16-05-2012
Es descobreix l’evidència de pol·linització més antiga coneguda fins ara
Fa 110 milions d’anys, en plena era dels dinosaures, un grup d’insectes que transportaven pol·len van quedar atrapats en gotes de resina. Eren quatre femelles de tisanòpters —o trips—, amb el cos recobert de grans de pol·len, que s’han conservat fins a l’actualitat en una peça d’ambre trobada a Àlaba. Es tracta de l’evidència de pol·linització més antiga coneguda fins ara —i l’única del mesozoic— que es recull en un article publicat per la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) i que signen els experts Enrique Peñalver i Eduardo Barrón (Institut Geològic i Miner d’Espanya, IGME); Xavier Delclòs (IRBio - Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB), i Carmen Soriano (Laboratori Europeu de Radiació Sincrotró), entre d’altres.
El fòssil principal es va digitalitzar amb holotomografia de sincrotró a Grenoble per conèixer millor la distribució dels grans de pol·len, de manera que es va generar una pel·lícula que permetia apreciar en tres dimensions aquest fòssil diminut i el pol·len que transportava.
Pol·linització: una estratègia per a la reproducció
Les plantes necessiten intercanviar el pol·len per reproduir-se, i els insectes són la via més eficient per fer-ho. Actualment, existeixen unes 200.000 espècies d’animals pol·linitzadors, la majoria dels quals són justament insectes. La pol·linització per insectes (en especial, papallones, abelles i mosques) és un procés que sempre s’associa a les angiospermes o plantes amb flors, de les quals actualment n’hi ha més de 240.000 espècies. Els tisanòpters són uns insectes diminuts, considerats pol·linitzadors poc eficients durant molt temps, que s'alimenten generalment de teixits vegetals i pol·len, normalment d’angiospermes.
Atrapen i transporten el pol·len amb més eficiència
La troballa que ha fet aquest equip d’investigadors internacional consisteix en quatre femelles de tisanòpters, amb el cos cobert de pol·len procedent de gimnospermes, que s’han conservat en una peça d’ambre localitzada a Àlaba i que té una antiguitat d’uns 105-110 milions d’anys. Una de les femelles va quedar atrapada en la resina quan transportava 140 grans de pol·len, mentre que una altra en transportava 137 grans. Aquests insectes, de menys de dos mil·límetres de longitud, presenten al cos uns pèls amb petits anells seriats —que no s’havien vist mai abans— que faciliten que es pugui atrapar i transportar el pol·len. Aquests pèls són similars als de les abelles, que compleixen la mateixa funció. També s’han trobat individus mascles, però sense aquests pèls i sense pol·len. Els investigadors descriuen els insectes dins d’un nou gènere, el nom del qual, Gymnopollisthrips, fa referència a les gimnospermes, al pol·len i als trips. A partir del conjunt de fòssils, els experts descriuen dues espècies, G. minor i G. maior. Aquest gènere extint pertany a una família que existeix actualment, la Melanthripidae. Totes les dades, incloent-hi la quantitat de grans transportats per cada femella, indiquen que els Gymnopollisthrips eren un pol·linitzador eficient, a l’alçada dels pol·linitzadors d’angiospermes actuals més eficients.
Quin tipus de pol·len transportaven els insectes?
La pol·linització de gimnospermes per part d’insectes és un fenomen molt rar. Les gimnospermes actuals, com ara els pins, els avets, les araucàries i les ciques, pol·linitzen mitjançant el vent, que transporta el pol·len a l’atzar. Fa 110 milions d’anys, en ple cretàcic, els boscos estaven constituïts principalment per gimnospermes, i les angiospermes eren una minoria. En aquest període, les gimnospermes resiníferes van produir molta quantitat de resina, que actualment trobem fossilitzada en forma d’ambre, per exemple en les peces d’Àlaba.
L’estudi conclou que el pol·len, pertanyent al grup Cycadophites, el devia produir algun tipus de ginkgo o de cica, que actualment són grups relictes. Dels ginkgos, en l’actualitat només en sobreviu una espècie, el Ginkgo biloba, que es considera un fòssil vivent. Els grans de pol·len d’aquesta espècie són molt petits, d’unes 20 mil·lèsimes de mil·límetre, i devien tenir una superfície amb certa capacitat adherent, segons es desprèn dels agrupaments observats en l’ambre. Aquests dos trets són característics del pol·len que necessita els insectes per dispersar-se a altres flors. D’altra banda, es coneixen ciques pol·linitzades per escarabats i trips. L’únic cas conegut d’un gènere de trips que pol·linitza exclusivament un grup de ciques es troba a Austràlia. Un tret curiós en la troballa d’Àlaba és que no està relacionat amb aquests casos australians, encara que sembli el contrari.
