Nou informe de l'IPBES: les espècies exòtiques invasores representen grans amenaces globals per a la natura, les economies, la seguretat alimentària i la salut humana
Els costos anuals superen ja els 423.000 milions de dòlars i han quadruplicat cada dècada des del 1970.
L'Informe aporta proves, eines i opcions per ajudar els governs a assolir el nou i ambiciós objectiu mundial en matèria d'espècies exòtiques i invasores.
La greu amenaça mundial que suposen les espècies exòtiques invasores està infravalorada, subestimada i és sovint ignorada. Segons un nou i important informe de la Plataforma Intergovernamental Cientificonormativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), moltes activitats humanes han introduït més de 37000 espècies exòtiques a regions i biomes de tot el món. Aquesta estimació és prudent i creix, actualment, a un ritme sense precedents. Més de 3500 són espècies exòtiques invasores nocives, que amenacen greument la natura, les contribucions de la natura a les persones i la bona qualitat de vida. Les espècies exòtiques invasores, sovint ignorades fins que és massa tard, constitueixen un repte important per a la població de totes les regions i països.
L'Informe de l'avaluació sobre les espècies exòtiques invasores i el seu control, aprovat dissabte passat a Bonn (Alemanya) per representants dels 143 Estats membres de la IPBES, conclou que, el 2019, a part dels canvis dràstics a la biodiversitat i els ecosistemes, el cost econòmic mundial de les espècies exòtiques invasores va superar els 423.000 milions de dòlars anuals, i que els costos s'han quadruplicat, almenys cada dècada, des del 1970.
"Les espècies exòtiques invasores suposen una greu amenaça per a la biodiversitat i poden causar danys irreversibles a la natura, inclosa l'extinció d'espècies a escala local i mundial, a més d'amenaçar el benestar humà", va afirmar la catedràtica Helen Roy (Regne Unit), copresidenta de l'Avaluació juntament amb els catedràtics Aníbal Pauchard (Xile) i Peter Stoett (Canadà).
Els autors i autores de l'informe destaquen que no totes les espècies exòtiques es converteixen en invasores: les espècies exòtiques invasores són el subconjunt d'espècies exòtiques, de les quals hi ha constància que s'han establert i propagat, i que provoquen impactes negatius a la natura i, sovint, també a les persones. Se sap que al voltant del 6% de les plantes exòtiques, el 22% dels invertebrats exòtics, el 14% dels vertebrats exòtics i l'11% dels microbis exòtics són invasors, cosa que representa riscos importants per a la natura i les persones. Les persones amb més dependència directa de la natura, com els pobles indígenes i les comunitats locals, corren un risc fins i tot encara més gran. Més de 2300 espècies exòtiques invasores es troben a terres que estan sota la custòdia i cura de pobles indígenes, la qual cosa suposa una amenaça per a la seva qualitat de vida i fins i tot la seva identitat cultural.
Tot i que històricament moltes espècies exòtiques es van introduir a propòsit a causa dels beneficis percebuts per a l'ésser humà, l'informe de la IPBES conclou que els impactes negatius de les espècies que es converteixen en invasores per a la natura i les persones són enormes. «Les espècies exòtiques invasores han estat un factor determinant al 60% i l'únic impulsor del 16% de les extincions mundials d'animals i plantes que hem registrat, i almenys 218 espècies exòtiques invasores han estat responsables de més de 1200 extincions locals. De fet, el 85% dels efectes de les invasions biològiques sobre les espècies autòctones són negatius», assenyala el catedràtic Pauchard. Exemples d'aquests impactes són les formes en què els castors nord-americans (Castor canadensis) i les ostres del Pacífic (Magallana gigas) canvien els ecosistemes transformant així els hàbitats, fet que comporta sovint conseqüències greus per a les espècies autòctones.
Gairebé el 80% dels impactes documentats de les espècies exòtiques invasores sobre les contribucions de la naturalesa a les persones també són negatius, especialment a través del dany als subministraments d'aliments. Un exemple podria ser l'impacte del cranc verd europeu (Carcinus maenas) sobre els bancs comercials de marisc a Nova Anglaterra i el dany provocat pel musclo d'aigua dolça (Mytilopsis sallei) als recursos pesquers d'importància local a l'Índia.
