Fotografia:Tram del riu Tordera a l’altura d’Hostalric el maig de 2020, l’any del temporal Gloria.
Tots els rius i rieres analitzats a l’informe CARIMED 2020 sobre la qualitat ecològica dels rius de la província de Barcelona discorrien amb aigua —tant a la primavera com a l’estiu— i no hi va haver cap tram totalment sec com en anys anteriors. Aquesta condició hidrològica és excepcional en el període de 26 anys de seguiment científic de la xarxa fluvial a Barcelona que duu a terme el Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
El nou informe recull els resultats de l’anàlisi de l’estat ecològic d’una xarxa de 111 punts d’estudi distribuïts per les conques hidrogràfiques dels rius i les rieres que drenen les aigües totalment o parcialment a la província de Barcelona: els rius Besòs, Foix, Llobregat, Ter i Tordera i les rieres litorals del Maresme. En l’estudi també hi participen membres de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la UB, així com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) -adscrit a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya- i l’Observatori de la Tordera (Consorci del Besòs-Tordera), entre altres institucions.
L’estudi de l’estat ecològic dels rius a Barcelona es va iniciar el 1979 sota la direcció de Narcís Prat, catedràtic del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i fundador del FEHM, que ara dirigeix Núria Bonada, professora de la Facultat de Biologia. Aquesta xarxa fluvial és l’eix d’un programa de seguiment científic anual finançat per la Diputació de Barcelona que ha proporcionat una de les sèries de dades científiques més extensa del món sobre estudis fluvials. El nou informe destaca l’interès científic de poder disposar de sèries temporals a llarg termini per poder avaluar l’efecte de fenòmens extrems (crescudes, sequeres, incendis) sobre l’estat mediambiental de rius i rieres.
L’informe CARIMED 2020 (Efectes del canvi ambiental en les comunitats d’organismes dels rius mediterranis) està elaborat pel Grup de Recerca FEHM de la UB per encàrrec de l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Aquest és un dels resultats del Conveni per al seguiment del canvi ambiental de la xarxa fluvial de la província de Barcelona. Amb aquests estudis es pot fer el seguiment de l’estat ecològic dels rius de la província de Barcelona, tot fent un incís especial en l’estudi de la biodiversitat de fauna invertebrada que habita els rius, rieres i torrents que es troben dins de les àrees protegides de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i en els canvis ambientals globals que poden afectar l’estructura d’aquests ecosistemes.
El 2020, l’any del temporal Gloria
Durant el temporal Gloria —una intensa borrasca que va afectar la península Ibèrica el gener del 2020—, es van produir diversos episodis de pluges torrencials que van causar l’augment significatiu del cabal de rius i rieres. En certes conques fluvials, especialment a les de la Tordera i el Ter, hi va haver diverses afectacions a les zones de ribera i a les planes d’inundació, sovint ocupades per infraestructures agrícoles, industrials, urbanes o bé per vies de comunicació. Els trams de riu amb zones de ribera més natural i amb menys alteracions antròpiques són més resilients a les crescudes i generen menys desperfectes i pèrdues, tal com van indicar els experts del grup FEHM en un
capítol del volum
Sobre el temporal Gloria, del catedràtic Miquel Canals (UB) i Jaume Miranda (ICE, 2020).
Com han afectat les crescudes recurrents en l’estat de rius i rieres?
La crescuda del cabal dels rius, més elevada del que és habitual, sobretot a la primavera, va facilitar una major dilució als rius de tots els contaminants que s’hi aboquen des de pobles, ciutats, zones agrícoles, industrials o mineres, etc. Així doncs, s’ha constatat una millora excepcional en la qualitat fisicoquímica i en els indicadors biològics dels cursos fluvials al llarg del temps, en especial en conques més grans com la del Llobregat o la del Ter.
Segons explica Núria Bonada, codirectora del projecte, «un exemple clar de la millora observada en aquests rius es mostra en l’evolució històrica dels valors de l’índex IBMWP, un indicador de la qualitat de l’aigua basat en la comunitat de macroinvertebrats, al punt de mostreig del riu Llobregat a la Puda (Olesa de Montserrat)».
En el cas de rius i rieres més petits —com el Foix o l’Anoia— o en els trams on la intervenció humana és màxima —a la conca del Besòs—, els valors de la qualitat ecològica de l’aigua es mantenen elevats en alguns punts de capçalera. En els trams mitjans o baixos, els resultats són moderats, o fins i tot pèssims, com en anys anteriors. «Considerem que quan deixa de ploure, al cap de pocs dies o setmanes l’única aigua que circula per l’eix Congost-Besòs és la de les depuradores», alerta Narcís Prat, codirector del projecte.
Sorprenentment, a les capçaleres dels rius i les rieres —algunes estan incloses a les zones protegides per la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona— s’ha constatat una biodiversitat alta, tant a l’estiu com a la primavera —en algun cas, fins i tot superior a l’estiu—, i això no s’havia observat pràcticament mai. «A la primavera, la comunitat de macroinvertebrats s’estava recuperant dels episodis de crescudes de cabal d’aigua en què bona part dels organismes aquàtics havien estat arrossegats riu avall», explica Pau Fortuño, coordinador tècnic del projecte.
«A l’estiu —continua— les comunitats de macroinvertebrats s’han pogut recuperar i colonitzar els rius i rieres, de manera que la riquesa d’organismes va ser, en general, més alta que la de la primavera. Aquest resultat denota la gran capacitat de recuperació d’aquests organismes davant les pertorbacions».
COVID-19, confinament i qualitat ecològica dels rius
La pandèmia de COVID-19 ha suposat un canvi dràstic en la manera de viure, treballar i desplaçar-nos, però també en la manera de relacionar-nos amb el medi natural. Al marge de la constància de l’impacte del SARS-CoV-2 en les aigües de les depuradores, tot indica que no hi ha més efectes rellevants del virus en la qualitat ecològica de la xarxa fluvial a Barcelona.
L’informe assenyala que l’estat ecològic dels rius i les rieres ja estava molt alterat prèviament a causa de les pluges torrencials. A més, tot i el confinament de la població, el consum domèstic d’aigua no es va modificar gaire, i el que es podia esperar és un lleuger augment tant del cabal com de la contaminació. En paral·lel, el sector industrial, l’agricultura o la ramaderia no van deixar d’utilitzar els recursos hídrics.
Segons les conclusions, els efectes en la qualitat ecològica són força contrastats segons la situació del riu. A les àrees més allunyades —amb un bon estat ecològic en anys anteriors— l’efecte combinat de les crescudes i una menor freqüentació a causa de la COVID-19 s’ha traduït en bons indicadors de qualitat ecològica durant tot el 2020 sense els efectes de l’estiatge dels anys anteriors.
En llocs molt freqüentats abans però amb bona qualitat ecològica, com per exemple les Fonts del Llobregat, la situació es manté igual o bé ha millorat lleugerament. Per contra, l’augment de cabals ha millorat notablement la qualitat ecològica de l’aigua a l’estiu en els trams mitjans de rius i en alguns afluents amb cabals moderats o alts (amb entrades importants d’aigües de poca qualitat de depuradores o de procedència industrial o agrícola).
En els rius més petits, les alteracions del flux per l’acció humana (per exemple, la captació de fonts per a urbanitzacions) o per l’efecte bomba dels boscos (capten la major part de l’aigua per créixer) ha fet que els canvis hagin estat menors o fins i tot nuls.
Font:PremsaUB
