Arqueologia de l’època moderna i l’època contemporània, assignatura d’èxit al Grau d’Arqueologia de la UB

Des del curs 2012-2013, al Grau d’Arqueologia que s’imparteix a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, els alumnes tenen la possibilitat de cursar una assignatura optativa de sis crèdits centrada en el passat recent. En ella s’exploren les possibilitats d’aplicar el mètode arqueològic en restes dels períodes modern i contemporani, i s’intenta traslladar a l’alumne el valor que tenen entre les mans de poder aplicar la seva “mirada arqueològica” en els vestigis del passat. Donar valor a elements físics, des de grans infraestructures i béns immobles fins a petits elements de la vida quotidiana, que sovint els historiadors els costa atorgar-los-hi la possibilitat d’anàlisi i aprofundiment del passat que també contenen, atès que es fixen més en les fonts clàssiques escrites, d’arxiu o bibliografia.

Imatges: pròpies. British Museum

I aquest passat no cal que sigui remot, no cal que sigui d’èpoques en què no hi havia registre escrit. Al contrari, pot molt ben ser un “passat recent”, com de fet els estudis arqueològics d’aquest període s’estan denominant. Les fortificacions d’època moderna, les seves batalles, l’evolució dels habitacles –cases i masos-, de la ciutat… però també d’època contemporània i inclús de món actual, amb estudis que ja s’estan fent arreu del món centrats en vestigis dels centenars –malauradament- de conflictes armats que s’han esdevingut, però també d’edificis en desús, de tot allò relacionat amb oficis desapareguts, o de murs caiguts, com el de Berlín l’any 1989. Qualsevol objecte o vestigi pot ser analitzat i se’n pot obtindré informació històrica, sempre que aquest formi part del nostre passat. Però ara que el temps històric és tan fugisser, ara que la història s’ha accelerat tant, cada cop tenim el passat més proper.

Els alumnes se senten molt atrets per la possibilitat d’analitzar arqueològicament, de poder aplicar les tècniques que han après al llarg del grau, en un passat del que en tenen un record audiovisual. Son fills d’una generació en què és bàsica la imatge: fotografia, vídeo, cinema, reportatges, jocs i videojocs…. molts d’ells han “lluitat” a la segona guerra mundial amb un comandament a les mans, han estat personatges d’un joc de rol de 1714 o han sofert amb qualsevol pel·lícula de Hollywood i les seves històries del segle XX. Per molts altres l’atracció els hi arriba del seu entorn físic més immediat, sobretot aquells que vénen de fora la ciutat. Poder analitzar arqueològicament la transformació del paisatge contemporani de la seva població; el que va significar la construcció i funcionament durant dècades d’una fàbrica i la seva colònia industrial i els vestigis que en queden; les transformacions que va provocar el cultiu de vinya al llarg del segle XVIII i XIX amb les construccions que se’n derivaren, sobretot la gran riquesa de la pedra seca… Motivacions diverses que fa que els quatre cursos que s’ha impartit l’assignatura i fins ara l’interès hagi estat destacable per part dels alumnes i que els treballs resultants siguin ben demostratius de les possibilitats de l’arqueologia del passat recent.

Foto: Pròpia. L’arqueòleg Jordi Ramos explicant les bateries antiaèries de Sant Pere Màrtir

Un exemple clar és aquest blog, nascut de les pràctiques que fan els alumnes a l’estiu en jaciments d’aquests períodes més propers. A partir de la seva experiència, dels seus anàlisis i reflexions, podem conèixer moltes coses del passat excavat però també de com persones que tenen al voltant de 20 anys veuen i llegeixen aquest passat.

Un altre bon exemple són la gran quantitat de Treballs de Final de Grau que s’estan fent a la Universitat de Barcelona centrats en molts i diversos aspectes d’aquest passat. Uns treballs sovint molt bons dels que n’anirem parlant properament…