El soterrar com a acte de resistència: Memòria i mort en l'univers concentracionari

Aquest treball de recerca té per finalitat investigar el paper de la memòria sota el context dels soterraments als camps de concentració nazis. Partint de la caracterització establerta per Enzo Traverso a Els usos del passat entre els tres estadis de rememoració, aquest pretén aprofundir en el darrer, a saber, Auschwitz com a sòcol de la remembrança. Ara bé, no des de la posició d’aquell que recorda un fet històric passat, sinó entre aquells que hagueren de patir la ignomínia del Lager. És per això que s’han escollit diversos actes de enterrament testimoniats pels supervivents per, finalment, definir-los com actes de resistència front la deshumanització soferta. En aquest sentit s’hi donen tres raons en favor d’aquesta tesi: 1) l’autonomia de l’acció que suposa el soterrar front una mort introduïda en la quotidianitat, 2) la recuperació d’una temporalitat per la recordança, 3) la generació d’una fràgil comunitat pel «treball del dol». Per últim, caldria destacar que aquest article, amb una sèrie de modificacions posteriors, fou premiat amb l’accèssit a la XIX edició del ‘Premi Pensa’ d’assaig filosòfic de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.