La captura de lleons i óssos marins a les costes de la Patagònia altera els ecosistemes oceànics

La captura de lleons i óssos marins pels europeus a les costes atlàntiques d'Amèrica del Sud -que va començar al segle XVIII i va durar fins a la segona meitat del segle XX a l'Argentina i l'Uruguai- ha canviat les pautes d'alimentació d'aquests pinnípedes i l'estructura de la xarxa tròfica costanera. Així ho revelen els treballs de l'equip codirigit per Lluís Cardona, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), i Enrique Crespo, investigador del Centre Nacional Patagònic i de la Universitat Nacional de la Patagònia (Argentina).
La caça i la pesca solen generar una reducció en l'abundància de les espècies de més dimensions. Per aquest motiu, la megafauna es considera un dels components més amenaçats de la biodiversitat. Els mamífers marins constitueixen un element fonamental de la megafauna de tots els oceans i han estat intensament explotats per l'home. Tanmateix, conèixer els efectes d'aquesta explotació sobre el funcionament de les xarxes alimentàries dels ecosistemes marins -un entramat d'alta complexitat estructural- continua sent un repte difícil per als científics per la dificultat de dur a terme experiments manipulatius.

En els nous treballs, l'equip científic revela els efectes ecològics de l'explotació de recursos marins a les costes meridionals sud-americanes durant els darrers 6.000 anys a partir de l'estudi de dues espècies perseguides tant pels caçadors recol·lectors aborígens com pels colonitzadors europeus: el lleó marí sud-americà (Otaria flavescens) i l'ós marí sud-americà (Arctocephalus australis).

 

Més informació

Foto: Lluís Cardona