Per què recol·lectaven pol·len aquests insectes del cretàcic?
Segons els experts, els pèls anellats per recol·lectar i transportar el pol·len no van sorgir per una pressió de selecció evolutiva per a la pol·linització. Respecte als insectes, la pol·linització que produïen devia ser accidental, encara que el procés sí que devia implicar certa pressió selectiva per a la planta. Per als trips, el benefici únicament es pot comprendre si transportaven pol·len per alimentar les seves larves. Això suggereix que aquestes noves espècies devien formar colònies amb certa sociabilitat. Aquest fenomen —des de la subsociabilitat fins a la veritable sociabilitat— s’ha descrit en algunes espècies de trips actuals. No obstant això, els fòssils en ambre trobats al nord d’Espanya no aporten cap dada més sobre les possibles característiques de les colònies. Així i tot, és més probable que les larves habitessin en els òrgans ovulífers d’algun tipus de ginkgo, on podrien congregar-se i trobar un medi protegit. En els jaciments espanyols d’ambre d’aquesta època es troben moltes restes de fulles i òrgans ovulífers d’un tipus de ginkgo extint.
Una revolució en els ecosistemes terrestres
L’evolució conjunta de les angiospermes i els insectes va suposar un gran èxit i va determinar el desplaçament de les gimnospermes a causa d’una intensa competència. Aquesta revolució en els ecosistemes terrestres estava en els seus inicis quan es va produir la resina que va originar l’ambre que ara ha estat descobert.
Únicament l’ambre pot mostrar un comportament conservat amb tant detall després de milions d’anys, com és aquesta seqüència del procés de pol·linització per insectes. Aquesta troballa indica que els trips van poder constituir un dels primers grups d’insectes pol·linitzadors de la història geològica, molt abans que alguns d’ells passessin a ser pol·linitzadors de les angiospermes. Els exemplars del nou estudi publicat en el PNAS pertanyen a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals d’Àlaba. La recerca ha estat possible gràcies al suport de la Diputació Foral d’Àlaba i al finançament d’un projecte d’R+D del Ministeri d’Economia i Competitivitat.
El fòssil principal es va digitalitzar amb holotomografia de sincrotró a Grenoble per conèixer millor la distribució dels grans de pol·len, de manera que es va generar una pel·lícula que permetia apreciar en tres dimensions aquest fòssil diminut i el pol·len que transportava.
Pol·linització: una estratègia per a la reproducció
Les plantes necessiten intercanviar el pol·len per reproduir-se, i els insectes són la via més eficient per fer-ho. Actualment, existeixen unes 200.000 espècies d’animals pol·linitzadors, la majoria dels quals són justament insectes. La pol·linització per insectes (en especial, papallones, abelles i mosques) és un procés que sempre s’associa a les angiospermes o plantes amb flors, de les quals actualment n’hi ha més de 240.000 espècies. Els tisanòpters són uns insectes diminuts, considerats pol·linitzadors poc eficients durant molt temps, que s'alimenten generalment de teixits vegetals i pol·len, normalment d’angiospermes.
Atrapen i transporten el pol·len amb més eficiència
La troballa que ha fet aquest equip d’investigadors internacional consisteix en quatre femelles de tisanòpters, amb el cos cobert de pol·len procedent de gimnospermes, que s’han conservat en una peça d’ambre localitzada a Àlaba i que té una antiguitat d’uns 105-110 milions d’anys. Una de les femelles va quedar atrapada en la resina quan transportava 140 grans de pol·len, mentre que una altra en transportava 137 grans. Aquests insectes, de menys de dos mil·límetres de longitud, presenten al cos uns pèls amb petits anells seriats —que no s’havien vist mai abans— que faciliten que es pugui atrapar i transportar el pol·len. Aquests pèls són similars als de les abelles, que compleixen la mateixa funció. També s’han trobat individus mascles, però sense aquests pèls i sense pol·len. Els investigadors descriuen els insectes dins d’un nou gènere, el nom del qual, Gymnopollisthrips, fa referència a les gimnospermes, al pol·len i als trips. A partir del conjunt de fòssils, els experts descriuen dues espècies, G. minor i G. maior. Aquest gènere extint pertany a una família que existeix actualment, la Melanthripidae. Totes les dades, incloent-hi la quantitat de grans transportats per cada femella, indiquen que els Gymnopollisthrips eren un pol·linitzador eficient, a l’alçada dels pol·linitzadors d’angiospermes actuals més eficients.
