La Cerdanya i el Pirineu oriental van assolir la seva alçada actual fa com a mínim uns deu milions d’anys

Imatge: Fulla fòssil d’auró (Acer tricuspidatum) del Miocè de La Cerdanya. Autora: Aixa Tosal.

La Cerdanya és una fossa tectònica pirinenca formada fa uns 10 milions d’anys, durant el Miocè superior. Actualment, el fons de la vall cerdana es troba a uns 1.100 metres d’altitud mitjana, en plena zona axial dels Pirineus. No obstant això, des de fa un dècada existia certa controvèrsia científica per determinar si aquesta altitud responia a un fenomen geològic relativament modern (és a dir, de fa centenars de milers d’anys) o bé resultava de l’aixecament original del Pirineu (fa desenes de milions d’anys).

Els fòssils de plantes conservades en els sediments d’un antic llac de la Cerdanya poden ajudar a resoldre algunes d’aquestes incògnites, segons un article publicat a la revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology pels experts Carles Martín-Closes, Aixa Tosal i Oscar Verduzco, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

El registre fòssil del Miocè de la Cerdanya és força complet i s’ha estudiat de manera continuada des de principis del segle XIX fins a l’actualitat. Cal destacar sobretot els fòssils de plantes i insectes, que s’han conservat enterrats en les argiles que es van sedimentar al fons d’un llac situat, fa uns 10 milions d’anys, als voltants de Bellver de Cerdanya.

En el marc del treball, l’equip ha dut a terme un estudi de les fulles de les dicotiledònies fòssils de La Cerdanya mitjançant el mètode CLAMP (Climate Leaf Analysis Multivariate Program), que ha permès conèixer els principals paràmetres climàtics en aquella època. Aquest mètode es basa en la comparació dels caràcters adaptatius de les fulles (mida, forma, tipus de marge, àpex i base) amb els que presenten fulles de les plantes actuals. La base de dades climàtiques de les plantes actuals s’ha obtingut en estacions meteorològiques distribuïdes d’arreu el món que disposen de registres de més de trenta anys consecutius.

Els resultats revelen que la temperatura mitjana anual era de 11.4 ± 2.1 ºC. La temperatura mitjana del mes més càlid era de 21.6 ± 2.5 ºC  i la del mes més fred corresponia a 1.8 ± 3.4 ºC. La pluviometria dels tres mesos més plujosos era de 661 ± 38 mil·límetres i la dels tres més secs equivalia a 194 ± 229 mil·límetres.

«En conseqüència, la Cerdanya presentava un clima força més càlid i humit que l’actual que es correspondria amb el clima Cfb de la classificació climàtica de Köppen. És a dir, es tractaria d’un clima temperat càlid i molt humit, similar al que existeix actualment en determinades muntanyes del Japó. És prou significatiu que aquestes característiques climàtiques eren més fresques i humides que les obtingudes en altres localitats europees de la mateixa edat, quasi totes situades a poca alçada sobre el nivell del mar del Miocè superior», explica Carles Martín-Closas, professor del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà i membre de l’IRBio.

Com la temperatura decreix en alçada segons una constant que varia segons la latitud, si es coneix la temperatura d’una estació meteorològica d’alçada coneguda i es compara amb una altra situada a més alçada es podrà conèixer l’altitud d’aquesta  segona estació. En el cas del Miocè de la Cerdanya, la seva temperatura s’ha comparat amb la que es va obtenir a l’antiga línia de costa que es trobava fa 10 milions d’anys en el Vallès -en concret, a prop de Terrassa- on també s’hi han conservat nombroses restes vegetals fòssils.

Els resultats revelen que durant el Miocè superior la Cerdanya ja es trobava entre els 1.100 i els 1.500 metres d’altitud. Les diferències amb estudis anteriors -que obtenien alçades de pocs centenars de metres per la Cerdanya- s’han atribuït a biaixos ja sigui en la conservació insuficient dels materials utilitzats en anàlisis geoquímiques (el fenomen que es coneix com diagènesi) o en la precisió del mètode emprat (indicadors poc específics, com és el cas del pol·len fòssil). Tal com indica l’equip, seria important repetir estudis similars en altres punts dels Pirineus -on els resultats poden ser diferents- per tal d’assolir un coneixement més general de l’alçada de la serralada en el passat geològic.

Article de referència:

Tosal, A.; Verduzco, O.; Martín-Closas, C. 2021. «CLAMP-based palaeoclimatic analysis of the late Miocene (Tortonian) flora from La Cerdanya Basin of Catalonia, Spain, and an estimation of the palaeoaltitude of the eastern Pyrenees». Palaeogeography Palaeoclimatology Palaeoecology, 2021. Doi. 10.1016/j.palaeo.2020.110186