07-04-2014
La degradació del Patrimoni Natural a Catalunya
El dissabte 29 de març de 2014 durant una jornada celebrada a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), diferents experts van posar de manifest l'avanç de la degradació d'importants elements del patrimoni natural del país.
L'anàlisi que feren diferents especialistes fou coincident: en els darrers anys s'han perdut o degradat fortament elements importants del patrimoni natural del nostre país. En són un exemple la pèrdua d'ocells d'hàbitats esteparis, del corall en els hàbitats marins o la regressió de la gestió dels Parcs Naturals. Els impactes en el medi natural també han provocat impactes negatius econòmics i socials, a més d'una pèrdua d'oportunitats de futur per a les poblacions locals més vinculades.
Han elaborat la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya, que exigeix, entre d'altres coses, que s'aturi el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural; que es mantinguin o recuperin, quan s'escaigui, els programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural; concentrar, per raons de coherència i eficàcia, les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural en un sol departament del Govern de la Catalunya. D'aquesta manera, l'acció política sobre el patrimoni natural es podria coordinar millor amb les diferents polítiques sectorials que incideixen sobre aquest patrimoni i que, sovint, se'n beneficien.ç
Més informació
L'anàlisi que feren diferents especialistes fou coincident: en els darrers anys s'han perdut o degradat fortament elements importants del patrimoni natural del nostre país. En són un exemple la pèrdua d'ocells d'hàbitats esteparis, del corall en els hàbitats marins o la regressió de la gestió dels Parcs Naturals. Els impactes en el medi natural també han provocat impactes negatius econòmics i socials, a més d'una pèrdua d'oportunitats de futur per a les poblacions locals més vinculades.
Han elaborat la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya, que exigeix, entre d'altres coses, que s'aturi el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural; que es mantinguin o recuperin, quan s'escaigui, els programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural; concentrar, per raons de coherència i eficàcia, les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural en un sol departament del Govern de la Catalunya. D'aquesta manera, l'acció política sobre el patrimoni natural es podria coordinar millor amb les diferents polítiques sectorials que incideixen sobre aquest patrimoni i que, sovint, se'n beneficien.ç
Més informació