Troben el fòssil que mancava per a comprendre l'evolució d'una planta aquàtica

Echinochara pontis és el nom d’una espècie de planta aquàtica d’aigües salobres del Cretaci Inferior reconstruïda per Jordi Pérez Cano i Carles Martín Closas, paleobotànics de la Facultat de Ciències de la Terra, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de l’Universitat de Barcelona i de l’Institut Català de Paleontologia.  La reconstrucció de la planta s’ha fet a partir dels seus òrgans trobats en un estrat de roques dintre del terme municipal de la Pobla de Benifassà (Castelló).  

Aquesta planta de fa 145-140 milions d’anys ens permet entendre millor l’evolució de les plantes aquàtiques, l’Echinochara pontis pertany al grup dels caròfits, unes algues pluricel·lulars considerades antecessores de les plantes vasculars que es trobaven en llacs d’aigua dolça i salobre. Durant el Cretaci Inferior, una família ja extingida anomenada Clavatoraceae era dominant en aquest ambient. Echinochara és el gènere més antic d’aquesta família, que va aparèixer durant el Juràssic Mitjà. A la vegada, però, és el gènere menys conegut,  a causa de la seva complexa estructura, que sovint dificulta la seva identificació.  Fins ara, existia una llacuna de 23 milions d’anys en el registre fòssil d’aquest gènere, entre l’Echinochara peckii del Kimmeridgià (ca. 155–149 milions d’anys) i l’Echinochara lazarii del Barremià (126–121 milions d’anys). Aquesta manca de descripció de poblacions d’Echinochara no permetia entendre l’evolució del gènere.  

La nova espècie, Echinochara pontis, descrita en aquest interval presenta una combinació única de caràcters morfològics que la situen entre les dues espècies. Per exemple, comparteix la simetria bilateral de la fructificació amb Echinochara lazarii i la torsió del tal·lus amb Echinochara peckii, a més de presentar trets propis com l’estructura única de les cèl·lules que cobrien l’oospora. 

L’estudi paleoecológic  indica que Echinochara pontis habitava zones d’aigua salobre, formant herbeis monoespecífics de manera similar a les altres espècies del gènere. Aquesta informació és molt important ja que permet saber el tipus de roca on buscar restes d’Echinochara en el registre fòssil per aprofundir en el coneixement del gènere i la seva evolució, així com comprendre millor les característiques dels llacs d’aigua salobre del passat geològic. 

--

Figura 1: Restes d’Echinochara pontis i la seva interpretació. A) sèrie interna; B) sèrie externa; C) tal·lus. 

Figura 2. Evolució del gènere Echinochara.