17-01-2012
Resposta immunitària en aus oceàniques: un procés clau per a la supervivència
En les aus oceàniques de llarga vida, la persistència dels anticossos d’origen matern en els pollets és un mecanisme clau per a la supervivència de les poblacions juvenils enfront les malalties infeccioses. Les característiques de la resposta immunitària en aus oceàniques i el seu valor per a la conservació d’espècies amenaçades es descriuen per primer cop en un article publicat a la revista Proceedings of the Royal Society que signen els experts Jacob González-Solís i Raúl Ramos, del Departament de Biologia Animal de la UB i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i Romain Garnier i Thierry Boulinier, del Centre d’Ecologia Funcional i Evolutiva de Montpeller (França), entre altres autors.
El treball, que es pot aplicar per protegir aus amenaçades per un brot infecciós, es basa en l’estudi de la resposta immunitària en poblacions de baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) davant la malaltia de Newcastle, una patologia d’origen víric perjudicial per als polls i per a la qual hi ha vacunes disponibles. Els resultats es comparen amb el cas de la gavineta de tres dits (Rissa tridactylai de la guatlla (Coturnix coturnix). )
Anticossos materns: de la mare al pollet
Tal com explica el professor González-Solís, «és el primer treball que estudia la transferència maternal d’immunoglobulines en aus de llarga esperança de vida. Les immunoglobulines són transferides a través del rovell de l’ou, i així ajuden a protegir els pollets dels patògens que infecten la població. És un procés molt similar a la transferència d’anticossos a través de la placenta durant la gestació en el cas dels mamífers». En l’estudi, els experts han comparat la resposta immunitària dels pollets que procedien de femelles vacunades en relació ambfemelles que no ho havien estat.
Els científics s’han sorprès de la llarga vida mitjana que tenen els anticossos en pollets de baldriga cendrosa de femelles vacunades prèviament. En el cas de la guatlla o la gavineta de tres dits, la vida mitjana és de cinc dies. En contrast, en els pollets de la baldriga, «la vida mitjana de les immunoglobulines és de 25 dies. Això vol dir que, 40 dies després, els anticossos encara aporten cobertura immunitària i milloren la supervivència de les cries davant els brots infecciosos», assenyala González-Solís. El que els experts no entenen encara és «el mecanisme que permet aquesta extraordinària persistència dels anticossos al llarg de tants dies», apunta l’investigador de la UB.
Una estratègia al límit de la supervivència
La baldriga cendrosa és, com l’albatros, un cas extrem en el compromís entre qualitat i quantitat de descendents: és una espècie molt longeva, que retarda la maduresa sexual fins als set anys, té una taxa de reproducció molt baixa, una forta inversió en cura parental i una gran supervivència en l’etapa adulta. Com que el seu hàbitat de cria natural són les illes oceàniques, a grans distàncies del continent, aquestes aus no s’exposen a l’acció de depredadors. «Ara bé, un brot infecciós en una colònia d’aus oceàniques podria tenir efectes devastadors», remarca González-Solís.
«Sense la pressió selectiva de la depredació —continua— el temps de cria pot ser més llarg, i els pollets poden dotar-se d’un sistema immune més robust. En aquest escenari evolutiu, la transferència materna d’anticossos ha de ser més efectiva i permanent en el temps per donar protecció als pollets durant el període de creixement, i això és el que confirma el nostre treball de recerca». Els resultats indiquen que, en el cas d’un brot epidèmic, seria més eficient protegir la població vacunant les mares i no els pollets, una estratègia que estalviaria a les cries haver de forçar una resposta immunitària quan tenen pocs dies de vida.
Albatros: unes espècies també en perill
Com qualsevol ocell colonial, els albatros, unes aus marines que també nidifiquen en illes oceàniques, són molt vulnerables a possibles brots epidèmics. Mitjançant una modelització demogràfica, els autors del treball també analitzen els efectes de la vacunació en dues espècies d’albatros amenaçades davant d’un possible brot: l’albatros d’Amsterdam (Diomedea amsterdamensis) i l’albatros clarorinc (Thalassarche chlororhynchos). En aquestes espècies de llarga vida —que també tenen cura de les cries durant un període prolongat—, la causa principal de mortalitat és el còlera aviari, una malaltia infecciosa causada pel patogen Pasteurella multocida, un bacteri que provoca infeccions del sistema respiratori i esquelètic. Segons els autors, en el cas d’un brot epidèmic d’origen víric, la vacunació de femelles adultes podria ser un factor clau per estabilitzar la població d’albatros i facilitar la recuperació demogràfica de la colònia en el seu hàbitat natural.
