L' aquariofília: poden pecadors ser sants en la conservació dels peixos d'aigua dolça?

Els efectes perniciosos de l'aquariofília sobre la conservació dels peixos continentals i dels seus ecosistemes, principalment sobrepesca i introducció d'espècies exòtiques, justifica que bona part del món acadèmic i altres conservacionistes considerin que l'afició dels aquariòfils i la conservació del medi natural són antagòniques. Malgrat la diversitat del col•lectiu, el fonament d'aquesta percepció rau en els interessos de l'aquariofília com a indústria i dels seus consumidors, on certament hi ha aquariòfils, però també públic en general que vol tenir simplement una ‘mascota' o pitjor, un ‘ornament' a casa. Lluny d'aquesta visió simplista, el món dels aquaris engloba a aficionats seriosos que contribueixen a la conservació i al coneixement de la fauna aquàtica i dels seus hàbitats, gràcies a les seves observacions, coneixement del medi natural i finançament. Així mateix, el coneixement dels aquariòfils de les tècniques de manteniment i cria en captivitat d'un ampli ventall d'espècies ha fet que alguns d'ells hagin participat en programes de cria en captivitat d'espècies amenaçades col•laborant amb el món acadèmic. Tots aquests són alguns dels aspectes positius de la aquariofília que es desprenen d'un article publicat a Fish and Fisheries, la revista considerada més prestigiosa en el món de la ictiologia. En el treball hi han col•laborat els experts Alberto Maceda-Veiga vinculat al Departament de Biologia Animal i a l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), però actualment investigador Marie Curie a la Cardiff School of Biosciences, Omar Domínguez-Domínguez de la Universitat Michoacana de Sant Nicolás de Hidalgo (Méxic), John Lyons de la Universitat de Wisconsin (Estats Units) i Josep Escribano Alacid de l'Associació Grup d'Estudiosos dels Ecosistemes Aquàtics a Catalunya.

Més informació