L'altra cara de la DANA: biodiversitat i amenaces per la salut pública

La DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts), un fenomen meteorològic que ha anat guanyant intensitat i freqüència en els últims anys, provocant una sèrie de problemes ambientals, econòmics i socials. 

Impactes ecològics de la DANA: una amenaça oculta per a la biodiversitat 

Quan la DANA colpeja, les conseqüències immediates són devastadores: inundacions sobtades, danys materials i, en els casos més greus, pèrdues humanes.  

Les conques hidrogràfiques que tenen més terreny urbanitzat i menys cobertura vegetal són les més afectades. La raó és que el sòl urbanitzat actua com un tobogan per l’aigua, no li ofereix quasi fricció al desplaçar-se i, per tant, incrementa l’impacte sobre béns humans i naturals. Els trams mitjos i baixos dels rius, solen ser els que tenen els impactes més severs perquè també són on es concentra la major part de la població. Però el seu impacte en la biodiversitat és sovint ignorat. Aquest fenomen pot alterar greument els hàbitats naturals, especialment les zones humides, rius i àrees costaneres, que són vitals per a moltes espècies.  

Els principals efectes de la DANA sobre els ecosistemes són els causats per la inundació i la forta erosió. En el cas d’una DANA, l’arrossegament  de nutrients i sediments dels ecosistemes terrestres fins al mar és més sever i amb ell els impactes sobre els ecosistemes receptors i els béns humans. 

Plagues i malalties: un perill creixent 

Una DANA provoca canvis dràstics en les poblacions d'espècies, incrementant el risc de plagues. En cas d’impacte sobre les poblacions silvestres, les poblacions que es recuperaran abans seran aquelles que tenen un cicle de vida més ràpid. Aquestes espècies sovint poden esdevenir plagues degut al gran creixement de la població i a la manca dels seus controladors naturals que poden haver disminuït després d’una DANA, o bé la DANA pot haver creat nous hàbitats fàcilment colonitzables per aquestes espècies. Per exemple, l'acumulació d'aigua estancada després de les fortes pluges creen un ambient ideal per a la proliferació de mosquits i altres insectes vectors de malalties. Aquestes explosions poblacionals poden ser perjudicials, no només per als ecosistemes, sinó també per a la salut pública. 

Un dels efectes més preocupants de la DANA és l’augment de poblacions de mosquits, que poden actuar com a vectors de malalties. Segons, Tomás Montalvo, Cap de Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes (SVIPLA): “actualment no estem en una situació d'alarma de salut pública. Tot i que pot haver un augment del risc si es donen unes condicions climatològiques òptimes pel desenvolupaments dels vectors com el mosquit comú (Culex pipiens) i el mosquit tigre (Aedes albopictus). La magnitud de l'impacte en la salut pública d'aquests agents pot reduir-se si s'implementen mesures de gestió adequades, que incloguin la vigilància i control de manera coordinada, avaluant les intervencions i fent un seguiment en continu”. 

Una altra espècie que està al punt de mira, és la rata gris (Rattus norvegicus). Amb l'excés de pluges, els sistemes de clavegueram s'han vist afectats, obligant aquests rosegadors a sortir a la superfície i cercar refugi en edificis. La presència de rates en espais habitats augmenta l'exposició i el risc de malalties, com la leptospirosi, una infecció que es transmet a través de l'orina d'animals infectats. 

 

Recomanacions de les entitats de salut pública 

En aquest context, el Comitè Estatal de Vectores del Ministeri de Sanitat, en el qual Tomás Montalvo ha estat treballant aquests dies, ha identificat tres línies d'actuació clau per minimitzar els riscos: 

 

1.Comunicació: És crucial informar i sensibilitzar la ciutadania sobre els riscos associats a aquestes espècies. Això inclou alertar sobre els símptomes de malalties transmeses per vectors i oferir consells preventius, així com mantenir informada la població sobre les mesures que es duen a terme per controlar aquests vectors. 

 

2.Mesures de prevenció i protecció: Es recomana extremar les mesures d'higiene, utilitzant guants i mascaretes en cas de contacte amb animals morts i aplicant repel·lents per prevenir picades de mosquits. És fonamental evitar el contacte directe amb animals, especialment si es desconeix el seu estat de salut. 

 

3.Vigilancia i control: S'està treballant per centralitzar el control de plagues, facilitant l'accés a serveis d'intervenció per part de la població. A València, ja s'està implementant un equip d'intervenció i control que actua de manera coordinada per gestionar aquestes situacions amb rapidesa i eficàcia. 

 

Les autoritats sanitàries continuen vigilant la situació i adaptant les intervencions segons les condicions meteorològiques i els resultats de les avaluacions de risc. 

El rol de la biodiversitat per minimitzar els impactes: solucions basades en la natura 

Per mitigar els efectes negatius de la DANA en la biodiversitat i la salut humana, és crucial implementar estratègies basades en la conservació i restauració d’hàbitats naturals, solucions basades en la natura. Les zones humides i els boscos de ribera actuen quan estan ben conservats com a amortidors naturals, retenint sediments i nutrients arrossegats per l’aigua, alhora que absorbeix l’excés d’aigua i en redueix la intensitat de les inundacions. 

Segons Alberto Maceda Veiga, investigador en biodiversitat dels ecosistemes d'aigua dolça urbans i agrícoles de l’IRBio “Amb els anys les societats humanes hem millorat la nostra relació amb els ecosistemes fluvials, però encara tenim assignatures pendents.” La primera assignatura que assenyala és evitar construir a les lleres d’inundació fet que  els plans urbanístics no tenen en compte. La segona és millorar l’estat de conservació de la vegetació de ribera. Una vegetació de ribera en bon estat esmorteeix la velocitat de l’aigua i ajuda a retenir els nutrients, sediments i contaminants que porta l’aigua. Quan el bosc de ribera està degradat i les infraestructures fluvials, presenten obertures insuficients per al cabal i la càrrega sedimentària del riu, es produeixen col·lapses hidràulics. Els aiguamolls també actuen com a esponges naturals, en aquest sentit, una bona xarxa d’aiguamolls seria una assegurança de vida davant aquests fenòmens extrems. 

Aquestes solucions basades en la natura ajuden a mitigar els impactes negatius tant sobre els béns humans com sobre els ecosistemes naturals.   

El futur: adaptació i acció climàtica urgent 

La freqüència creixent de la DANA i altres esdeveniments climàtics extrems és un recordatori de la urgència d’actuar davant del canvi climàtic. Els fenòmens climàtic extrems ha tingut un impacte directe sobre la proliferació de certes espècies de vectors i/o reservoris, amb possibles impactes sobre la salut pública, especialment en entorns urbans i periurbans. 

Les polítiques de conservació de la biodiversitat han de tenir en compte aquests nous escenaris i preparar-se per a respondre als reptes de salut pública que poden sorgir. Sensibilitzar la població sobre aquests riscos ocults és un primer pas necessari per fomentar una resposta integrada i efectiva.