Propera Campanya Antàrtica (UB i Centre Oceanogràfic de Gijón)
L'estada de busseig està organitzada pel projecte DISTANTCOM en el qual participa el Centre Oceanogràfic de Gijón (IEO) i que està dirigit per la investigadora Conxita Àvila de la UB i membre de l'IRBio.
Per dur a cap els seus objectius, els investigadors han de recollir les seves mostres mitjançant tècniques de busseig utilitzant vestits secs adaptats a suportar temperatura de l'aigua de fins a -1,8ºC i posteriorment realitzar experiments en els laboratoris del Vaixell Oceanogràfic Hespérides ia la Base Antàrtica Espanyola Gabriel de Castella situada a l'illa Decepció.
Participen en aquest entrenament d'ambientació en aigües fredes juny científics (Conxita Àvila, Juan Moles, Oriol Sacristan, Carlos Leiva (UB), Patricia Alvarez (UAM) i Javier Cristobo (IEO)) que desenvoluparan les seves activitats de recerca en aigües antàrtiques al transcurs del proper estiu austral. El motiu de triar la localitat de Gijón obeeix primer a qüestions logístiques ja que el director del Centre Oceanogràfic, Javier Cristobo, participa en el projecte, a qüestions d'ambientació a les aigües fredes, mogudes i tèrboles existents al continent blanc i d'altra banda , a les facilitats trobades al centre de Busseig O2 Immersió de Marina Iots al Port esportiu del Musel.
El projecte DISTANTCOM (Diversitat i Estructura de Comunitats Bentòniques Antàrtiques) té com a objectiu principal el tractar d'entendre la diversitat i l'estructura de les comunitats bentòniques marines antàrtiques. Per a això, s'estudiaran l'activitat ecològica de productes naturals marins d'organismes bentònics (aquells en contacte amb el fons) mitjançant experiments d'ecologia química in situ.
A escala local, estudien les relacions tròfiques, simbiosi i bioacumulació en comunitats bentòniques antàrtiques poc profundes. Per tant, els tres objectius del projecte DISTANTCOM són els següents:
1) Establir com la història filogenètica influència la biodiversitat actual i l'estructura poblacional en invertebrats marins antàrtics.
2) Determinar com les relacions tròfiques, simbiòtiques i la bioacumulació de contaminants contribueixen o afecten a l'estructura actual de les comunitats bentòniques marines de poca profunditat; i
3) Descriure les interaccions químiques entre organismes bentònics marins a través d'experiments realitzats in situ (incloent toxicitat, repel.lència i activitat anti recobriment), identificar els productes naturals que intervenen i avaluar el seu possible ús farmacològic en humans en col·laboració amb les dues empreses col·laboradores del projecte.
Més informació:
Javier Cristobo, Centro Oceanográfico de Gijón 985309780