Sobre el tema de l'arxiu en general i sobre l'arxiu audiovisual en particular hi han diverses línies de força -ideològiques, conceptuals i tecnològiques- que considerem de gran interès i que caldrà tenir en compta en el desenvolupament actual i futur del nostre projecte:

1) Les politiques de l'arxiu: dades; accessibilitat; drets d'autor. L'organització, l'accés, la circulació, la distribució de les obres audiovisuals estan controlades per una lògica capitalista dominant a les indústries culturals en connivència amb diverses institucions estatals i internacionals. Enfrontat a aquesta lògica hi ha un moviment social, polític i econòmic actuant a favor d'una circulació més lliure de la producció cultural.

2) La política de la memòria: què compta com a vàlid per ser arxivat i què no?; genealogies critiques. Els arxius defineixen activament allò que s'ha de conèixer, allò que cal conservar per a la memòria i, en contraposició, lo oblidable.

3) Les noves perspectives per a l'organització i visualització de les dades:
a. Arxiu tradicional, que utilitza un indexat simple i tancat.
b. Arxiu de base de dades (L. Manovich). Les imatges digitals esdevenen calculables i poden estar sotmeses als patrons algorítmics en processos de reconeixement de dades. Aquest tipus d'arxius es poden organitzar utilitzant meta-dades i els criteris propis de l'estructura de les dades: la memòria visual en el propi medi.
c. Arxiu d'expressions fílmiques (H. Farocki). Es tracta d'un projecte per un tipus nou de biblioteca visual de cinema. No es basa només en la classificació d'imatges per directors, país, durada, etc., es tracta de sistematitzar les seqüències d'imatges segons els motius i expressions visuals, per tal  de crear una cultura del pensament visual utilitzant la pròpia gramàtica visual, anàloga a les nostres capacitats lingüístiques. Un arxiu d'expressions fílmiques, una enciclopèdia visual on les reproduccions, proporcionades amb números, es poden reorganitzar constantment.

4) L'arxiu performatiu. En lloc de pensar l'arxiu com un mer dipòsit de dades, l'arxiu performatiu permet pensar l'arxiu de forma dinàmica, per exemple: la reutilització del material en nous contextos, obres derivades, etc. Les qüestions entorn al reciclatge, la reinterpretació i l'ús crític de registres preexistents pot generar nous valors semàntics, simbòlics i estilístics.

Grup ArxiuAV, 2012