De la mateixa manera, el 85% dels impactes documentats afecten de manera negativa la qualitat de vida de les persones, per exemple, mitjançant impactes en la salut, amb malalties com la malària, la febre del Zika o del Nil Occidental, propagades per espècies exòtiques invasores de mosquits com les dels gèneres Aedes albopictus i Aedes aegyptii. Les espècies exòtiques invasores també perjudiquen els mitjans de subsistència. Per exemple, al llac Victòria la pesca ha baixat a causa de l'esgotament de la til·làpia, com a resultat de la propagació del jacint d'aigua (Pontederia crassipes), que és l'espècie exòtica invasora terrestre més estesa del món. La lantana (Lantana camara), un arbust, i la rata comuna (Rattus rattus) són la segona i tercera espècies més esteses al món, amb repercussions de gran abast sobre les persones i la natura.
"Seria un greu error considerar les invasions biològiques únicament com un problema aliè", va afirmar el professor Pauchard. I es tracta d'impactes a què s'enfronten persones de tots els països, de tots els orígens i en totes les comunitats: fins i tot l'Antàrtida s'està veient afectada”.
L'informe mostra que el 34% dels impactes de les invasions biològiques es van registrar a Amèrica, el 31% a Europa i l'Àsia Central, el 25% a l'Àsia i el Pacífic i al voltant del 7% a l'Àfrica. La majoria dels impactes negatius s'han registrat al medi terrestre (al voltant del 75%), especialment en boscos, zones arbrades i zones cultivades, i un nombre molt menor en hàbitats d'aigua dolça (14%) i marins (10%). Les espècies exòtiques invasores resulten més perjudicials a les illes, on el nombre de plantes exòtiques supera ja el de plantes autòctones en més del 25% de totes les illes.
"La futura amenaça de les espècies exòtiques invasores és preocupant", va afirmar la catedràtica Helen Roy. «Des del 1970, s'ha detectat el 37% de les 37.000 espècies exòtiques conegudes actualment, principalment a causa de l'augment dels nivells de comerç mundial i dels viatges humans. En condicions "normals", preveiem que el nombre total d'espècies exòtiques continuarà augmentant així».
«Però és molt poc probable que tot segueixi com fins ara», continua la professora Roy. «Amb la previsió que empitjorin els principals factors de canvi, és probable que l'augment de les espècies exòtiques invasores i els seus efectes negatius sigui molt més gran. A més, també és probable que l'acceleració de l'economia mundial, la intensificació i l'expansió dels canvis en l'ús de la terra i del mar, així com els canvis demogràfics, provoquin un augment de les espècies exòtiques invasores a tot el món. Fins i tot sense la introducció de noves espècies exòtiques, les espècies exòtiques ja establertes continuaran ampliant les àrees de distribució i s'estendran a nous països i regions. El canvi climàtic empitjorarà encara més la situació». L'informe destaca que és probable que les interaccions entre les espècies exòtiques invasores i altres factors de canvi agreugin els seus efectes. Per exemple, les plantes exòtiques invasores poden interactuar amb el canvi climàtic, cosa que provoca incendis més intensos i freqüents, com alguns dels devastadors incendis forestals que han tingut lloc recentment a tot el món, els quals han alliberat encara més diòxid de carboni a l'atmosfera.
Els experts i les expertes de la IPBES assenyalen que, en general, les mesures adoptades per fer front a aquests reptes són insuficients. Si bé el 80% dels països tenen objectius relacionats amb la gestió de les espècies exòtiques invasores en els seus plans nacionals de biodiversitat, únicament el 17% disposa de lleis o normatives que aborden específicament aquestes qüestions. Això també fa augmentar el risc d'espècies exòtiques invasores per als Estats veïns. L'informe revela que el 45% dels països no inverteix en la gestió d'invasions biològiques.
En un pla més positiu, l'informe destaca que les futures invasions biològiques, les espècies exòtiques invasores i les seves repercussions es poden evitar mitjançant una gestió eficaç i enfocaments més integrats. «La bona notícia és que, per a pràcticament tots els contextos i situacions, hi ha eines de gestió, opcions de governança i accions específiques que veritablement funcionen», va afirmar el catedràtic Aníbal Pauchard. «La prevenció és, sens dubte, la millor opció i la més rendible, però l'eradicació, la contenció i el control també són eficaços en contextos específics. La restauració d'ecosistemes també pot millorar els resultats de les accions de gestió i pot incrementar la resistència dels ecosistemes amb vista a espècies exòtiques invasores futures. De fet, la gestió de les espècies exòtiques invasores pot contribuir a mitigar els efectes negatius d'altres impulsors de canvi”.
