Un estudi analitza la percepció i el coneixement sobre sostenibilitat alimentària a la UB

Cada any, prop de la tercera part de tots els aliments produïts al món —uns 1.300 milions de tones— acaba malbaratant-se a les llars dels consumidors o a les empreses minoristes, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). El sector de l’alimentació, a més, representa al voltant del 30 % del consum total d’energia al món i el 22 % de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Els impactes ambientals més greus tenen lloc durant la fase de producció dels aliments —és a dir, durant l’agricultura i el processament—, però els consumidors també hi influeixen amb els seus hàbits i opcions alimentàries, que també afecten el medi ambient pel consum d’energia vinculat a l’alimentació i per la generació de residus.

Gestionar l’impacte mediambiental i socioeconòmic del model productiu industrial, reduir la sobreexplotació dels recursos naturals i potenciar un sistema alimentari més sostenible i respectuós amb el medi ambient —saludable, segur i socialment just— són reptes que, al segle XXI, cal afrontar. Des del 2015, una les prioritats dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides —en concret, de l’objectiu número 12— és fomentar estils de vida sostenibles i augmentar l’eficiència dels recursos naturals, a fi d’assolir una producció i un consum responsables i així evitar la degradació mediambiental. En aquest context de desafiaments globals, les universitats són institucions amb un gran potencial per fomentar la sostenibilitat i els hàbits saludables entre els seus membres, i per afavorir la formació de professionals compromesos amb aquests principis.

Què ens preocupa dels aliments que consumim?

Conèixer quina és la percepció de la comunitat UB sobre sostenibilitat alimentària i saber quins són els seus coneixement respecte d’aquesta qüestió era l’objectiu d’un estudi que s’acaba de publicar a la revista Frontiers in Nutrition. L’ha desenvolupat un equip multidisciplinari que han encapçalat les investigadores M. Carmen Vidal-Carou, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i directora del Campus de l’Alimentació de Torribera, i Montserrat Puig-Llobet, professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i vicerectora d’Igualtat i Gènere de la Universitat de Barcelona.

Així mateix, en la recerca hi han treballat els experts Ricard Celorio-Sardà, Oriol Comas-Basté i M. Luz Latorre-Moratalla, del Campus Torribera, la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB) i la Xarxa d’Innovació Alimentària (XIA); M. Clara de Moraes Prata Gaspar, de la Facultat de Geografia i Història i de l’INSA-UB; Mari Aguilera Ruiz, de la Facultat de Psicologia, l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Gustavo A. Llorente Cabrera, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

Van prendre part en l’estudi un total de 1.220 participants (entre PDI, PAS i estudiants), dels quals el 67 % eren dones i el 47 % tenien entre 51 i 65 anys. El 33 % provenien de l’àrea de les ciències de la salut. En el cas dels estudiants, la seva participació ha estat baixa: representen només el 18 % de tots els participants, tot i ser el col·lectiu més nombrós a la UB.

El treball revela que els aspectes relatius a l’alimentació que més preocupen la comunitat universitària són, per ordre decreixent: el malbaratament alimentari; la higiene; els embalatges de plàstic; el contingut en greixos, sal i sucres; l’impacte ambiental; la contaminació vírica; les malalties cròniques no transmissibles; els pesticides; les condicions socioeconòmiques; el benestar animal; els contaminants químics, i el pes corporal.

Alimentació i medi ambient: per un futur més sostenible

El sector de l’alimentació té un impacte directe en el medi ambient. D’aquest problema, el 71 % de les persones entrevistades —el 77 % del PDI i el 52 % dels estudiants— manifesta haver-ne sentit a parlar sovint, però el 5 % declara no haver-ne sentit a parlar pràcticament mai. Pel que fa als ODS i l’Agenda 2030, el 67 % diuen estar-ne informats —el 78 % del PDI i el 35 % estudiants—, percentatge que baixa al 58 % en el cas del Pacte Verd Europeu.

Les àrees en què es manifesten nivells més alts de coneixement corresponen, de manera gradual, als aliments de quilòmetre zero, el malbaratament alimentari, els gasos amb efecte d’hivernacle, la biodiversitat, la petjada de carboni i la petjada hídrica.

Segons els entrevistats, una dieta sostenible té especialment en compte aspectes com ara la temporalitat, el baix impacte, el malbaratament zero, l’embalatge sostenible, els productes ecològics, els aliments vegetals i l’acceptació cultural. Fruita i verdura, oli d’oliva, llegums, fruita seca i cereals integrals han de formar part d’una dieta sostenible i saludable, segons un rànquing en què la carn vermella, els cereals refinats, les begudes alcohòliques, els aperitius salats i les begudes edulcorades queden al final de la llista.

