Estudiar els canvis ecològics a llarg termini a les àrees boreals del Yukon al Canadà

El projectes de seguiment i recerca en biodiversitat a llarg termini són unes de les eines informatives més eficaces per a monitoritzar el canvi global. D'aquesta manera es pot predir com poden afectar els canvis futurs en la biodiversitat i els ecosistemes, i així obtenir coneixement ecològic clau per a establir polítiques de gestió sostenible dels recursos naturals.

Un dels seguiments de biodiversitat i comunitats ecològiques més antics del món.

A nivell mundial són molt escassos els projectes i àrees on es realitzin seguiments a llarg termini, un d'ells és el Community Ecological Monitoring Program (CEMP) que desenvolupa el Dr. Charles Krebs professor de la University of Brithish Columbia (Canada) a les àrees boreals del Yukon (Canada). El Dr. Charles Krebs, eminent ecòleg mundial que s'ha significat per aportar paradigmes de l'ecologia de comunitats i de poblacions, és l'artifex del CEMP, programa que porta més de 40 anys desenvolupant-se al Parc Nacional de Kluane a recer de l'Arctic Institute of North America.
Aquest projecte té per objectiu conèixer el funcionament de les comunitats de boscos boreals al Yukon (Canadà) i la incidència que tenen els canvis ambientals i globals a llarg termini. En ell hi participen investigadors de la Universitat d'Alberta, la Universitat de Toronto, el Yukon College, el Servei de Parcs de Canadà i el Departament de Medi Ambient de Yukon al Canadà, però també de països tan llunyans com Nova Zelanda i Austràlia, el que ha permès crear un dels clústers més potents de recerca de biodiversitat i comunitats en àrees boreals del planeta. Els investigadors Joan Real i Antonio Hernández Matías, de l'Equip de Biologia de la Conservació, vinculat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i a l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) participen en el projecte amb un objectiu doble: poder traslladar al nostre país metodologies de seguiment a llarg termini i per altre desenvolupar un treball de recerca als boscos boreals de Yukon en el marc del projecte CEMP.

Estudiant els boscos boreals pristins d'Amèrica del Nord i la seva comunitat ecològica.

El projecte CEMP realitzat en una de les àrees del món més extensa de boscos boreals pristins ha permès conèixer que els principals modeladors d'aquests ecosistemes són els incendis i els escarabats de les pícees. I que el funcionament d'aquesta comunitat és bàsicament ‘de baix a dalt' (bottom-up), on la llebre de potes blanques que realitza cicles d'abundància és el consumidor primari clau del quan depenen la majoria de predadors i per tant en gran part la comunitat. En el marc d'aquesta comunitat i dels seguiments a llarg termini, la hipòtesi marc és que no hi ha un equilibri, sinó una dinàmica a llarg termini causada per els dos factors clau esmentats. Conèixer aquesta dinàmica en el marc del canvi global i climàtic que s'està produint i tenint en compte tota la comunitat és rellevant per establir la gestió i conservació d'aquests ecosistemes únics al món. Aquest seguiment agafa aspectes indicadors des de factors climàtics relacionats amb la innivació, pluviometria i temperatura, -pensem que està situada en una de les àrees més fredes del món-, fins a la producció primària (vegetació, fongs,...), consumidors primaris (micromamífers, llebres, esquirols,...) fins a predadors (linx, llop i ós) (veure figura adjunta en el pdf).

Llebres de potes blanques, linx canadencs i canvi global.

Usualment la llebre de potes blanques realitza cicles de 9-10 anys d'abundància que segueixen amb cert decalatge els principals predadors dels ecosistemes boreals, especialment el linx canadenc. En els darrers anys s'observa que els cicles poblacionals de la llebre semblen ser menys regulars, sovint amb disminucions molt elevades, i en canvi el seu principal predador el linx canadenc sembla no seguir els patrons d'aquesta i tendir a una certa estabilitat. L'objectiu dels Drs. Joan Real i Antonio Hernández de la UB és conèixer de forma fina la dieta i taxes de predació del linx i coiot al llarg del cicle de les llebres, així com els cicles d'altres preses potencials i les taxes de supervivència dels propis predadors. Això ha de permetre desvetllar tan les relacions interespecífiques com l'origen dels canvis observats i si aquests són circumstancials o estan lligats amb els canvis globals.

Una tasca molt important dels dos investigadors ha estat conèixer els protocols de seguiment integrals de la comunitat (producció primària, consumidors i predadors) per tal que puguin ésser d'interès en l'aplicació del monitoratge a llarg termini previst a Catalunya.

La participació dels dos investigadors de la UB en aquest projecte ha estat gràcies al programa Erasmus Nova Domus (Network of America and Europe for Doctoral Mobility at Universities) que ha permès l'intercanvi entre universitats europees i nord-americanes d'aquest consorci i del qual la Universitat de Barcelona n'és la impulsora i coordinadora. A la vegada s'ha rebut el suport de la University de British Columbia i the l'Arctic Institute of North America.