08-05-2020
Un estudi global revela que rius, llacs i embassaments emeten grans quantitats de diòxid de carboni a l’atmosfera quan s’assequen
Els rius, llacs i embassaments emeten grans quantitats de diòxid de carboni a l’atmosfera quan s’assequen, segons un nou article publicat a la revista Nature Communications liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i el Centre Helmholtz de Recerca Ambiental, a Alemanya (UFZ).
Des de fa dècades, se sap que els ecosistemes aquàtics tenen un paper cabdal en la regulació del cicle del carboni a l’atmosfera. Tot i això, encara hi ha moltes peces per encaixar en el trencaclosques global sobre aquest procés. En el nou treball, vint-i-quatre equips de recerca d’arreu del món han aportat mesures d’ecosistemes de cinc continents —a excepció de l’Antàrtida— en el marc de DryFlux, un projecte global en què participen els experts Biel Obrador i Daniel von Schiller, membres del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i del Grup de Recerca Forestream de la UB.
Un projecte internacional que neix al riu Fluvià
Aquest treball se suma a la llarga trajectòria dels experts de la UB en l’àmbit de l’estudi del cicle de carboni en sistemes aquàtics secs. «Tot va començar el 2012, durant una campanya de mesures al riu Fluvià, mentre estudiàvem l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle en petites represes d’aquest riu», explica Biel Obrador, que és membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
Amb la col·laboració de Daniel von Schiller, investigador de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA), i Rafa Marcé (ICRA), es van iniciar uns primers estudis que confirmaven l’alliberament de grans quantitats de diòxid de carboni fins i tot en zones seques del riu. «Ens vam preguntar si això podria ser així també en altres ecosistemes del món i si estàvem passant per alt una peça important per entendre la regulació del diòxid de carboni atmosfèric per part dels ecosistemes», assenyala Matthias Koschorreck (UFZ).
Així naixia la xarxa DryFlux, un programa de mesures d’emissions en lleres seques a escala global. «La resposta va ser tan positiva per part del col·lectiu internacional que ens va sorprendre: tot i que la metodologia i l’equipament eren relativament assequibles per a cada equip de recerca, calia anticipar els costos dels treballs de camp i cada equip havia d’assumir les seves despeses econòmiques», detalla l’investigador Daniel von Schiller (UB-IdRA). Núria Catalán, experta del Servei Geològic dels Estats Units, va liderar la redacció d’un protocol comú de treball per prendre mesures d’emissions de diòxid de carboni en lleres seques de rius, llacs i embassaments.
Un fenomen global en rius, llacs i embassaments d’arreu del món
Com a conclusió de l’estudi, els experts han trobat emissions importants de diòxid de carboni procedents de zones seques dels ecosistemes d’aigua dolça a totes les àrees climàtiques. «Per tant, és un fenomen global. Si es consideren aquestes emissions en les estimacions globals actuals de les aigües dolces, les seves emissions augmenten un sis per cent», afirma Philipp Keller, investigador doctoral del Departament de Recerca de Llacs de l’UFZ i primer autor de l’estudi.
Tot apunta que els mecanismes responsables de l’alliberament de diòxid de carboni en sediments secs són els processos de respiració de microorganismes. Segons els experts, els factors responsables de l’alliberament de diòxid de carboni són essencialment els mateixos arreu del món.
«El nostre estudi demostra que encara ens manquen moltes peces per entendre del tot el cicle del diòxid de carboni a escala planetària. Encara hi ha molts petits engranatges que cal entendre si volem predir la resposta dels ecosistemes a l’actual increment de diòxid de carboni a l’atmosfera», afirma Biel Obrador.
«Esperem que el nostre treball ajudi a garantir que les àrees seques dels ecosistemes d’aigua dolça s’incloguin en càlculs futurs. Amb la progressió del canvi climàtic i els impactes humans, les aigües dolces s’assecaran cada cop més freqüentment en grans regions del planeta, i algunes per sempre, com el mar d’Aral, a l’Àsia Central. Per tant, les emissions des de lleres seques no faran més que augmentar», conclou Obrador.
Font: PremsaUB
Font: PremsaUB