Vegetació al límit: conviure amb la neu a les altes muntanyes del sud d’Europa

Vegetació lligada a la neu

A les muntanyes del sud d’Europa el canvi climàtic està provocant no només una alteració en el règim de temperatures i precipitacions, sinó també canvis en la dinàmica de la quantitat i la durada de la neu. En aquestes àrees, un avançament de la data de fosa de la neu pot tenir un gran impacte en alguns dels ecosistemes d’alta muntanya, especialment a les congesteres.

Les congesteres són aquells indrets on la neu es fon més tard un cop entrat l’estiu , espais de dimensions generalment reduïdes i disseminats per les altes muntanyes. S’hi troben un seguit d’espècies, relictes glacials d’èpoques més fredes, que hi troben refugi. Aquestes espècies, dependents de la durada de la neu, són molt sensibles per tant a les temperatures més elevades i la fosa més primerenca resultants del canvi climàtic. Convivint amb la vegetació de les congesteres, però ja en zones amb un període vegetatiu més llarg, i amb una distribució més àmplia a les altes muntanyes, trobem prats alpins llargament innivats (o quionòfils), les plantes dels quals poden acabar colonitzant en un futur proper aquestes àrees rigorosament de congestera a causa de les noves condicions climàtiques previstes.

Un treball encapçalat per la Dra. Estela Illa del grup de recerca GEOVEG i investigadora de l’IRBio, ha estudiat quina és la riquesa total d’espècies i la riquesa d’espècies característiques de congestera, tant en els diferents grups de vegetació lligats a una llarga durada de la neu com a les diferents regions d’alta muntanya ibèriques, i ha analitzat quins d’aquests grups representen actualment, i en un futur proper, un refugi per a les plantes especialistes de congestera.

Per veure quins grans grups de vegetació dependent de la durada de la neu es troben a la península Ibèrica s’han recopilat els inventaris pertanyents a les diferents associacions de vegetació de congestera i de prats quionòfils de les altes muntanyes ibèriques, publicats a la base de dades SIVIM (http://www.sivim.info/sivi/), als quals se n’han afegit alguns centenars de propis i inèdits. Tots ells s’han georeferenciat amb gran precisió, i s’han obtingut diverses variables climàtiques de cada punt a partir d’atles climàtics digitals. Sobre els 1002 inventaris analitzats s’han aplicat tècniques d’agrupació no jeràrquiques, amb les quals s'agrupen els inventaris en funció de la seva semblança florística. Per a cadascun dels grups de vegetació resultants, i també per a cadascuna de les regions geogràfiques considerades (Pirineus orientals, centrals i occidentals; serralada Cantàbrica; Sistema Central i Sierra Nevada) se n’ha analitzat la riquesa en funció de l’esforç de mostreig, tant pel que fa al conjunt d’espècies presents com a les espècies característiques de congestera.

El futur de les espècies de congestera a la península Ibèrica

Els resultats obtinguts indiquen que, actualment, un contingent de les espècies característiques de congestera també es troben als prats quionòfils de la serralada Cantàbrica i, sobretot, dels Pirineus. Per tant, en un context hipotètic de desaparició de les congesteres a les altes muntanyes ibèriques, és probable que les espècies que en són característiques podran conviure, com a mínim durant un cert temps, amb les plantes dels prats alpins.

Per contra, aquestes espècies són en una situació de gran vulnerabilitat a les muntanyes del centre i sud de la península Ibèrica, on actualment es troben en poc nombre i només als ambients estrictament de congestera que encara hi resten, ja que els prats llargament innivats d’aquests sistemes muntanyosos, amb les condicions climàtiques actuals i les previstes, no ofereixen refugi per a elles.

Enllaç a la publicació: https://doi.org/10.1111/avsc.12701