Quin tipus de pol·len transportaven els insectes?
La pol·linització de gimnospermes per part d’insectes és un fenomen molt rar. Les gimnospermes actuals, com ara els pins, els avets, les araucàries i les ciques, pol·linitzen mitjançant el vent, que transporta el pol·len a l’atzar. Fa 110 milions d’anys, en ple cretàcic, els boscos estaven constituïts principalment per gimnospermes, i les angiospermes eren una minoria. En aquest període, les gimnospermes resiníferes van produir molta quantitat de resina, que actualment trobem fossilitzada en forma d’ambre, per exemple en les peces d’Àlaba.
L’estudi conclou que el pol·len, pertanyent al grup Cycadophites, el devia produir algun tipus de ginkgo o de cica, que actualment són grups relictes. Dels ginkgos, en l’actualitat només en sobreviu una espècie, el Ginkgo biloba, que es considera un fòssil vivent. Els grans de pol·len d’aquesta espècie són molt petits, d’unes 20 mil·lèsimes de mil·límetre, i devien tenir una superfície amb certa capacitat adherent, segons es desprèn dels agrupaments observats en l’ambre. Aquests dos trets són característics del pol·len que necessita els insectes per dispersar-se a altres flors. D’altra banda, es coneixen ciques pol·linitzades per escarabats i trips. L’únic cas conegut d’un gènere de trips que pol·linitza exclusivament un grup de ciques es troba a Austràlia. Un tret curiós en la troballa d’Àlaba és que no està relacionat amb aquests casos australians, encara que sembli el contrari.
Per què recol·lectaven pol·len aquests insectes del cretàcic?
Segons els experts, els pèls anellats per recol·lectar i transportar el pol·len no van sorgir per una pressió de selecció evolutiva per a la pol·linització. Respecte als insectes, la pol·linització que produïen devia ser accidental, encara que el procés sí que devia implicar certa pressió selectiva per a la planta. Per als trips, el benefici únicament es pot comprendre si transportaven pol·len per alimentar les seves larves. Això suggereix que aquestes noves espècies devien formar colònies amb certa sociabilitat. Aquest fenomen —des de la subsociabilitat fins a la veritable sociabilitat— s’ha descrit en algunes espècies de trips actuals. No obstant això, els fòssils en ambre trobats al nord d’Espanya no aporten cap dada més sobre les possibles característiques de les colònies. Així i tot, és més probable que les larves habitessin en els òrgans ovulífers d’algun tipus de ginkgo, on podrien congregar-se i trobar un medi protegit. En els jaciments espanyols d’ambre d’aquesta època es troben moltes restes de fulles i òrgans ovulífers d’un tipus de ginkgo extint.
Una revolució en els ecosistemes terrestres
L’evolució conjunta de les angiospermes i els insectes va suposar un gran èxit i va determinar el desplaçament de les gimnospermes a causa d’una intensa competència. Aquesta revolució en els ecosistemes terrestres estava en els seus inicis quan es va produir la resina que va originar l’ambre que ara ha estat descobert.
Únicament l’ambre pot mostrar un comportament conservat amb tant detall després de milions d’anys, com és aquesta seqüència del procés de pol·linització per insectes. Aquesta troballa indica que els trips van poder constituir un dels primers grups d’insectes pol·linitzadors de la història geològica, molt abans que alguns d’ells passessin a ser pol·linitzadors de les angiospermes. Els exemplars del nou estudi publicat en el PNAS pertanyen a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals d’Àlaba. La recerca ha estat possible gràcies al suport de la Diputació Foral d’Àlaba i al finançament d’un projecte d’R+D del Ministeri d’Economia i Competitivitat.