Universitat de Barcelona, 2006. 534 pàg.

Un viatge d’estudis, una embaixada cultural de la República Espanyola...el creuer universitari va ser, per a tots els que varen tenir la sort de participar-hi, una experiència que va marcar un abans i un després de les seves vides, el descobriment d’un món, el somni d’una generació.
Arqueòlegs, arabistes, poetes, historiadors, arquitectes, el bo i millor de tres generacions de professors i d’estudiants de les universidats espanyoles es varen embarcar en un viatge a les arrels de la cultura mediterrània i de les seves civilitzacions.
Durant 45 dies, el “Ciudad de Cádiz” va recòrrer les costes del Mediterrani, esdevenint una universitat flotant, atracant successivament a Tuníssia, Malta, Egipte, Palestina, Creta, Rodes, la Turquía assiàtica, Estambul, Grècia, Sicília, Nàpols i Mallorca.

El viatge es va realitzar en el context d’una situació política i social agitada; va ser promogut pel Ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts Fernando de los Ríos, dins la línia que el va portar a escometre una profunda transformació de l’ensenyament a Espanya. Durant el seu mandat es va impulsar l’Escola pública i les Missions Pedagògiques; es va crear el Teatre Universitari i la Universitat d’Estiu a Santander; i també es va presentar a les Corts la Llei de Bases per a la reforma universitària, que no va arribar a reeixir per la caiguda del Govern Azaña.
Per escriure aquesta obra els autors han examinat fons inèdits d’arxius públics i privats, i han entrevistat a participants en el creuer i als seus familiars, que han aportat els seus records personals i la documentació privada que conserven del viatge. Tres diaris inèdits han estat cedits per a la seva publicació íntegra: l’exposició racional i noucentista de Jaume Vicens Vives; l’alegría de viure de Gregorio Marañón Moya; i la prosa sentimental, delicada i aguda d’Esmeralda Gijón Zapata.