Un estudi revela la gran incertesa associada als canvis en la biodiversitat

Un nou estudi liderat per Thomas F. Johnson de la Universitat de Sheffield i amb participació d’en Pol Capdevila, professor lector de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, IRBio-UB, mostra la dificultat de predir els canvis temporals de la biodiversitat.

L'estudi publicat a Nature mostra la incertesa de si la biodiversitat està disminuint o augmentant en el temps. Aquests canvis s’estudien a través de conjunts de dades d'abundància de sèries per a milers d'espècies a grans escales geogràfiques i temporals. Fins ara, els estudis mostren discrepàncies sobre si la biodiversitat s’està perdent a escala global o si simplement s’està homogeneïtzant (les espècies perdudes es compensen amb d’altres guanyades). Tanmateix, aquests estudis previs sovint utilitzen models estadístics que no incorporen els efectes de co-relació de l’espai, el temps i la història evolutiva. En aquest sentit, l’estudi portat a cap vol predir el canvi de biodiversitat utilitzant un innovador marc estadístic, analitzant deu conjunts de dades de biodiversitat global i incorporant als models estructures espacials, temporals i filogenètiques.

L'evidència d'una disminució global de l'abundància de la vida salvatge es torna molt incerta quan s’utilitzen tècniques de modelització adequades. La nova aproximació estadística, més rigorosa, té en compte factors temporals, espacials i la història evolutiva de les espècies. Aquests nous anàlisis revelen que els canvis d'abundància de les poblacions d’espècies salvatges varien molt a tot el planeta.

La biodiversitat no s’està perdent a tot arreu, sinó que en certes zones algunes poblacions estan recuperant-se. Un dels factors que més influencia a aquesta varietat de tendències poblacionals és el passat evolutiu de les espècies. El doctor Thomas F. Johnson, autor principal de l’article de la Universitat de Sheffield afirma: "L'acceleració del canvi climàtic, la proliferació de la pèrdua d'hàbitat i l'explotació immensa de la vida salvatge proporcionen una evidència alarmant i irrefutable que la biodiversitat està amenaçada, però detectar la magnitud de la pèrdua de biodiversitat a escala global és un repte difícil d’abordar i molt complex.”

El planeta terra és la llar de milions d'espècies que interactuen entre elles, fet que fa que quan s’observa l’abundància de les poblacions d’aquestes espècies al llarg del temps aquestes presenten canvis i fluctuacions temporals i espacials. Els canvis ambientals i sobretot els d’origen antròpic, com la pèrdua d'hàbitat, promouen més canvis en la dinàmica de les poblacions, però aquests canvis no sempre es tradueixen en un declivi massiu de les mateixes, sinó que mentre les espècies afectades poden extingir-se localment, altres espècies més generalistes o menys afectades per aquests factors podrien colonitzar aquests espais.

El Dr. Johnson continua dient: "Tenint en compte aquesta enorme complexitat, no és sorprenent que no puguem detectar descensos sistemàtics de l'abundància de vida salvatge quan fem una mitjana de milers d'espècies a escala global. Tanmateix, la gran incertesa pel que fa a la tendència d’aquestes poblacions, ens hauria de preocupar molt, donat que sota una pressió intensa a escala global, la biodiversitat podria semblar estable, però és probable que les nostres comunitats ecològiques en realitat s'estiguin homogeneïtzant i les espècies autòctones no generalistes estiguin empeses a l'extinció”.

Les intervencions de conservació i la creació d'àrees protegides són fonamentals per protegir aquesta biodiversitat amenaçada de l'extinció, però la seva eficàcia es veu limitada per la manca d'informació sobre quines espècies i ubicacions estan experimentant un major descens. El nou model estadístic que proposa aquest estudi és clau per abordar aquesta escletxa de coneixement.

El coautor, professor lector Pol Capdevila remarca: “El nostre estudi ofereix eines quantitatives per mesurar els canvis de la biodiversitat de manera més acurada.” Aquest estudi mostra que fins ara les eines de modelització que diversos estudis havien fet servir per mesurar la pèrdua de biodiversitat podrien no ser estadísticament adequades. En canvi, la metodologia proposada per aquest estudi millora la precisió de les prediccions dels canvis de biodiversitat a escala local. El Dr. Capdevila continua “Malgrat que hem vist que tenim un gran desconeixement de la direccionalitat de les tendències poblacionals de milers d’espècies d’arreu, l’augment de la precisió dels models que proposem ens dona esperança de millorar les prediccions dels canvis de biodiversitat a escales espacials que siguin rellevants per a aplicar polítiques de conservació efectives.”  

L’estudi també emfatitza la necessitat urgent d'augmentar l'esforç en la recollida de dades de biodiversitat per identificar les àrees que necessiten accions de conservació. Gran part dels seguiments de la biodiversitat del món es produeixen actualment en àrees protegides com els parcs nacionals, on les poblacions serien més estables i, per tant, podrien estar esbiaixant les estimes de les tendències de biodiversitat. Per veure l'estat real de la biodiversitat, els seguiments han de capturar una instantània representativa del planeta, incloses les zones més exposades a l'impacte humà.

El Dr. Capdevila conclou que: “Aquest estudi és un petit pas per a millorar el nostre coneixement de com està canviant la biodiversitat. Tanmateix, donades les importants implicacions de la pèrdua de biodiversitat, és crucial que continuem desenvolupant metodologies que ens permetin entendre de manera acurada com i per què la biodiversitat està canviant.”

 

Ref. article: Johnson et al. (2024) Revealing uncertainty in the status of biodiversity change. Nature. https://doi.org/10.1038/s41586-024-07236-z