barcelona). Un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica i origen de la vinya. Institut d'Estudis Penedesencs, 235 p.

-Rafel, N., Garcia, D., Jornet, R. (2015): “Nuevos datos sobre la evolución del poblamiento en la Cataluña meridional entre el siglo VII ane y época romana: el Coll del Moro de Gandesa”. Opúsculo Arqueológico - S.A.E.T. Teruel. 52 p.

-Noguera, J.; Asensio, D.; Ble, E.; Jornet, R. (2014): “The beginnings of the Roman conquest of Hispania. Archaeological evidence of the assault and destruction of the Iberian city of Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona)”, Journal of Roman Archaelogy, 27, 60-81.

-Sanmartí, J.; Kallala, N.; Jornet, R.; Belarte, C.; Canela, J.; Chérif, S.; Campillo, J.; Montanero, D.; Bermúdez, X.; Fadrique, T.; Revilla, V.; Ramon, J; Moussa, B. (2015): “Roman Dolmens? The Megalithic Necropolises of Easthern Maghreb Revisited”. The Lives of Prehistoric Monuments in Iron Age, Roman and Medieval Europe. Oxford University Press, 287-304.

-Kallala, N.; Sanmartí, J.; Jornet, R.; Belarte, M.C.; Canela, J.; Chérif, S.; Campillo, J.; Montanero, D.; Miniaoui, S.: Bermúdez, X.; Fadrique, T.; Revilla, V.; Ramon, J.; Ben Moussa, M, (2014): “La nécropole mégalithique de la région d'Athiburos, dans le massif du Ksour (Gouvernorat du Kef, Tunisie). Fouille de trois monuments”, Antiquités Africaines, 49, 15-52.

-Balsera, R., Bermejo, J., Fatás, L., Graells, R., Jornet, R., Sardà, S. (2013): “El túmulo 1 de la necrópolis V del Cascarujo (Alcañiz, Bajo Aragón). Arquitectura y secuencia constructiva”. Pyrenae, 44/1, 61-90. Barcelona.

-Alonso, N., Cantero, F. J., Jornet, R., López, D., Montes, E., Valenzuela, S. (2013): “Milling wheat and barley wiyh hand rotary qüerns in El Souidat (El Kef, Tunisia)”. AmS-Skrifter, Stavanger.

-Sanmartí, J.; Asensio, D.; Miró, M.T.; Jornet, R. (2012): “El Castellet de Banyoles (Tivissa): Una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro”, Archivo Español de Arqueología 85, 43-63.

-Sanmartí, J.; Kallala, N.; Belarte, M.C.; Ramon, J.; Maraoui-Telmini, B.; Jornet, R.; Miniaoui, S. (2012): “Filling gaps in the Eastern Maghreb’s Protohistory: the Althiburos archaeological project (El Kef, Tunisia”, Journal of African Archaeology, 10, 21-44

-Pedro, M., Esteve, X., Jornet, R, López, D., Fadrique, T. et. aliï, (2012): “Pràctiques d'inhumació en contextos de primera edat del ferro (segle VII aC): noves troballes a l'àrea penedesenca”, Taula Rodona Internacional. Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (ss. IX-VI aC). Metodologia, pràctiques funeràries i societat. Museu Arqueologia Catalunya. Barcelona. 435-446.

Més informació: http://ub.academia.edu/RafelJornetNiella