15-11-2021
Les illes de la Macaronèsia revelen informació crucial per a l'ecologia, l'evolució i la conservació
Tajinastes ('Echium' sp.) prop del Teide (Tenerife) / Ana Margarida Coelho dos Santos (UAM)
Un equip internacional de 32 investigadors i investigadores, entre ells el Dr. Miquel Arnedo i el seu equip membres de l'IRBio, especialistes en biodiversitat insular, ha aconseguit sintetitzar els descobriments més importants que s'han realitzat fins ara a nivell d'ecologia, evolució i conservació de la Macaronèsia, una regió ubicada a l'Oceà Atlàntic que engloba els arxipèlags d'origen volcànic de Canàries, Açores, Madeira, Salvatges i Cap Verd.
Les illes macaronèsiques han fascinat durant molt de temps els biòlegs. De fet, molts dels avenços científics relatius al funcionament dels sistemes insulars es deriven destudis realitzats en aquesta regió oceànica.
No obstant això, malgrat la seva importància, la informació relativa a l'ecologia, l'evolució i la conservació d'aquests arxipèlags es trobava fins ara dispersa en la literatura, per la qual cosa era urgent un treball de síntesi. Els resultats, publicats a la revista Frontiers in Ecology and Evolution, presenten una completa revisió de la literatura disponible.
"Hem aconseguit compilar els avenços més importants que s'han fet a la biologia d'illes de la Macaronèsia, tant pel que fa a la biodiversitat terrestre com a la biodiversitat marina", afirmen Margarita Florencio i Ana MC Santos, directores de l'estudi i professores del Departament d´Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
Origen i dispersió biològica
Alguns estudis indiquen que una part important dels organismes animals i vegetals que habiten la Macaronèsia es van originar recentment (són força joves a nivell evolutiu), predominantment d'origen europeu, i que no descendeixen de llinatges antics que van usar aquestes illes com a refugi.
A més, altres estudis indiquen que la Macaronèsia sembla ser el punt d'origen per a la colonització dels continents a banda i banda de l'Atlàntic. La dispersió d'organismes entre les illes i d'aquestes amb el continent implica que les espècies han de recórrer distàncies molt grans (en algunes illes fins i tot més de 1.500 km).
De fet, en aquestes illes s'han trobat exemples de mecanismes de dispersió poc coneguts, com és el cas de llavors que han estat ingerides per diferents aus i rèptils frugívors, que alhora són menjats per aus depredadores (dispersió secundària), que després transporten aquestes llavors al llarg de grans distàncies.
Altres interaccions interessants són les protagonitzades per diferents espècies de rèptils i aus, que actuen com a pol·linitzadors i dispersors de llavors de diferents plantes, o d'una mena de gecko gegant de Cap Verd, que s'alimenta d'aus, tots comportaments poc comuns a les zones continentals.
Biodiversitat única amenaçada
El treball presenta de forma actualitzada una comparació del nombre de les espècies d'animals i plantes endèmiques que hi ha a cada arxipèlag, és a dir, que només apareixen en alguns d'aquests arxipèlags, en alguns casos fins i tot en una sola illa.
Aquesta biodiversitat única, fruit de diferents processos de diversificació, està amenaçada en gran part per la presència d'espècies introduïdes (accidentalment o no) pels éssers humans, que fàcilment poden envair els sistemes insulars.
“Les espècies introduïdes, juntament amb els canvis als usos del sòl, constitueixen dues grans amenaces per a aquesta biodiversitat. És molt important que els esforços realitzats fins ara per obtenir dades de biodiversitat continuïn de forma intensa a curt ia llarg termini per poder conèixer a fons els ecosistemes insulars, així com les espècies singulars que els habiten”, destaquen les directores del treball.
“D'aquesta manera —afegeixen—, podrem avaluar de manera rigorosa les amenaces a què estan sotmesos, i elaborar plans de conservació que permetin salvaguardar-los”.
Segons expliquen també les investigadores, han estat essencials les accions que s'han dut a terme en alguns dels arxipèlags a nivell de conscienciació i de presa de decisions per a la conservació, i les quals han implicat polítics, científics i ciutadans. “Per aquesta raó ho considerem un exemple en què es poden fixar altres regions per afavorir la conservació de la biodiversitat”.
"A més -conclouen- a la feina també hem identificat els possibles estudis i aplicacions futures que podran ser dutes a terme a la Macaronèsia per contribuir de manera notable a l'avenç del coneixement de la biologia d'illes".
El treball és fruit d´una col·laboració de l´Island Biology Interest Group-IBIG de l´Associació Espanyola d´Ecologia Terrestre. Els autors el dediquen a la coautora Ana I. Neto, que va morir durant el desenvolupament del mateix.
_____________________
Referència bibliogràfica:
Florencio, M., Patiño, J., Nogué, S., Traveset, A., Borges, P.A.V., Schaefer, H., Amorim, I.R., Arnedo, M., Ávila, S.P., Cardoso, P., de Nascimento, L., Fernández-Palacios, J.M., Gabriel, S.I., Gil, A., Gonçalves, V., Haroun, R., Illera, J.C., López-Darias, M., Martínez, A., Martins, G.M., Neto, A.I., Nogales, M., Oromí, P., Rando, J.C., Raposeiro, P.M., Rigal, F., Romeiras, M.M., Silva, L., Valido, A., Vanderpoorten, A., Vasconcelos, R., Santos, A.M.C. 2021. Macaronesia as a Fruitful Arena for Ecology, Evolution, and Conservation Biology. Frontiers in Ecology and Evolution 9:718169. doi: 10.3389/fevo.2021.718169
Font: UCCUAM
Un equip internacional de 32 investigadors i investigadores, entre ells el Dr. Miquel Arnedo i el seu equip membres de l'IRBio, especialistes en biodiversitat insular, ha aconseguit sintetitzar els descobriments més importants que s'han realitzat fins ara a nivell d'ecologia, evolució i conservació de la Macaronèsia, una regió ubicada a l'Oceà Atlàntic que engloba els arxipèlags d'origen volcànic de Canàries, Açores, Madeira, Salvatges i Cap Verd.