L'informe considera que les mesures de prevenció com la bioseguretat fronterera i els controls estrictes de les importacions han funcionat moltes vegades, com els èxits aconseguits a Australàsia en la reducció de la propagació de la xinxa pudent (Halyomorpha halys). La preparació, la detecció primerenca i la resposta ràpida han demostrat ser eficaces per reduir les taxes d'establiment d'espècies exòtiques, i són especialment importants per als sistemes marins i d'aigües connectades. A l'informe es destaca el programa PlantwisePlus, que recolza els petits agricultors d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, com un excel·lent exemple de la importància de les estratègies generals de vigilància per detectar noves espècies exòtiques.
L'eradicació ha resultat eficaç i rendible per a algunes espècies exòtiques invasores, especialment quan les poblacions són petites i de propagació lenta, en ecosistemes aïllats com les illes. Alguns exemples són la Polinèsia Francesa, on s'ha aconseguit eradicar la rata comuna (Rattus rattus) i el conill europeu (Oryctolagus cuniculus). L'informe indica que l'eradicació de plantes exòtiques és més complicada, ja que les llavors poden romandre latents a terra durant molt de temps. Els autors i les autores afegeixen que l'èxit dels programes d'eradicació depèn, entre d'altres elements, del suport i el compromís de les parts interessades, dels pobles indígenes i de les comunitats locals.
Quan l'eradicació no és possible per diferents motius, sovint les espècies exòtiques invasores poden contenir i controlar-se, sobretot en sistemes terrestres i d'aigües tancades, així com a l'aqüicultura. Un exemple és la contenció de la invasió de la creïlla de mar (Styelaclava) en musclos blaus d'aqüicultura al Canadà. La contenció pot ser física, química o biològica, encara que la idoneïtat i l'eficàcia de cada opció depèn del context local. L'ús del control biològic de plantes i invertebrats exòtics invasors, com la introducció del fong roig (Puccinia spegazzinii) per controlar la vinya amarga (Mikania micrantha) a la regió d'Àsia-Pacífic, ha resultat efectiu, amb èxit en més del 60% dels casos coneguts.
"Un dels missatges més importants de l'informe és que és possible aconseguir avenços ambiciosos en la lluita contra les espècies exòtiques invasores", va afirmar el catedràtic Stoett. «El que cal és un plantejament integrat específic per a cada context, entre diferents països i dins d'un mateix país, així com entre els diferents sectors implicats en la provisió de bioseguretat, inclosos el comerç i el transport; la salut humana i vegetal; el desenvolupament econòmic i altres. Això tindrà beneficis de gran abast per a la natura i les persones». A l'informe s'inclouen, les opcions següents, entre d'altres: la consideració de polítiques i codis de conducta coherents entre sectors i escales; el compromís i la dotació de recursos; la conscienciació i participació pública, a través de campanyes de divulgació científica ciutadana com les que promouen «comprovar, netejar i assecar»; sistemes dinformació oberts i interoperables; abordar les llacunes de coneixement (els autors i les autores identifiquen més de 40 àrees en què cal investigació); així com una governança inclusiva i justa.
«La immediatesa de la crisi de les espècies exòtiques invasores, els danys de les quals per a la natura i les persones són amplis i creixents, fa que aquest informe resulti tan valuós i oportú», va afirmar la Dra. Anne Larigauderie, secretària executiva de la IPBES. «Els governs del món van acordar, el desembre de l'any passat, com a part del nou Marc mundial Kunming-Montreal de la diversitat biològica, disminuir la introducció i l?establiment d?espècies exòtiques invasores prioritàries en almenys un 50% per al 2030. Es tracta de un compromís vital, però també molt ambiciós. L'Informe sobre les espècies exòtiques invasores de la IPBES proporciona les proves, eines i opcions per ajudar que aquest compromís sigui més factible».
Font: The IPBES Media Team
media@ipbes.net
www.ipbes.net