Una dieta saludable és també sostenible?

El 10 % dels participants identifiquen totalment dieta saludable amb dieta sostenible, i el 73 % consideren que són conceptes de vegades similars (només el 3 % respon que una cosa i l’altra no tenen res a veure).

Pel que fa al moment de fer la compra, el 59 % dels participants —sobretot homes i estudiants— diuen que tenen molt en compte la sostenibilitat alimentària; per al 32 %, aquesta consideració és només moderada.

És difícil seguir una dieta sostenible? Només el 9 % dels participants declaren que segueixen sempre una dieta sostenible, mentre que la gran majoria —el 77 %— diuen que ho fan de vegades. Sobre això, l’estudi revela que els principals factors que ho dificulten són el preu dels aliments, la manca d’informació i l’accessibilitat als aliments estacionals.

Com varien els resultats, entre col·lectius?

Si els resultats s’analitzen segons el col·lectiu a què pertanyen els participants, s’observa que «els docents mostren un nivell més alt de coneixement respecte als diferents temes associats a la sostenibilitat, com ara els ODS o el Pacte Verd, sobretot en comparació amb l’alumnat», informa M. Clara de Moraes Prata Gaspar. «Així mateix —continua—, alguns factors relacionats amb la sostenibilitat exerceixen més influència en les decisions alimentàries del professorat i del personal administratiu que en els estudiants».

«Quant a la percepció d’una dieta sostenible, el personal administratiu i el professorat indiquen concepcions similars que es diferencien dels estudiants, que donen més importància als aliments produïts localment, als envasos biodegradables i compostables, i al cost monetari», informa la investigadora.

Les dones i el PDI lideren la lluita contra el malbaratament alimentari

Les persones que admeten que a la llar llencen aliments de manera ocasional són majoria (pràcticament el 50 % dels enquestats), seguides de les que responen que no ho fan pràcticament mai (aproximadament el 40 %).

Com evitar que els aliments comprats es malgastin? Aprofitar les sobres, planificar les compres i els àpats, comprar menys quantitat de menjar i aprendre noves tècniques culinàries per conservar millor els aliments són les estratègies més emprades en l’entorn domèstic.

«En general, en la majoria de preguntes observem que les dones de tots els col·lectius mostren més coneixement i conscienciació sobre els temes relacionats amb la sostenibilitat alimentària. Per exemple, veiem que les dones i el PDI són més propensos a utilitzar estratègies relacionades amb la gestió dels aliments a la llar, quan s’intenta evitar el malbaratament d’aliments», detalla l’investigador Ricard Celorio-Sardà.

Potenciar estratègies a escala individual i col·lectiva

Les conclusions indiquen que el grau de coneixement sobre els aspectes tècnics de la sostenibilitat alimentària és moderat, o fins i tot baix en el cas dels estudiants. Malgrat que els aspectes sobre sostenibilitat alimentàriapreocupen molt, , especialment en les dones i en el col·lectiu d’estudiants, aquest concepte encara no és un element cabdal en les decisions alimentàries. Pel que fa a les percepcions, l’estudi posa de manifest una visió poc holística del concepte de sostenibilitat alimentària, que en la majoria de casos obvia les dimensions social i econòmica.

«Des de fa anys, la UB treballa per mantenir-ser alineada amb els ODS en totes les seves accions i en tots els seus àmbits d’actuació», explica Oriol Comas-Basté. «No obstant això, els resultats d’aquest estudi posen de manifest que cal continuar esforçant-se per desenvolupar iniciatives que considerin la sostenibilitat de manera holística, tenint en compte, sobretot, les dimensions social i econòmica, en les quals s’ha detectat un grau de coneixement i sensibilització més baix de la comunitat UB. A més, és important que aquestes estratègies no es limitin únicament a augmentar el coneixement teòric sobre aquest àmbit, sinó que ajudin a concretar-lo en accions individuals i col·lectives a favor de pràctiques més sostenibles», conclou l’investigador.

 

Article de referència:

Prata Gaspar, M.C.M.; Celorio-Sardà, R.; Comas-Basté, O.; Latorre-Moratalla, M.L.; Aguilera, M.; Llorente-Cabrera, G.A.; Puig-Llobet, M.; Vidal-Carou, M.C. “Knowledge and perceptions of food sustainability in a Spanish university population”. Frontiers in Nutrition, novembre de 2022. Doi: 10.3389/fnut.2022.97092

Font: PrensaUB