Més informació:
Garnier, R.; Ramos, R.; Staszewski, V.; Militão, V.; Lobato, E.; González-Solís, J.; Boulinier, T. «Maternal antibody persistence. A neglected life-history trait with implications from albatross conservation to comparative immunology». Proceedings of the Royal Society, desembre de 2011, doi: 10.1098/rspb.2011.2277.
http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2012/01/010.html?
El treball, que es pot aplicar per protegir aus amenaçades per un brot infecciós, es basa en l’estudi de la resposta immunitària en poblacions de baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) davant la malaltia de Newcastle, una patologia d’origen víric perjudicial per als polls i per a la qual hi ha vacunes disponibles. Els resultats es comparen amb el cas de la gavineta de tres dits (Rissa tridactylai de la guatlla (Coturnix coturnix). )
Anticossos materns: de la mare al pollet
Tal com explica el professor González-Solís, «és el primer treball que estudia la transferència maternal d’immunoglobulines en aus de llarga esperança de vida. Les immunoglobulines són transferides a través del rovell de l’ou, i així ajuden a protegir els pollets dels patògens que infecten la població. És un procés molt similar a la transferència d’anticossos a través de la placenta durant la gestació en el cas dels mamífers». En l’estudi, els experts han comparat la resposta immunitària dels pollets que procedien de femelles vacunades en relació ambfemelles que no ho havien estat.
Els científics s’han sorprès de la llarga vida mitjana que tenen els anticossos en pollets de baldriga cendrosa de femelles vacunades prèviament. En el cas de la guatlla o la gavineta de tres dits, la vida mitjana és de cinc dies. En contrast, en els pollets de la baldriga, «la vida mitjana de les immunoglobulines és de 25 dies. Això vol dir que, 40 dies després, els anticossos encara aporten cobertura immunitària i milloren la supervivència de les cries davant els brots infecciosos», assenyala González-Solís. El que els experts no entenen encara és «el mecanisme que permet aquesta extraordinària persistència dels anticossos al llarg de tants dies», apunta l’investigador de la UB.
Una estratègia al límit de la supervivència
La baldriga cendrosa és, com l’albatros, un cas extrem en el compromís entre qualitat i quantitat de descendents: és una espècie molt longeva, que retarda la maduresa sexual fins als set anys, té una taxa de reproducció molt baixa, una forta inversió en cura parental i una gran supervivència en l’etapa adulta. Com que el seu hàbitat de cria natural són les illes oceàniques, a grans distàncies del continent, aquestes aus no s’exposen a l’acció de depredadors. «Ara bé, un brot infecciós en una colònia d’aus oceàniques podria tenir efectes devastadors», remarca González-Solís.
«Sense la pressió selectiva de la depredació —continua— el temps de cria pot ser més llarg, i els pollets poden dotar-se d’un sistema immune més robust. En aquest escenari evolutiu, la transferència materna d’anticossos ha de ser més efectiva i permanent en el temps per donar protecció als pollets durant el període de creixement, i això és el que confirma el nostre treball de recerca». Els resultats indiquen que, en el cas d’un brot epidèmic, seria més eficient protegir la població vacunant les mares i no els pollets, una estratègia que estalviaria a les cries haver de forçar una resposta immunitària quan tenen pocs dies de vida.
Albatros: unes espècies també en perill
Com qualsevol ocell colonial, els albatros, unes aus marines que també nidifiquen en illes oceàniques, són molt vulnerables a possibles brots epidèmics. Mitjançant una modelització demogràfica, els autors del treball també analitzen els efectes de la vacunació en dues espècies d’albatros amenaçades davant d’un possible brot: l’albatros d’Amsterdam (Diomedea amsterdamensis) i l’albatros clarorinc (Thalassarche chlororhynchos). En aquestes espècies de llarga vida —que també tenen cura de les cries durant un període prolongat—, la causa principal de mortalitat és el còlera aviari, una malaltia infecciosa causada pel patogen Pasteurella multocida, un bacteri que provoca infeccions del sistema respiratori i esquelètic. Segons els autors, en el cas d’un brot epidèmic d’origen víric, la vacunació de femelles adultes podria ser un factor clau per estabilitzar la població d’albatros i facilitar la recuperació demogràfica de la colònia en el seu hàbitat natural.
Més informació:
Garnier, R.; Ramos, R.; Staszewski, V.; Militão, V.; Lobato, E.; González-Solís, J.; Boulinier, T. «Maternal antibody persistence. A neglected life-history trait with implications from albatross conservation to comparative immunology». Proceedings of the Royal Society, desembre de 2011, doi: 10.1098/rspb.2011.2277.
http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2012/01/010.html?