La biodiversitat vegetal dels Pirineus enfront del canvi global
En el projecte transfronterer (Andorra, Espanya i França) POCTEFA FLORAPYR AVANCE, els botànics dels diversos centres implicats i amb la participació d’en Josep Mª Ninot del IRBio, d’Estela Illa i de l’Ignasi Soriano tots membres de l’IRBio i de la Facultat de Biologia de la UB, han dut a terme un seguit d’accions que contribueixen a l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) a través de l’anàlisi d’aspectes de la flora i la vegetació rellevants en les estratègies d’adaptació al canvi.
Entre aquestes accions, destaquen la publicació valorada de la llista vermella de la flora pirinenca, la creació d’una xarxa transfronterera de bancs de llavors per conservació ex-situ d’espècies en risc, la formació d’una xarxa de seguiment de plantes invasores, i el seguiment de comunitats de congestera del paisatge alpí pirinenc.
Les congesteres representen hàbitats emblemàtics, d’una banda per la seva localització pirinenca en el seu límit meridional a escala europea, i de l’altra perquè, en dependre de la durada estacional de la coberta nivosa, són sensibles al canvi climàtic. La tendència a acumulacions de neu minvants i estius més càlids fa que en les congesteres cada cop prenguin més rellevància plantes generalistes de prat alpí, en detriment d’espècies adaptades a estius curts. Aquestes plantes de congestera són capaces d’activar-se sobtadament en veure’s lliures de neu, entre mig juliol i mig agost, i tancar el seu cicle anual ràpidament.
Per això, en dues accions co-liderades per Estela Illa, IRBio_UB,
s’ha fet un seguiment fenològic de les comunitats vegetals de congestera en 14 localitats distribuïdes per la serralada, durant nou estius consecutius. També, en cinc d’aquestes localitats, s’ha fet un experiment de manipulació ambiental a petita escala des de l’any 2018. Consisteix en l’establiment de 4 parells de parcel·les a cada localitat, en què en una parcel·la de cada parella s’ha provocat un lleuger escalfament (entre 1 i 2 °C de mitjana) a la superfície del sòl i a la vegetació a través d’Open Top Chambers, uns petits hivernacles oberts per dalt. La resposta de la vegetació s’ha avaluat principalment a través de Salix herbacea, una espècie de salze nan emblemàtic d’aquests hàbitats. Després de quatre estius, les plantes d’aquest salze sotmeses a escalfament han modificat sensiblement diversos paràmetres foliars i, en general, han retrocedit lleument en el seu recobriment del sòl.
Exposició al Hall de biologia des del 3 al 21 d'octubre dels 2022 sobre el projecte FLORAPYR AVANCE i els seus resultats