La COP16 es conclou amb un acord crucial però també amb reptes pendents: quines són les perspectives futures?
La COP16, celebrada a Cali, Colòmbia, ha acabat després d’unes intenses jornades de debat i negociació per part dels països participants per assentar les bases per un futur sostenible i enfortint els compromisos d’adaptació, mitigació i finançament per afrontar els desafiaments ambientals actuals. Tot i aconseguir avenços destacats, com la creació d’un nou fons global de biodiversitat i una major inclusió de les comunitats indígenes, la cimera també ha deixat pendents importants desafiaments per als pròxims anys.
Inclusió de les comunitats indígenes i fons per a recursos genètics
Un dels èxits més notables de la COP16 ha estat el reconeixement formal de les comunitats indígenes dins del procés de presa de decisions de la ONU en matèria de biodiversitat. Aquesta mesura representa un pas important per garantir que aquestes comunitats puguin influir directament en les polítiques de conservació, respectant el seu coneixement ancestral sobre la protecció dels ecosistemes.
A més, s’ha creat el fons “Cali” per compartir els beneficis derivats de l’ús comercial de recursos genètics. Aquest fons aplicarà un impost a les empreses que utilitzin informació de seqüències digitals de la natura, com les utilitzades en la investigació farmacèutica. Es calcula que aquest fons podria generar milers de milions per a la conservació de la biodiversitat, i els ingressos es destinaran, en part, a comunitats indígenes i països en desenvolupament.
La resilient i creixent presència de la societat civil
Segons el testimoni de Guillem Rius, de l’ IRBio-UB investigador del projecte Unburned present a la COP16, la societat civil ha tingut un paper clau en les discussions de la cimera. Colòmbia ha promogut la participació de joves, comunitats locals i dones, posant un èmfasi especial en la visió feminista i intergeneracional de la biodiversitat. Tot i aquesta inclusió, a la pràctica la presa de decisions encara està en mans dels estats, i les perspectives de les comunitats locals sovint es veuen desplaçades per la geopolítica i les visions occidentals de conservació.
Un Finançament insuficient
La falta de recursos ha estat un dels punts més crítics i decebedors de la COP16. Els compromisos de finançament establerts al Marc Global de Biodiversitat de Kunming-Montreal, que inclouen l’objectiu de recaptar 200.000 milions de dòlars anuals per a la protecció de la biodiversitat, no s'han complert. Fins ara, només s'han aconseguit 200 milions, una quantitat insuficient per afrontar els reptes globals de conservació.
Katherin Otalora, investigadora de l’IRBio-UB i representant de l'Estació Biològica Andes, destaca la necessitat urgent de finançament directe i sense intermediaris cap a les comunitats locals. Aquesta reforma en la mobilització de recursos s'ha debatut amb entitats compromeses amb la sostenibilitat, però encara queda un llarg camí per garantir els fluxos de finançament necessaris.
Reptes pendents: seguiment dels objectius i protecció integrada de la Biodiversitat i el Clima
Un altre punt clau que va quedar sense resolució és el sistema de seguiment dels objectius de biodiversitat fixats durant la COP 15 per a aquesta dècada. Tot i els objectius ambiciosos, entre els quals conservar almenys el 30% de la biodiversitat i restaurar almenys el 30% de les àrees degradades pel 2030, només 44 dels 196 països han actualitzar els plans nacionals de protecció de la biodiversitat per incorporar les noves fites. La manca d’un mecanisme clar de control és un obstacle per garantir l'assoliment dels 23 objectius acordats a la COP15. Aquesta manca d'alineació evidencia una bretxa creixent entre la realitat actual i els compromisos adquirits, però encara no hi ha consens sobre els indicadors que es faran servir per avaluar l’estat de la biodiversitat, la qual cosa complica el seguiment i la implementació de mesures eficaces. És urgent actuar amb més contundència per garantir que aquests plans es revisin i s'implementin de manera coherent amb els objectius globals.
Finalment, la COP16 ha destacat la interconnexió essencial entre la biodiversitat i el canvi climàtic. La presidenta de la cimera, Susana Muhamad, ha insistit que protegir la biodiversitat i reduir les emissions són dues cares de la mateixa moneda. Malgrat això, les negociacions no han pogut incloure compromisos concrets sobre l’eliminació dels combustibles fòssils, un dels majors impulsors de la crisi climàtica.
La COP16 ha marcat avenços significatius en l’esfera diplomàtica i social, però el camí per assolir una protecció efectiva de la biodiversitat continua ple de reptes. Les pròximes conferències seran claus per assegurar que els compromisos es tradueixin en accions tangibles i un canvi real en la conservació global.
Fonts: Carbon Brief i The Guardian