Mysteriomorphidae: rere la pista dels escarabats misteriosos del cretaci

Imatge: David Peris

Barcelona, 8 d’octubre de 2020. Un article publicat a la revista Scientific Reports presenta la morfologia més detallada coneguda fins ara dels escarabats de la família dels Mysteriomorphidae, un grup d’insectes del Cretaci envoltat encara per moltes incògnites i descrit per primer cop l’any 2019. En el treball, liderat per l’expert David Peris, de la Universitat de Bonn (Alemanya), hi participa Xavier Delclòs, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

 

Els escarabats conformen el grup d’organismes amb més èxit evolutiu en nombre d’espècies vives (quasi el 25% de les espècies d’animals actuals). En concret, l’estudi analitza quatre exemplars d’escarabats atrapats en ambre de 99 milions d’anys d’antiguitat i provinents de Katxin  (nord de Myanmar), que van ser recollits per David Peris, el primer autor de l’article. Les descoberta dels nous exemplars i l’aplicació de noves tecnologies han permès revelar  algunes incògnites i conèixer millor la sistemàtica i la taxonomia d’una família d’escarabats encara força desconeguda per al món de la ciència.

 

Mitjançant la tècnica de la tomografia computeritzada (CT-scan), els experts han reconstruït de manera virtual un dels exemplars d’escarabats atrapats a l’ambre. Aquesta tècnica avançada –aplicada sovint en paleontologia- ofereix la possibilitat d’estudiar caràcters molts petits o de difícil visualització dels fòssils dins l’ambre -fins i tot estructures internes com ara la genitàlia- quan els exemplars es troben en bon estat de conservació.

 

  @daviperis

 

L’estudi també defineix millor la història evolutiva d’aquests coleòpters i constata «que estaven molt relacionats amb els Elateridae, una família d’escarabats amb representació actual», explica Robin Kundrata, segon autor principal de l’article i membre de la Universitat Palacky (República Txeca).

 

Tal com explica el catedràtic Xavier Delclòs (UB-IRBio), «aquest treball analitza la història evolutiva dels coleòpters, quins grups varen viure i van extingir-se en el Cretaci, i els que encara viuen avui dia. Hem pogut determinar que els models proposats fins ara suggerien una taxa baixa d’extinció per als escarabats des de la seva aparició al Permià (fa uns 280 milions d’anys) fins avui dia, i en el cretaci això no era excepció ».

 

No obstant això, l’anàlisi dels experts mostra que «el 8% de les famílies d’escarabats trobades en dipòsits d’ambre desapareixen abans de finalitzar el Cretaci, fet que mostra una taxa d’extinció molt elevada respecte a altres moments de la història de la Terra. Mysteriomorphidae forma part del nombre relativament significatiu de famílies d’escarabats descrites en els jaciments d’ambre cretàcic que no van sobreviure a l’inici del Cenozoic, ni tenen representació actual», detalla l’investigador David Peris.

  

Durant el Cretaci, les plantes amb flor (angiospermes) es van expandir arreu del món, mentre que les plantes sense flor (gimnospermes) eren substituïdes en els ambients en transformació. Aquest punt d’inflexió del Cretaci marca l’inici dels ecosistemes boscosos actuals. El canvi de la vegetació a tot el planeta es va associar a les noves oportunitats per a moltes faunes associades i, per tant, a l’evolució de nous tàxons (com per exemple, els organismes pol·linitzadors).

 

Els resultats del treball donen suport a la hipòtesi «que la diversitat dels escarabats, i segurament també altres grups d'insectes, es va reduir de manera considerable durant l'època de la radiació de les angiospermes», afirma Peris, «Amb el canvi dels recursos alimentaris, la fauna antiga només tenia dues opcions: adaptar-se a alimentar-se dels nous grups de plantes amb flors o bé extingir-se».

 

«Malauradament, tot indica que una alta proporció de grups (al menys d’escarabats) no van poder seguir la primera opció. Així doncs, van oferir a altres grups d’insectes l’oportunitat d’evolucionar juntament amb les plantes amb flor, i això està ben estudiat. De fet, el gran èxit dels escarabats va ser poder adaptar-se als nous ecosistemes dominats per les plantes amb flor», clou el catedràtic Xavier Delclòs.

 

Peris, D.; Kundrata, R.; Delclòs, X.; Mähler, B.; Ivie, M.A.; Rust, J.; Labandeira, C.C.

 «Unlocking the mystery of the mid-Cretaceous Mysteriomorphidae (Coleoptera: Elateroidea) and modalities in transiting from gymnosperms to angiosperms». Scientific Reports, 8 d’octubre de 2020. Doi: https://doi.org/10.1038/s41598-020-73724-7https://doi.org/10.1038/s41598-020-73724-7