Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
ca ESEN
Tornar
18-04-2023

Estreta relació entre els insectes i els dinosaures amb plomes

Restes de mudes de larves d’escarabats menjadores de plomes entre la madeixa formada per porcions de plomes d’un dinosaure teròpode, trobades en l’ambre d’Espanya del Cretaci inferior. Els requadres mostren les petites però robustes mandíbules d’una de les larves (a dalt) i la coloració de les plomes en forma de punts foscos seriats en les bàrbules (a baix). A la dreta s’observa la base (raquis) d’una ploma. Aquest fragment d’ambre fa 6 mm de longitud. Imatge: E. Peñalver (CN-IGME CSIC).
  • L’ambre del Cretaci d’Espanya ha conservat plomes i larves d’escarabat que avui viuen alimentant-se d’aquestes dins de nius d’ocells.
  • Les plomes no pertanyen a una au moderna sinó a un dinosaure avià o no avià.
  • Aquesta estratègia d’alimentació per part dels escarabats amb les aus actuals, ja es donava fa uns 105 milions d’anys entre els escarabats i els dinosaures.

 

La interacció entre artròpodes i vertebrats són rares en el registre fòssil, si bé es coneix la seva coexistència des de fa més de 500 milions d’anys. Amb molta probabilitat ja en el Silurià, sinó abans, els artròpodes marins com els trilobits van formar part de la dieta dels primers peixos amb mandíbules. Segurament la seva interrelació es va incrementar quan tant els artròpodes primer i els vertebrats desprès van conquerir el  medi continental durant el Devonià.

La prestigiosa revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS) publica que peces d’ambre trobades al Cretaci inferior d’Espanya mostren que les larves d’alguns escarabats s’alimentaven de plomes de dinosaure teròpode fa uns 105 milions d’anys, i que vivien dins dels seus nius. En l’estudi, liderat per Enrique Peñalver i Ricardo Pérez de la Fuente, investigadors del CN-IGME CSIC i el Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford respectivament, han participat els investigadors de la UB i de l’IRBio Sergio Álvarez-Parra i Xavier Delclòs.

Un dels fragments d’ambre estudiat, descobert al jaciment de San Just (Utrillas, Terol), conté mudes de larves d’escarabats dermèstids (escarabats de la pell) entre un conjunt de plomes de dinosaure. Avui aquestes larves solen ser molt destructives, ja que poden desenvolupar plagues en certs productes humans emmagatzemats, a causa de tenir l’hàbit d’alimentar-se de matèria orgànica seca molt indigesta i rebutjada per altres organismes com poden ser roba o pell, entre d’altres. No obstant, aquestes larves d’escarabats tenen un paper important en el reciclatge de la matèria orgànica en el medi natural, i sovint se les pot trobar en els nius de les aus i en els caus dels mamífers, on s’alimenten de plomes, pèls i restes de pell que s’hi acumulen.

En les mostres d’ambre cretaci amb plomes de dinosaure que s’han estudiat (les aus modernes van aparèixer uns 30 milions d’anys més tard), s’hi troben associades mudes de larves de dermèstids que no presenten estructures urticants, presents en alguns altres grups de la mateixa família, algunes d’elles en estat de descomposició i copròlits, presumiblement de les larves que viurien entre les plomes, de les que s’alimentarien. Perquè aquest conjunt de restes d’organismes es puguin trobar junts (plomes, mudes de larves i copròlits), va ser necessari que la colada de resina que els va incloure caigués sobre una zona on tots tres tipus de restes coincidissin, amb molta probabilitat un niu de dinosaure. Larves completes de dermèstids, incloses en el treball, s’han trobat aïllades de plomes en altres peces d’ambre d’Espanya, com en l’ambre de Rábago/El Soplao, a Cantabria, el que ha permès la seva caracterització.

 

Notes

Títol: “Symbiosis between Cretaceous dinosaurs and feather-feeding beetles” publicat en obert per la revista Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS).

https://www.pnas.org/doi/10.1073/pnas.2217872120

 

  • Autors: Enrique Peñalver, David Peris, Sergio Álvarez-Parra, David A. Grimaldi, Antonio Arillo, Luis Chiappe, Xavier Delclòs, Luis Alcalá, José Luis Sanz, Mónica M. Solórzano-Kraemer i Ricardo Pérez-de la Fuente
  • L’equip internacional y multidisciplinari està format per investigadors de les institucions Centro Nacional Instituto Geológico y Minero de España (CN IGME-CSIC), el Institut Botànic de Barcelona (CSIC-Ajuntament de Barcelona), la Universitat de Barcelona i el Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), la Universidad Complutense de Madrid (UCM), El Parque de las Ciencias de Andalucía, la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), i la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales (España); el Museu Americà de Historia Natural a Nova York i el Museu de Història Natural del Comtat de Los Ángeles (USA); el Institut de Recerca Senckenberg de Frankfurt (Alemanya); i el Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford (UK).
  • Finançament: la Agencia Estatal de Investigación (AEI) y los Fondos Europeos de Desarrollo Regional (FEDER) (proyectes CGL2017-84419 i PGC2018-094034-B-C22 del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades), el Ministerio Español de Economía, Industria y Competitividad (projecte CGL2014-52163), la Secretaria d’Universitats del Govern de Catalunya i l’ European Social Fund (2021FI_B2 00003), y la Consejería de Industria, Turismo, Innovación, Transporte y Comercio del Gobierno de Cantabria, per mitjà de l’empresa pública EL SOPLAO S.L. En l’excavació paleontològica i en la gestió dels exemplars de San Just s’ha contat amb l’ajut de la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis i de la Diputación General de Patrimonio Cultural de Aragón.