Resum

Aquest volum és fruit de l'estudi dels materials arqueològics recuperats a les excavacions realitzades al jaciment de Sant Antoni (Calaceit, Terol) realitzades per Joan Cabré (1902-1903) i Pere Bosch Gimpera (1915-1919) dipositats al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona) i al Museo Cerralbo (Madrid). S'ha treballat en base a un corpus de material inèdit, format per 494 peces, que es presenten mitjançant els seus respectius dibuixos arqueològics normalitzats. El material arqueològic està compost per diferents categories: metalls, indústria lítica, indústria òssia i ceràmica, aquesta última la més abundant.

A aquest corpus inèdit se li ha sumat el tractament d'altres fonts directes com són els Quaderns de dibuix realitzats per Cabré i els diaris d'excavacions i inventaris de Bosch Gimpera. A partir d'aquestes fonts hem pogut ubicar i contextualitzar un nombre important del material arqueològic dins dels diferents sectors del jaciment. Aquesta revisió i contextualització dels materials arqueològics ha estat la base fonamental per poder establir una nova seriació cronològica del jaciment de Sant Antoni. En la nostra proposta d'establiment per fases es té en compte, per primera vegada, tot el material disponible del jaciment (inèdit i publicat), a més de l'estudi detallat i les relacions existents entre els murs (mesures in situ al jaciment i plànols de les excavacions antigues).

En el llibre és presenten repertoris formals ceràmics tipus per a cada fase d'ocupació del jaciment i la seva difusió en el territori. Tenint major incidència per a la fase del Ferro I que resultava inèdita, o almenys controvertida, fins al moment; i per a la fase de l'Ibèric Ple, on comptem amb un horitzó generalitzat de destrucció de l'assentament, que ens proporciona un corpus ceràmic molt elevat quantitativament, fet sense precedents a la regió i que ve a omplir un buit que pot servir de base per als estudis precedents. A més ’han establert fases d’ocupació durant l’època romana i hispano-visigoda.

Aquesta tasca de contextualització ha permès afegir dades cap a una lectura social de l'arquitectura i urbanisme de l'assentament. Un tipus d'anàlisi, fins al moment, inèdit en el jaciment i que serà el segon eix conductor del desenvolupament d'aquest treball. En aquest sentit, hem elaborat una nova proposta sobre l'estructura de l'assentament en unitats domèstiques superant l'anàlisi tradicional per "càmeres". Arran d'aquesta nova nomenclatura en edificis s'ha desenvolupat un estudi de caràcter social a partir de la comparació entre les diferents unitats domèstiques. Es plantegen, per tant, a partir de les característiques d'aquestes estructures, algunes discussions sobre l'estructura familiar i sobre les possibles diferències existents en la composició social dels habitants i el seu rang. D'aquesta manera, l'existència de grans cases que compten amb arquitectura de qualitat, espais més amplis i materials mobles destacats pot reflectir l'existència de grups dirigents de la societat. Es traslladen d'aquesta manera les interpretacions sobre l'estructura jerarquitzada de la societat en l'àmbit de les residències i espais. Evidentment, això implica el càlcul de les dimensions dels edificis, l'anàlisi de la circulació interior i de la xarxa viària, la diferenciació entre espais públics i privats, i l'estudi dels accessos i dels sistemes defensius.

Tot això, sumat a l'estudi i la contextualització dels materials mobles, han permès plantejar noves hipòtesis de caràcter sociopolític, econòmic i cultual, sobre l'assentament de Sant Antoni que s'afegeixen al debat sorgit sobre l'existència o no d'un territori políticament centralitzat a les comarques del Matarranya i la Terra Alta en època ibèrica. Aquest plantejament ve a matisar, amb exemples concrets, les recents concepcions que es vénen establint en aquest territori i que dibuixen una societat d'índole heteràrquica. Aquests exemples defineixen clarament trets fefaents de jerarquització social a Sant Antoni i en el seu hinterland. Aquest apartat centrarà l'últim gran eix de discussió del volum.

Sens dubte, que un millor coneixement del jaciment de Sant Antoni, únic excavat en el territori gairebé íntegrament, des del ítem ceràmic fins a la seva vertebració urbana, ajudarà a enriquir la discussió i ajustar l'anàlisi macro espacial del territori. En aquest sentit, s’ha tractat de contribuir amb les noves dades presentades en un plantejament teòric sobre la gènesi i evolució del poblament ibèric a ponent del curs inferior de l'Ebre.

Abstract

This monography is based on the restudied and revision of the archaeological data of the ancient excavations at the settlement of Sant Antoni (Calaceit, Spain) executed during the first years of the XX century BC. The archaeologists Joan Cabré and Pere Bosch Gimpera performed different campaigns of excavations between 1902 and 1919. The assemblages that were exhumed during these excavations and all the archaeological documentation were deposited in the Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC Barcelona) and Museo Cerralbo (Madrid). The study of this unpublished material culture, allowed us to create a new ceramic Iberian typology for the West Ebro region, dated between the VII century and the II century BC. It was also possible identify for the first time Roman and Visigoth phases.

Through the analyses of these materials we were able to established diachronic studies for this settlement. We were also able to analyse the economic and commercial dynamics of the Iberian population of this region. This Thesis not only studied the ceramic assemblages, the architecture and urbanism of settlement were also taken into account. In this part of the discussion, we proposed an individualization of domestic unities in terms of Household Archaeology and concluded with an interpretation following the postulates of Social Archaeology. Our conclusions allowed us to identify rang differences and political hierarchy, being able to propose this model to the rest of the territory.