Planàries exòtiques a Espanya

De curiosos cucs introduïts en els jardins a invasores d'ecosistemes i cultius. Article de Marta Riutort, Marta Álvarez-Presas i Eduardo Mateos.

Les planàries terrestres d'ambients secs com la regió mediterrània constitueixen un bon indicador dels canvis en la biodiversitat. Són organismes molt sensibles a la dessecació i, alhora, la seva capacitat de dispersió és molt lenta, de manera que la seva distribució està molt influenciada per l'existència d'un entorn adequat (bosc amb sòls humits) i per la història climàtica i geològica de la zona. " per "de manera que la seva distribució està molt restringida a l'existència d'un entorn adequat (bosc amb sòls humits) i condicionada per la història climàtica i geològica de la zona.. En el nostre grup de recerca, centrat en estudiar com s'origina i es manté la biodiversitat d'una regió, utilitzem com a organisme model les planàries. Les espècies terrestres autòctones, la majoria pertanyents al gènere Microplana, solen ser de mida reduïda (entre uns pocs mil·límetres-tres centímetres), tenen el cos cilíndric i els seus colors són apagats.

Arran d'aquesta línia d'investigació, ens interessem també per aquelles planàries que viuen fora de la seva àrea habitual de distribució, presumptament introduïdes en la nostra regió com a conseqüència de les activitats humanes. Aquest factor ens preocupa, ja que pot tenir conseqüències en la composició de la nostra fauna i flora i també en l'agricultura.

Article a la revista Investigación y Ciencia, 488-27805