Pere Monràs i la contaminació plàstica a l'Antàrtida

L'Antàrtida, el continent més remot i de gran singularitat ecològica, no es troba exempt de les conseqüències de l'impacte humà a escala global. El canvi climàtic, la contaminació i el creixent turisme s'estan convertint en amenaces cada vegada més urgents per a la biodiversitat antàrtica. L'exemple més flagrant és la presència de macro i micro-plàstics, una conseqüència de la contaminació que està afectant negativament aquest ecosistema. 

El treball d’en Pere Monràs, investigador pre-doctoral del grup de recerca en ecologia bentònica dirigit per la Dra. Conxita Àvila, és vital per a la comprensió de l'impacte dels microplàstics a l'Antàrtida. Sota la direcció de la Dra. Conxita Àvila, en Pere està realitzant el seu doctorat en l'estudi de les deixalles marines, en especial els plàstics, que arriben a l'Antàrtida. A través de mostrejos amb un zodíac on s’hi lliga una xarxa per atrapar microplàstics, i mostrejos de terra a les platges properes, en Pere i l’equip científic intenten comprendre l'abast de la contaminació plàstica en las aigües antàrtica. 

Els microplàstics són fragments de plàstic més petits de 5 mil·límetres; utilitzant una xarxa amb malla de 250 micres, en Pere està centrant el seu estudi en la fracció de 250 micres a 5 mil·límetres. Els resultats l’han sorprès, ja que s'han trobat centenars de fibres de plàstic, probablement procedents de roba i altres activitats humanes. 

Un dels punts d'interès més rellevants en l'estudi del Pere és el biofilm que creix al voltant dels microplàstics, conegut com a "plàstisfera". Aquest biofilm està format per una diversitat de microorganismes, com bacteris, diatomees i coanoflagel·lats, que es desenvolupen al voltant dels plàstics que actua com a substrat. Aquest fenomen, encara poc conegut, planteja interrogants sobre les interaccions ecològiques amb els microorganismes que poblen aquest hàbitat marí emergent: els plàstics superficials. 

A més de l'estudi del biofilm, el Pere està analitzant la distribució dels microplàstics al llarg de la columna d'aigua, des de la superfície fins al fons del mar. Això permet comprendre com els plàstics interactuen amb els diferents estrats de l'ecosistema marí i com poden afectar els organismes que hi viuen. 

El creixent turisme a l'Antàrtida també ha estat una preocupació destacada. Amb l'augment de les temperatures i l'allargament de la temporada estival, s'han concedit més llicències turístiques, i creuers massius porten grans quantitats de persones a la regió. Aquest fet ha generat una petjada de contaminació a les platges antàrtiques, amb deixalles com ampolles d'aigua i materials de pesca, que mostren la influència de les activitats humanes en un dels llocs més remots de la Terra. 

El treball d’en Pere Monràs i el projecte CHALLENGE, dirigit per la Dra. Conxita Àvila, ofereixen una oportunitat única per comprendre les pressions humanes i els perills naturals que enfronten els ecosistemes bentònics antàrtics. Amb aquest coneixement, en Pere busca conscienciar sobre l'impacte que les activitats humanes tenen en aquest entorn i trobar solucions per protegir i preservar la biodiversitat de l'Antàrtida. 

En definitiva, la investigació del Pere Monràs i l'equip de Conxita's Lab és un pas important cap a la comprensió dels impactes dels microplàstics a l'Antàrtida. És essencial que la comunitat científica i la societat en general prenguin consciència d'aquesta problemàtica per aconseguir una millor gestió dels residus, la preservació del medi ambient i la protecció dels ecosistemes marins més remots del nostre planeta.