Les illes macaronèsiques han fascinat durant molt de temps els biòlegs. De fet, molts dels avenços científics relatius al funcionament dels sistemes insulars es deriven destudis realitzats en aquesta regió oceànica.
No obstant això, malgrat la seva importància, la informació relativa a l'ecologia, l'evolució i la conservació d'aquests arxipèlags es trobava fins ara dispersa en la literatura, per la qual cosa era urgent un treball de síntesi. Els resultats, publicats a la revista Frontiers in Ecology and Evolution, presenten una completa revisió de la literatura disponible.
"Hem aconseguit compilar els avenços més importants que s'han fet a la biologia d'illes de la Macaronèsia, tant pel que fa a la biodiversitat terrestre com a la biodiversitat marina", afirmen Margarita Florencio i Ana MC Santos, directores de l'estudi i professores del Departament d´Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
Origen i dispersió biològica
Alguns estudis indiquen que una part important dels organismes animals i vegetals que habiten la Macaronèsia es van originar recentment (són força joves a nivell evolutiu), predominantment d'origen europeu, i que no descendeixen de llinatges antics que van usar aquestes illes com a refugi.
A més, altres estudis indiquen que la Macaronèsia sembla ser el punt d'origen per a la colonització dels continents a banda i banda de l'Atlàntic. La dispersió d'organismes entre les illes i d'aquestes amb el continent implica que les espècies han de recórrer distàncies molt grans (en algunes illes fins i tot més de 1.500 km).
De fet, en aquestes illes s'han trobat exemples de mecanismes de dispersió poc coneguts, com és el cas de llavors que han estat ingerides per diferents aus i rèptils frugívors, que alhora són menjats per aus depredadores (dispersió secundària), que després transporten aquestes llavors al llarg de grans distàncies.
Altres interaccions interessants són les protagonitzades per diferents espècies de rèptils i aus, que actuen com a pol·linitzadors i dispersors de llavors de diferents plantes, o d'una mena de gecko gegant de Cap Verd, que s'alimenta d'aus, tots comportaments poc comuns a les zones continentals.
Biodiversitat única amenaçada
El treball presenta de forma actualitzada una comparació del nombre de les espècies d'animals i plantes endèmiques que hi ha a cada arxipèlag, és a dir, que només apareixen en alguns d'aquests arxipèlags, en alguns casos fins i tot en una sola illa.
Aquesta biodiversitat única, fruit de diferents processos de diversificació, està amenaçada en gran part per la presència d'espècies introduïdes (accidentalment o no) pels éssers humans, que fàcilment poden envair els sistemes insulars.
“Les espècies introduïdes, juntament amb els canvis als usos del sòl, constitueixen dues grans amenaces per a aquesta biodiversitat. És molt important que els esforços realitzats fins ara per obtenir dades de biodiversitat continuïn de forma intensa a curt ia llarg termini per poder conèixer a fons els ecosistemes insulars, així com les espècies singulars que els habiten”, destaquen les directores del treball.
“D'aquesta manera —afegeixen—, podrem avaluar de manera rigorosa les amenaces a què estan sotmesos, i elaborar plans de conservació que permetin salvaguardar-los”.
Segons expliquen també les investigadores, han estat essencials les accions que s'han dut a terme en alguns dels arxipèlags a nivell de conscienciació i de presa de decisions per a la conservació, i les quals han implicat polítics, científics i ciutadans. “Per aquesta raó ho considerem un exemple en què es poden fixar altres regions per afavorir la conservació de la biodiversitat”.
"A més -conclouen- a la feina també hem identificat els possibles estudis i aplicacions futures que podran ser dutes a terme a la Macaronèsia per contribuir de manera notable a l'avenç del coneixement de la biologia d'illes".
El treball és fruit d´una col·laboració de l´Island Biology Interest Group-IBIG de l´Associació Espanyola d´Ecologia Terrestre. Els autors el dediquen a la coautora Ana I. Neto, que va morir durant el desenvolupament del mateix.
_____________________
Referència bibliogràfica:
Florencio, M., Patiño, J., Nogué, S., Traveset, A., Borges, P.A.V., Schaefer, H., Amorim, I.R., Arnedo, M., Ávila, S.P., Cardoso, P., de Nascimento, L., Fernández-Palacios, J.M., Gabriel, S.I., Gil, A., Gonçalves, V., Haroun, R., Illera, J.C., López-Darias, M., Martínez, A., Martins, G.M., Neto, A.I., Nogales, M., Oromí, P., Rando, J.C., Raposeiro, P.M., Rigal, F., Romeiras, M.M., Silva, L., Valido, A., Vanderpoorten, A., Vasconcelos, R., Santos, A.M.C. 2021. Macaronesia as a Fruitful Arena for Ecology, Evolution, and Conservation Biology. Frontiers in Ecology and Evolution 9:718169. doi: 10.3389/fevo.2021.718169
Font: UCCUAM