El jaciment de Sant Jaume es troba situat al cim d’un turó de petita alçada (224 m s. n. m.) a l’extrem sud de Catalunya. S’ubica en els estreps meridionals de la serra del Montsià, a 2 quilòmetres de la línia de costa, 5 quilòmetres al nord aproximadament de la desembocadura del riu Sénia i a una vintena de quilòmetres al sud de la desembocadura de l’Ebre (Fig. 1). El Grup de Recerca en Arqueologia Protohis-tòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona hi està duent a terme excavacions des de l’any 1997. 1 En el transcurs d’aquests anys les ca-racterístiques generals del jaciment han estat publicades en diverses ocasions (vegeu espe-cialment Armada et al., 2005; Bea et al., 2008 i 2012; Garcia i Rubert, 2005a, 2005b, 2009a, 2009b, 2010 i 2011; Garcia i Rubert i Gracia, 1999, 2002a, 2002b i 2011; Garcia i Rubert et al. 1998, 2004, 2005, 2007; Garcia i Rubert i Moreno, 2008 i 2009; López et al., 2011), motiu pel qual en aquest article només en destacarem els trets més essencials.Es tracta d’un assentament potentment fortificat, de reduïdes dimensions (700 m2 aproximadament) i planta pseudocircular (Fig. 2 i 3), que presenta un excel·lent estat de conservació, ben exemplificat en l’alçada dels seus murs, propera als 2,00 m de mitjana. Fou ocupat durant un únic i breu moment, corresponent als darrers decennis del segle VII i els primers del segle VI ane, en el marc cronocultural de la primera edat del ferro. El seu abandonament es va produir com a conseqüència d’un intens incendi, una des-trucció violenta que també van patir altres assentaments propers com la Moleta del Re-mei (Alcanar), la Ferradura (Ulldecona) o la Cogula (Ulldecona). Aquest i altres motius (la no-reocupació del lloc, una arquitectura fonamentada en l’ús de la pedra o el fet que el terreny no s’hagi vist mai afectat per treballs agrícoles ni per l’acció d’espoliadors) han fet possible que avui dia disposem d’un jaciment en un excel·lent estat de conservació i amb un registre arqueològic de gran qualitat.

> Publicacions UB