Insectes pol·linitzadors de plantes cretàciques

Al Cretaci, fa uns 105 milions d’anys, no existien ni formigues ni abelles ni papallones amb espiritrompa, i la majoria d’ecosistemes terrestres estaven dominats per plantes sense flors (gimnospermes). Aquestes plantes, principalment coníferes —entre les quals destaquen els cicàdids, els ginkgos i les extintes bennettitals—, en l’actualitat les pol·linitza generalment el vent (pol·linització anemòfila). Durant el Cretaci mitjà, es produeix el procés de transició cap als paisatges terrestres actuals dominats per les angiospermes o plantes amb flor, un nou llinatge de plantes de creixement ràpid i molt adaptable a tot tipus d’ambients.
Amb una datació que supera els cent milions d’anys d’antiguitat, les restes d’organismes preservats en l’ambre del Cretaci al nord d’Espanya són una finestra excel·lent al passat més remot. L’exemplar únic de Darwinylus marcosi ha estat trobat en una peça d’ambre a la localitat de Peñacerrada (Àlaba), al costat de 126 grans de pol·len, alguns dels quals encara estan enganxats al seu cos. Pertany a la família Oedemeridae, que en l’actualitat és coneguda per ser de perfil florícola i alimentar-se exclusivament del pol·len i el nèctar de les flors de les angiospermes. 

Darwinylus marcosi, aquesta espècie d’escarabat descoberta obre una nova frontera en l’estudi de la pol·linització en uns ecosistemes boscosos que van arribar a dominar els dinosaures. «Inicialment, es va pensar que aquest grup d’escarabats exercia una funció pol·linitzadora entre les primeres angiospermes que es van desenvolupar durant el Cretaci, ja que en els mateixos nivells de l’ambre hi ha pol·len i fulles d’angiospermes. Tanmateix, el fet que els grans de pol·len associats fossin d’una gimnosperma va ser una gran sorpresa per a tot l’equip investigador», destaca el professor Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

El treball, publicat a la revista Current Biology, obre noves fronteres a l’estudi de la pol·linització al Cretaci mitjà. Imatge: Enrique Peñalver, IGME

Més informació