Un estudi apunta que el microbioma té un paper clau en l’èxit d’una espècie invasora
La variabilitat del microbioma té un paper crucial en la capacitat de l’ascidi Styela plicata per colonitzar nous ambients i afrontar condicions canviants, segons apunta un article publicat a la revista iScience. Aquesta variabilitat del microbioma ajuda a explicar la seva gran capacitat de proliferar, fins i tot en ambients contaminats.
El treball, que destaca la importància de tenir aquestes característiques en compte en l’estudi i la vigilància d’espècies potencialment invasores, és part de la tesi doctoral de Carles Galià codirigida pels professors Marta Pascual i Carles Carreras, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB, i Xavier Turon, del Centre d’Estudis Avançats (CEAB-CSIC).
L’espècie Styela plicata és un tipus d’ascidi, un grup d’invertebrats que viuen adherits a substrats dels fons marins i que s’alimenten filtrant aigua i aprofitant-ne les partícules orgàniques. Es tracta d’una espècie d’invasora que s’ha expandit a escala global sobretot en ports i zones costaneres properes, tot perjudicant la vida autòctona.
L’article dona a conèixer resultats d’una recerca iniciada el 2020 amb la recollida de mostres de l'ascidi Styela plicata i d’aigua als ports de Barcelona, Blanes i Vilanova i la Geltrú. Amb tècniques moleculars, l’equip ha analitzat la composició i funcionalitat del seu microbioma en diferents teixits i estadis del desenvolupament.
«Aquesta és una de les novetats de la recerca, ja que, fins ara, els estudis s’acostumaven a centrar en la part més externa», detalla l’expert Carles Galià-Camps, doctorand de la UB i primer autor de l’article. «L’anàlisi tant de la túnica (coberta exterior de l’animal), com de les brànquies i del tub digestiu (teixits interns) ens ha sorprès: hem descobert grans diferències segons el teixit, tant en la composició com en la funcionalitat del microbioma, evidenciant una alta especialització».
La comparativa entre els individus juvenils i els adults també ha revelat diferències importants. Així, s’ha trobat correlació entre el microbioma i els metalls pesants, sobretot en els adults, que bioacumulen aquests contaminants presents a l’aigua. Aquest fet suggereix que les comunitats de microorganismes i la seva funcionalitat van canviant durant el desenvolupament de l’ascidi, responent cada cop millor a les condicions de l’entorn.
Pel que fa als exemplars d’un o un altre port, també s’han vist diferències, tot i ser enclavaments geogràfics molt propers, fet que suggereix una adaptació local.
Xavier Turon, investigador del CEAB-CSIC i coautor del treball, explica que «la diversitat i especialització del microbioma és un avantatge, ja que permet una adaptació ràpida d’aquests animals, fins i tot en ambients estressants i contaminats. Com passa amb els humans, veiem que el microbioma resulta clau per a la salut, l’adaptació i l’èxit evolutiu».
Article de referència:
Galià-Camps, C.; Baños, E.; Pascual, M.; Carreras, C.; Turon, X. «Multidimensional variability of the microbiome of an invasive ascidian species». iScience, octubre de 2023. Doi: /10.1016/j.isci.2023.107812
Font:UBPremsa