Aquesta setmana a Riba-roja d’Ebre ens hem trobat davant un gran repte que ha fet que la nostra tasca, ja emocionant de per si, hagi adquirit un punt extra d’emoció; és la primera vegada que s’excava un forn d’oli de ginebre al pais.

Com en tota intervenció arqueològica, estem utilitzant la metodologia arqueològica que ens permet planificar i executar de la forma més adient cada una de les tasques que són necessàries per arribar a una correcta interpretació del jaciment estudiat.

En primer lloc, hem iniciat els treballs de camp amb la documentació i registre de totes les estructures i elements que componen el forn, a través de la fitxes d’estructura i fitxes d’unitats estratigràfiques (UE, unitat més petita i indivisible que reconeixem en un jaciment¹).

A continuació hem realitzat fotografies generals i les fotografies de detall de cada una de les UE identificades, d’aquesta manera tot queda ben documentat i enregistrat, quelcom imprescindible, ja que a mesura que es va avançant en l’excavació les unitats estratigràfiques es van destruint.

Una de les feines més rellevants és l’elaboració d’un dibuix arqueològic ben precís de la planta i la secció del forn.Això es posible si utilitzem un teodolit (eina que ens permet saber l’altura dels diferents punts respecte el nivell del mar) i una cinta mil·limetrada, eines amb les que pendrem les cotes de diferents punt del contorn del forn que traslladarem al paper mil·limetrat i unirem entre sí. També es fan dibuixos exhaustius d’altres elements que formen part del conjunt de les estructures que conformen el forn.

Un cop realitzats els dibuixos el següent pas és l’excavació arqueològica. Aquesta s’efectuarà mitjançant diverses eines com pics, pales, paletins, catalanes, etc. A mesura que anem treballant anirem recollint mostres de terra i revestiment que dipositarem en bosses per a poder efectuar posteriorment les analítiques corresponents.

Fruit de l’anterior activitat és posible que apareguin diferents materials que anirem recollint i dipositant en bosses de plàstic etiquetades amb la sigla de la campanya (RE’19, codi d’identificació de l’any de realització de la campanya ), la UE en la que han estat trobats i el tipus de material (ceràmica, metall, ossos, etc). El següent pas es la neteja del material, el seu siglat i l’ elaboració de les fitxes d’inventari per cada un dels materials trobats, per al seu posterior estudi.

Per tant, la arqueologia al ser una disciplina que treballa amb una metodologia tan acurada no es queda en una simple descripció del element d’interés, sinó que ens aportarà coneixements tan precisos com quina era la temperatura de cocció del forn a la que es veien sotmeses les branques de ginebre per a poder obtindre l’oli, així com conèixer com funcionava aquest forn i quines eren les dificultats a les que s’enfrentaven els productors o productores de l’oli a l’hora de controlar el procés de producció. També ens aporta una informació super precisa de les mides i tipologia del forn, fet que adquireix una gran importància a l’hora de saber quants litres era capaç de generar en una única fornada, i així poder realitzar estudis de transport i l’economia de la societat que el produïa.

A més a més, hem treballat de manera interdisciplinar, col·laborant amb Els Amics de Riba-roja d’Ebre, la gent que ens ha visitat i un equip d’arquitectes de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, l’ Agustí Costa, el Sergio Coll i la Cèlia Mallafre, que han realitzat uns models fotogramètrics (3)D del forn que ens han sigut molt útils per compendre els volums del forn. Creiem que aquesta és la millor manera de treballar i la que ens aporta una varietat d’informació més gran i més complet.

1 Franco, M. (29 Novembre 2016) El registre arqueològic: el cas de la Casa Corrales del jaciment del Born. El passat més recent. Recuperat de http://www.ub.edu/passatmesrecent/blog-el-passatmesrecent/

*Agraïm a Josep Blanch per la cessió de les fotografies

Jana Sala Llarden